La COVID havia endarrerit el seu casament. Ara estaven molt il·lusionats amb el viatge de nuvis i no veien l'hora d'anar a cercar els bitllets que els portaria a passar dues setmanes lluny d'aquells dos llargs anys de restar tancats cadascú a casa seva. Havien quedat en veure's a la sortida del treball i apropar-se tots dos junts a l'agència de viatges. Com no podia ser altrament, es fongueren en una llarga abraçada, seguida d'un petó molt apassionat i s'encaminaren de la mà, amb passes molt lentes, cap a la tenda.
- Bon vespre!, tenim una cita.
- Si, si... passin, ara els atendrem.
- Ja han pensat on anar?.
- No estem decidits, millor que ens mostri opcions.
S'assegueren, un al costat de l'altra, davant la pantalla de l'ordinador amb un somriure ben ample.
- Els mostraré dues opcions totalment diferents i que s'ajusten als preus que em digueren. Estan molt bé, tant l'una com l'altra. La primera és a Nova York, a un hotel de quatre estrelles, amb vistes a tota la ciutat. La segona és a Kenya, on hi podran veure l'espectacular llac Nakuru, platges d'arena blanca, l'immens cel de Massai Mara, en plena natura... Són molt diferents.
- Ens anem a Nova York? -, va dir ell.
- A mí m'agrada més Kenya -, replicà ella.
- Això ho han de decidir vostès. Les dues opcions estan molt bé de preu.
- Va, carinyet... a Nova York!.
- Què no, que vull respirar aire pur!. Tenim fum i cotxes tot l'any.
- Sembla que no ens posem d'acord... Bé, aquesta nit ens ho pensarem i demà truquem per confirmar.
Passada una setmana gaudien de la natura, en el més ampli sentit de la paraula, na Maria i un grup d'estudiants... I en Pere?, què s'havia fet d'ell?... Perdut entre gratacels, cotxes i fum intentava oblidar-la a Nova York.
