Era un dia de desembre, asseguts a una cafeteria de Montparnasse, fent temps abans d'agafar el tren que els emportaria lluny de París. Volien passar desapercebuts entre la multitud que els envoltava. Un flash els il·luminà per un segons i quedaren retratats tot i que no volien. En Yanis va aixecar la mà i va fer un gest perquè el fotògraf s'apropés.
— Escolti, qui li ha donat permís per fer-nos un retrat? — va dir tot seriós.
— Sóc fotògraf i no necessito cap permís.
— Faci el favor d'esborrar-ho tot.
— Ho sento, Monsieur, però no puc ni vull — I marxà de pressa abans que en Yanis li pogués dir res més.
La Cloe se'l va quedar mirant intranquil·la. Havien de marxar ràpid, era molt el que es jugaven si es quedaven una estona més. Pagaren i van desaparèixer. Al día següent la foto va sortir en tots els diaris de França, amb un titular que deia:
"Retratats dos delinqüents perillosos.
Vists per darrer cop a Montparnasse.
S'agrairà la col·laboració ciutadana".
De la Cloe i en Yanis mai en saberen res. S'esfumaren com neu al desert, per a no tornar a aparèixer més.
