Era un dia de desembre, asseguts a una cafeteria de Montparnasse, fent temps abans d'agafar el tren que els emportaria lluny de París. Volien passar desapercebuts entre la multitud que els envoltava. Un flash els il·luminà per un segons i quedaren retratats tot i que no volien. En Yanis va aixecar la mà i va fer un gest perquè el fotògraf s'apropés.
— Escolti, qui li ha donat permís per fer-nos un retrat? — va dir tot seriós.
— Sóc fotògraf i no necessito cap permís.
— Faci el favor d'esborrar-ho tot.
— Ho sento, Monsieur, però no puc ni vull — I marxà de pressa abans que en Yanis li pogués dir res més.
La Cloe se'l va quedar mirant intranquil·la. Havien de marxar ràpid, era molt el que es jugaven si es quedaven una estona més. Pagaren i van desaparèixer. Al día següent la foto va sortir en tots els diaris de França, amb un titular que deia:
"Retratats dos delinqüents perillosos.
Vists per darrer cop a Montparnasse.
S'agrairà la col·laboració ciutadana".
De la Cloe i en Yanis mai en saberen res. S'esfumaren com neu al desert, per a no tornar a aparèixer més.
S'entén la reacció d'en Yanis. Tot i que he de dir que a mi tampoc em faria gens de gràcia que em fotografiessin sense demanar-me permís i això que no soc cap delinqüent perillós (bé, si ho fora també et diria que no ho soc :-D).
ResponEliminaMolt interessant això d'haver fet la imatge amb intel·ligència artificial. Quin programa has fet servir?
La veritat que en aquest món de la imatge, a poca gent li agrada que el retratin i més tan directament.
EliminaEl programa que he fet servir es diu NightCafeStudio, ho he volgut provar, tot i que les imatges que he vist fins ara són poc naturals.
Aferradetes, Mac.
No he fet servir mai cap programa d'intel·ligència artificial, que jo sàpiga. Llàstima que ja s'han acabat els relats d'estiu de la Col·lecció de moments, sinó et demanava la imatge per utilitzar-la.
ResponEliminaBon relat i bona combinació d'imatge i paraules. Van saber jugar bé les seves cartes i desaparèixer a temps! Eren bons professionals de la seva "feina".
Aferradetes, bonica!
Des de que ho vaig veure a ca l'Ildefonso em va picar la curiositat i ho he anat provant amb diverses imatges. No és una cosa que m'agradi massa, però ja saps que m'agrada experimentar... La pots utilitzar si et fa ganes.😉
EliminaMoltes gràcies!. Mai sabrem què feren, si eren culpables o no, el que sí és segur és que no els van tornar a veure.
Aferradetes, preciosa.
Parece la imagen sacada de una novela, de hace bastante tiempo.
ResponEliminaCompruebo que manejas bien el programa de inteligencia artificial,
Un abrazo
Esa era la intención, que pareciera una foto antigua.
EliminaNo creas, es algo que he hecho puntualmente para experimentar en ese mundo tan impersonal. ¡Gracias!.
Aferradetes, Antonia.
Tot u no ser-ne massa partidari d'això que anomenem "inteligència artificial", em sembla un magnífic treball. La teva història, com de costum, no té perdua, es miri per on es miri.
ResponEliminaAferradetes
Tampoc en sóc molt partidari, pel que he vist no tenen res a veure les fotografies fetes per una càmera i pel bon ull del fotògraf amb els resultats, una mica massa enllaunats pel meu gust.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Josep.
Coi, aquest fotògraf, en comptes de cercar la fama, podria haver avisat la policia, no?
ResponEliminaDoncs no ho sé, potser en el moment de la foto ell tampoc sabia res.🤷♀️
EliminaAferradetes, Risto.
La intel·ligència artificial ens farà més febles i dependents d'ella.
ResponEliminaMal negoci.
Bon relat.
Petons.
Potser que m'equivoqui o potser per la meva edat, però no crec que depengui mai d'una intel·ligència artificial, m'agraden les coses molt més senzilles que tot això. De moment, jugo una estona amb totes les possibilitats.
EliminaMoltes gràcies!.
Petonets, Xavi.
No sabría que decir sobre tu relato, además si sobre la inteligencia natural no entiendo nada, de la artificial ni pajolera idea, solo sé que con el relato me han venido a la mente unas estrofas de una canción de Bunbury.
ResponEliminaEstas son mis credenciales, no hay males que duren más que yo
Porque las cosas cambian y no estamos aquí de visita
Espero que me permitan que les contradiga un poco
Porque las cosas cambian y cuidado que nos vigilan
La policía ve lo correcto y las buenas costumbres de hoy
Porque emprendemos nuevos viajes extraordinarios
Porque perdimos el equipaje con nuestras rutinas
Porque la ruina trajo consigo y de la mano las musas
Porque me dejo querer por tí.
Sa Lluneta, parece que tus personajes emprenden un nuevo viaje extraordinario, además aparenta que también llevan consigo y de la mano a las musas.
Que tengan una huida/viaje muy, muy feliz.
Doncs mira, si t'ha servit per recordar una cançó, ja ha valgut la pena.😉
EliminaI com diu la cançó, les coses canvien, unes més aviat que altres i sempre hem d'estar disposats a emprendre nous viatges... millor sempre de la mà de les muses o dels "mussos".
Pel que fa a la intel·ligència m'agrada més la natural, tot allò que sigui prefabricat ja em crea una mena de repulsió innata en mi... què hi farem!.😅
Aferradetes, amic meu.
En més d'una ocasió penso que em diran una cosa així després d'un "click" meu.
ResponEliminaSalut,
podi-.
Només m'ha passat en una ocasió, em va demanar que l'esborrés i així ho vaig fer davant seu...
EliminaAferradetes, Carles.
Very good portrait
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaAferradetes, roentare.
Buen trabajo, amiga, y buen relato... Tenían motivos para no ser captados...
ResponEliminaFeliz domingo
¡Muchas gracias!.
EliminaAunque debo decir que tú eres els culpable de haberme metido en este mundo y también que me he divertido un rato haciéndolo. Pero los dos sabemos que donde haya una cámara y un buen ojo, nada puede igualarlo.😉
No sabremos los motivos, sólo que no les gustaba que les fotografiaran sin su permiso.
Aferradetes, amic.
La IA hará que pensemos menos, eso no puede ser bueno para la especie, los que manden lo tendrán más fácil.
ResponEliminaBesos!
Doncs per fer aquesta foto sí que vaig haver de pensar, amb els personatges, amb l'ambient que volia, amb l'època, en el país... i posar-ho perquè em donés la imatge que tampoc va ser aquesta, perquè la vaig editar després al meu gust. Això no vol dir que m'encanti, sempre dic que una càmera i una mirada treuen l'ànima de la imatge.
EliminaAra no sé si m'has fet tu el comentari o és una intel·ligència artificial, ho dic per la llengua.😅
Aferradetes, Alfred.
Aquell avió els va portar fins a Casablanca, al Marroc, usant documentació falsa. Allà, al cafè de Rick, ella va coincidir amb el seu antic amant, el gran amor de la seva vida, encara que el destí havia acabat separant-los de forma dramàtica. Eren temps convulsos, i les circumstàncies es van imposar a l'atracció mútua que sentien l'un per l'altre. Tot i això, Rick farà tot el possible per ajudar-los a escapar dels seus perseguidors, un últim acte de renúncia i d'amor per la seva banda!!😉
ResponEliminaI molt curiosa aquesta imatge per IA, encara que de moment jo crec que la càmera guanya per golejada!! Aferradetes fortes, Paula!!🤗😘
Un relat molt ben elaborat el teu i ben factible també. D'això se'n diu esperit de sacrifici.😅
EliminaEstic totalment d'acord amb tu, de moment no té res a veure amb les fotos d'una càmera.
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Cada vegada és més difícil que no et facin una foto al carrer amb tants mòbils sueltos ! hehehe
ResponEliminaAixò de la IA no ho he provat , com diu l'Alfred en el seu comentari, amb tantes "facilitats tecnològiques" , cada cop es pensa menys per només mirar en una pantalleta... no sé cap a ón anirem .
Tot i això, una bona història amb una bona foto , salut !!
Als que ens agrada la fotografia de carrer, també ens agrada distingir entre fer una foto per fer-la o que la foto t'expliqui una història. Si vull fer una foto, gairebé sempre la faig amb una càmera i surto al carrer a explicar històries. A mi m'agrada des de ben petita i, tot i la nova tecnologia, encara tinc nostàlgia de la fotografia analògica.🙄
EliminaPer no repetir-me, si vols, llegeix el comentari que li he fet a l'Alfred.
Moltes gràcies!
Aferradetes, Artur.
Sa lluna,
ResponEliminaUna història amb tot l'encant de París!
Molt bo això de "S'esfumaren com neu al desert"!
París sempre serà París.😉
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Helena.
Feia fred
ResponEliminai només en tenien
per un cafè amb llet.
No tenien temps.
Només somnis
que no es podien triar.
El breu instant d’un flash
el convencé
que el temps s’havia acabat.
I, amb la mirada morta de retrat,
la seva història es va desfer
com una futura neu
caient pels carrers.
qui sap si...
M'agrada aquesta mirada poètica de la història.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, qui sap si...
No suelo retratar a nadie sin pedir permiso, es mas recomendable.
ResponEliminaY menos en esa ciudad que solo me regala malos recuerdos.
Creo que la mayoría nos hemos acostumbrado a ser "extras" en alguna escena de calle. Las fotos que hago suelen ser así, aunque las más directas (los retratos) siempre pido permiso y si no lo hago y me piden que la borre, también lo hago sin ningún problema.
EliminaHay ciudades que nos dejan marcados toda la vida.
Besos
Molt ben lligat tot plegat. M’agrada tot força: la foto en IA (molt ben aconseguida), el relat (amb aquesta introspecció a la novel·la negra) i la cançó de la Piaf.
ResponEliminaNo sé si hi ha molta gent que ignora que la «intel·ligència artificial» fa molts anys que ja funciona, encara que fos d’una manera d’amagatotis, i no pel públic. Les fotos dels mòbils mateix, serien una merda si no fos pel software i el hardware, ja que el sensor de la càmera d’aquests mòbil és super-diminut. El sistema digital de les càmeres també fan miracles, que ja ens hem acostumat, però tenen un sistema intel·ligent que no té res a veure amb les càmeres analògiques. Un exemple és quan es dispara en JPEG i la càmera sola ja t’arregla la foto. I tantes coses, com «Google maps» i «street view» que fa molt de temps ja funcionen. De fet, diuen que l’antic IA, ja va començar pels finals dels anys 60, però sols ho utilitzaven els estats.
Et felicito.
Aferradetes, Paula!!
Moltes gràcies!.
EliminaEl que sí és cert és que pels comuns dels mortals era com xerrar de ciència-ficció, tot i que hi ha hagut canvis en aquest aspecte. Però sembla que ens ho van donant a poc a poc, suposo que per habituar-s'hi... Si als anys 60 ens haguessin dit que xerraríem per un mòbil, segurament no ens ho haguéssim cregut. Pel que fa a la fotografia, encara enyoro les càmeres analògiques, tot i les avantatges de les digitals...
Ens haurem d'acostumar als canvis, quin remei!.🤷♀️
Aferradetes, Joan.