Me gusta mucho el encuadre con los protagonistas dividiendo la toma en dos y esos puntos que nos llevan al contenedor por un lado y el espacio más abierto a la izquierda.
Com dues estàtues en una cantonada amb el temps aturat ni tan sols els mots surten de la gola per fer-nos entendre que volen. Un instant entre els instants que els envolten i els que vindran, un mut silenci que en acabar-se l’instant recobrarà tota la normalitat de la vida.
Me gusta mucho esta entrada; toda en su conjunto. No debería separarse. La foto es espontánea y en BN me encanta. Tiene un plus al verla escuchando la música. Cambia totalmente. Muchos besos :)
Los finales siempre resultan ser la causa de un nuevo inicio, al igual que el final del día es el inicio de la noche, y esta a su vez, cuando acaba, resulta que deja paso a un nuevo día, inexorablemente se repite en todas nuestras facetas, cuando algo acaba, otra cosa comienza. Como todo, son formas de entender el entorno y sus circunstancias.
Tu ho has dit: inexorablement és així, per molt que fem, tot té un principi on sembla que tot s'acaba... "nada nuevo bajo el sol". Ens entestem a donar-li voltes, que no serveixen per a res.
Arribat el cas, la millor decisió i la més valenta és posar el punt final i definitiu. Pot ser dolorós, però és lúnica manera de minimitzar el dany, almenys. Els dos protagonistes de la teva foto no semblen tenir molta comunicació visual en aquell instant, encara que em fa la impressió que l'home sembla sostenir la bossa a la dona mentre es treu o es posa la rebeca. Si fos així, seria tot un detall per la seva part!!🤷♂️Aferradetes i petonets, Paula!!🤗😉
Cert, tot un detall o també simplement per inèrcia.😅 Encara que sigui dolorós, millor posar el punt final aviat, allargar-ho només porta més problemes.
"El paper es trenca si no batega": el paper es trenca si no transporta poesia escrita en ell. El final del teu poema diu el que diu amb la forma com ho diu, per això és tan bo.
Bonica combinació de poema, cançó i imatge.
ResponEliminaAferradetes!!
Moltíssimes gràcies, Joan!.
EliminaAferradetes.🤗
Me gusta mucho el encuadre con los protagonistas dividiendo la toma en dos y esos puntos que nos llevan al contenedor por un lado y el espacio más abierto a la izquierda.
ResponEliminaSe agradecen tus palabras.
EliminaAferradetes, Luis.🤗
De nuevo redonda la entrada.
ResponEliminaBesos
¡Muchas gracias, Tony!.
EliminaBesos 😘
Buen encuadre para esa escena. Tengo que confesar, que no conocía anteriormente la intérprete de esta canción.
ResponEliminaUn abrazo
¡Muchas gracias!.
EliminaEs bueno, dicen, no acostarse sin aprender una cosa más.😉
Aferradetes, Antonia.
De vegades les mans i els nostres gestos parlen més clar que la boca.
ResponEliminaPetons.
Gairebé sempre, crec jo.
EliminaPetonets, Xavi.😘
Buena imagen, amiga, que nos invita a pensar sobre tus palabras...
ResponEliminaUn abrazo
¡Muchas gracias!... sigamos pensando pues.
EliminaAferradetes, amic.🤗
A vegades costa molt posar el punt i final!
ResponEliminaMagnífica foto.
Aferradetes
Sí, costa molt trencar per sempre.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Josep.🤗
El llenguatge corporal es molt més sincer.
ResponEliminaPeons, sa lluna!!
No calen moltes més paraules.
EliminaAferradetes, Alfred.🤗
they seem unsettled
ResponEliminaSembla que hi ha alguna cosa que no va...
EliminaAferradetes, roentare.🤗
Tens raó que convé aprendre a posar el punt final, perquè si no ens arrisquem a una tirallonga interminable de punts i seguits.
ResponEliminaAbraçades!!
Quan no hi ha remei, millor posar el punt final, per a què allargar-se més?.
EliminaAferradetes, Mac.🤗
M'agraden més els "punt i seguit".
ResponEliminaTambé a mi, però de vegades per molt que facis, no hi ha sortida i es torna a repetir i a repetir...
EliminaAferradetes, Risto.🤗
Com dues estàtues en una cantonada
ResponEliminaamb el temps aturat ni tan sols els mots
surten de la gola per fer-nos entendre que volen.
Un instant entre els instants
que els envolten i els que vindran,
un mut silenci que en acabar-se l’instant
recobrarà tota la normalitat de la vida.
qui sap si...
Bona interpretació d'aquest instant.
EliminaGràcies!.
Aferradetes, qui sap si... 🤗
Sí que cal saber posar el punt a cada final, encara que a vegades ens costa trobar i saber ben bé quin és el moment.
ResponEliminaBona combinació d'imatge, poema i música, com sempre.
Aferradetes, preciosa.
Com més voltes hi donem, més s'allargarà i més costarà trobar el moment.
EliminaMoltes gràcies, Carme!.
Aferradetes, ben enceses avui.🥵🤗
Me gusta mucho esta entrada; toda en su conjunto. No debería separarse. La foto es espontánea y en BN me encanta. Tiene un plus al verla escuchando la música. Cambia totalmente.
ResponEliminaMuchos besos :)
Me gusta conjuntar todo en este rincón, al menos lo intento.😅
Elimina¡Muchas gracias por comentar!.
Aferradetes, Gumer.🤗
Los finales siempre resultan ser la causa de un nuevo inicio, al igual que el final del día es el inicio de la noche, y esta a su vez, cuando acaba, resulta que deja paso a un nuevo día, inexorablemente se repite en todas nuestras facetas, cuando algo acaba, otra cosa comienza. Como todo, son formas de entender el entorno y sus circunstancias.
ResponEliminaTu ho has dit: inexorablement és així, per molt que fem, tot té un principi on sembla que tot s'acaba... "nada nuevo bajo el sol".
EliminaEns entestem a donar-li voltes, que no serveixen per a res.
Petonets amb pessics, Jota.😘
Arribat el cas, la millor decisió i la més valenta és posar el punt final i definitiu. Pot ser dolorós, però és lúnica manera de minimitzar el dany, almenys. Els dos protagonistes de la teva foto no semblen tenir molta comunicació visual en aquell instant, encara que em fa la impressió que l'home sembla sostenir la bossa a la dona mentre es treu o es posa la rebeca. Si fos així, seria tot un detall per la seva part!!🤷♂️Aferradetes i petonets, Paula!!🤗😉
ResponEliminaCert, tot un detall o també simplement per inèrcia.😅
EliminaEncara que sigui dolorós, millor posar el punt final aviat, allargar-ho només porta més problemes.
Aferradetes cap allà, Alfons.😘🤗
"El paper es trenca si no batega": el paper es trenca si no transporta poesia escrita en ell.
ResponEliminaEl final del teu poema diu el que diu amb la forma com ho diu, per això és tan bo.
Si no batega, no té cap sentit.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Helena.🤗