Ni TANT . . . Ni TAN POC

Acaba l'estiu, els darrers banys a la platja o a la piscina, el temps de divertir-se gairebé tot el dia i comença el curs escolar. Tret de la roba nova, la motxilla d'última generació, l'estoig de  pintures on no hi manca un color, tot ben nou i... dura la il·lusió, el temps d'entrar al col·legi... els pot interessar res més als infants d'avui dia si ja ho tenen tot sense fer cap esforç? Com podem ensenyar-lis que s'ha de treballar per poder-ne tenir profit? Mentrestant, ells xapotegen a l'aigua, aliens a totes aquestes qüestions. 

~Ni tant ni tan poc~

CONTRA NATURA

Diuen que la lluna és la mateixa per a tothom, també ho serà el sol, el cel, el mar, la pluja, el vent... De veritat és així? Si ho és i estem parlant dels elements més importants del nostre món, per què no tothom té les mateixes oportunitats?, els mateixos privilegis, que ja no serien tal si tothom els tingués?, per què a unes persones només en obrir la boca, ja ho tenen tot resolt i altres hi deixen la vida només en intentar-ho?... 

Vull creure que la lluna sigui la mateixa per a tots, el sol, el cel, el mar, fins i tot la pluja i el vent...  Però d'això en dic, anar contra natura... 

CiTA

La il·lusió estava marcada al seu rostre. Havia arribat primer, no li agradava fer tard i menys a una cita. Anaven passant els segons, després els minuts i la seva cara ja mostrava una mica d'impaciència. Un quart d'hora, mitja hora... Sentia per tot el seu cos un acalorament... Tres quarts d'hora... Després de ventar-se enèrgicament, plegà el ventall, baixà la mirada i marxà d'allà rondinant un "Never again... you'll be..."

LLAMiNADURES

Eren moltes més les que les miraven que no pas els paquets que hi havia. Amb un ampli somriure a les cares, cap no gosava agafar-les. 

- Com ho farem? - Digué na Maria.

- Només n'hi ha quatre... - Contestà na Carme.

- I si ens les juguem a pedra, paper i estidores? - Saltà na Neus.

- No, no... així no! - Amb un fil de veu, xiuxiuejà la prudent Aina.

- Quants colors hi ha? - Rotundament cridà na Joana.

- Vermell, verd, blau, groc, negre i rosa - Totes a una anaren cantant els colors.

- Si tots els colors tenen les mateixes llaminadures, trieu pel color que vos agradi més i el que sobri, ens el repartim. Així va bé? - Digué na Maria.

- No, així no, perquè si n'hi ha dues o tres que triem el mateix color, hi haurà males cares - Xiuxiuejà n'Aina.

- Doncs com ho fem? - Cridà na Joana.

- Agafem cada color i les repartim d'una en una, sense fer mangarrufes, eh? - Contestà na Neus.

I així ho feren, primer amb el vermell, seguit del verd, del blau, del groc, del negre i del rosa. En acabar van tenir la sort de que totes en tenien de tots colors i, a més, les mateixes. Va durar més el temps de decidir-ho i de fer-ho que de menjar-se-les, però això és una altra història.