12 de setembre 2012

252è joc literari - Ja sóc gran !

252è joc literari de Jesús M. Tibau


 
- Mira mama, aquí també tenen gronxadors
- Si Miquel, aquí també podràs jugar
- Però jo ja sóc gran, a que sí?
- Si, ja ets més gran ... que no em dones la per entrar?
- No mare, si us plau! Ja et vaig dir ahir que ara vaig a l'escola dels grans ... tampoc em facis
un petó quan marxis!
- Si, ho vas dir ... després m'explicaràs tot el que heu fet a la classe amb els teus nous amics.
- mama ...
- Que tinguis un bon matí fill, porta't bé!
- Escolta mare ... vindràs a recollir-me més tard, oi?
 
Gairebé no em va donar temps ni a tirar-li un petó amb la mà, es va posar a córrer i no es va  ni girar.
 
Què ràpid es fan grans!

26 comentaris :

  1. però vindràs a recollir-me més tard, oi?! heheh, que bo! És un bon exemple, fer-se gran implica canvis. Un diàleg molt viu, lluna :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tants canvis!!

      Bon dia, Sílvia!

      Elimina
  2. ràpid, ràpid, tenen pressa

    ResponElimina
    Respostes
    1. No n´haurian de tenir tanta, pero d´això ens adonem de grans.

      Aferradeta!

      Elimina
  3. Sembla molt autobiogràfic! És molt real en tot cas, la majoria de nens volen ser grans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El meu fill no volia ser gran, ja ho era!!

      Uns bessets!

      Elimina
  4. un nen molt adult, com nosaltres, però cadascú amb les seves pors a dins. Bon relat, lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si senyor! som una barreja de nens i adults...i per molts d´anys, oi?

      Gràcies Joan, una bessada!

      Elimina
  5. El xiquet està molt fadrí, ara, que no se l'oblide a la mare anar a recollir-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pobrissó , crec que no pensava en altra cosa ...i si sóc tan gran que la mare no torna?? ;)

      Aferradeta!

      Elimina
  6. així m'agrada que entri amb ganes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt decidit anava, encara que no sé si amb pas ferm.

      Bon dia ... bessets!

      Elimina
  7. Hahahaha "mama, sóc gran... però... vindràs, oi?" ;-)))

    Molt maco, LLUNETA!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. I qui no ha estat tan petit i tant gran alhora!!

      Bessets, nina!!

      Elimina
  8. Maco...maco...tendre... Petons!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molts gràcies Montse.

      Aferrada!

      Elimina
  9. vols dir que els nostres fillets mai son grans????
    jajajjajaj
    (a casa fan quasi dos metres..i son els meus nens ejem.. )
    ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que amb ulls de mare, difícilment seran mai grans, encara que s´hagin d´agupir per besar-nos.

      Aquesta generació dels teus i el meu, tenen futur al bàsquet!!

      Aferradeta fresqueta ... grrrr plou!!

      Elimina
  10. El racó es fa gran
    en l'ombra secreta de la lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què bonic com ho dius!!
      Moltes gràcies Jordi.

      Una aferrada!

      Elimina
  11. Mica en mica...
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Han de fer-se grans, pero tot al seu temps.

      Uns bessets!

      Elimina
  12. Recorde a aquel niño machadiano, posiblemente yo mismo, que caminaba en sueños de la mano de su madre...

    Un gran abrazo, amiga

    ResponElimina
  13. Tantos sueños revoloteaban por esas cabecitas, ¿verdad?

    Aferradeta dolça, amic.

    ResponElimina
  14. ... i sempre van per davant nostre, ells amb Harley i nosaltres amb Vespa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó Rafel, van amb pressa.

      Una aferrada!

      Elimina

Benvinguts al racó!