 |
| Els tres músics - Relats Conjunts |
- Res i tu?
- Jo? ...
- I ara què farem?
- Presentar-ho a Relats, no?
- Sense text, sense comentaris ... quina bogeria !!
- Mem, de debò que no t´inspira res?
- mmm ... hi ha un petit detall, sí.
- Quin detall?
- La partitura !!
- Només la partitura?
- Bé, és més que això, no et sembla?
- No sé, però així no ho pots presentar
- És l´únic que veig clar ... són dolces notes ... són els meus primers records, saps?
Si són dolces notes, ja és molt!
ResponEliminaLa Maria del Mar sempre és molt!
Gràcies pel text i per la cançó!
Gràcies a tu, nina dolça!
EliminaAferradeta
I doncs, què et penses, que no ens hi hem trobat tots? Aquests de vegades trien cada cosa...però a mi, m'ha agradat molt! Petonassos!
ResponEliminaGràcies Zel, de vegades un quadre m´enamora per un detall, de vegades pel conjunt i d´altres, no em diu res. Però això em passa amb totes les coses també. Potser que aquest no em digui gaire coses, pero això no vol dir que n´hi hagi d´altres d´en Picasso que no m´agradin.
EliminaBessets!
Dolces notes d'un passat dolcet...
ResponEliminaTot i no saber què dir-hi, has dit molt!!
Petonets lluneta!!!
Van ser les primeres notes en la veu de mumare, per tant, són molt dolces i molt especials!
EliminaBessets Alba!
M'has recordat un post que vaig fer quan un salvatge va aturar el petit cor d'una ninona!!! La música, els records, sempre van associats, quants no tenim alguna cançó que en sentir-la en evoquem històries passades, algunes per oblidar, d'altres per recordar eternament!!
ResponEliminaBesades!!!
No puc veure una partitura que no em porti bons records. En aquest cas, la cançó de bressol que mumare em cantava per dormir.
EliminaBessets dolcets!
Molt original i amb notes dolces....mmmm veu molt potent i dolça sí, un bon relat si a més és dolç i sona....més bon relat és
ResponEliminaAquest quadre no deia res, però sonava i molt dolç.
EliminaBessets!
Molt bé, Lluneta! I mira que ha de ser difícil, escriure un conte amb una imatge com aquesta!
ResponEliminaUna abraçada!
Si t´inspira alguna cosa, no és difícil.
EliminaAixò és tot el que em va inspirar ... que no és poc!
Aferradeta!
Al pintor tampoc no se li acudia res quan va pintar-lo.
ResponEliminaHahahahahahahahahahahahaha
EliminaCrec que va tardar més en posar-li nom que en pintar-ho, jeje
EliminaAferradeta ;)
Ostres, doncs no puc sentir la cançó de la Bonet (m'encanta quan dius "mumare"), no em funciona l'enllaç, si me la dius la busco... M'agrada això de trobar un petit detall essencial, petit però que a tu et diu molt...
ResponEliminaÉs la "Cançó de bressol", espero que t´agradi tant com a mi. Mumare no tenia una veu tan potent com ella, però la cantava molt dolça.
EliminaAferradeta.
Sí que és maca, no l'havia sentida mai, i si te la canta ta mare, encara més! (ara que ho dius no sé què em cantava mumare, ah sí, upali, upali, és hora de llevar-se s'ha acabat dormir! :)
EliminaUna solució molt imaginativa i intel·ligent a aquest... ehem... preciós... ehem... quadre :-)))
ResponEliminaM'encanta la Maria del Mar Bonet!!
T´ha costat dir que és bonic el quadre, potser no trobaves la definició exacta ;)
EliminaLa cançó preciosa i la Maria del Mar, estupenda com sempre!!
Cossigolles per un dia gris !!
Doncs, què vols que et digui, déu n'hi do el que inspira el teu escrit. Sense dir res, diu moltíssim. Una abraçadeta! :)
ResponEliminaVes per on, m´ha agradat això de no dir res! ;)
EliminaGràcies nina, uns bessets!
Quin relat més curiós: jo pensava el mateix en veure'l: res: que la partitura està al revès? : vols dir?: vols dir que Picasso sabia de música: etc etc ;)
ResponEliminaMolt bo!!
Gràcies Cantireta, només hi ha el que cadascún hi veu, i jo ja veus...
EliminaAferrada.
Sona bé
ResponEliminaOi que si?
EliminaAferradeta Montse!
La veritat és que el quadre no hi ha massa per on agafar-lo, cadascú hi va a trobar allò que li és familiar, però amb aquestes formes, és força complicat!
ResponEliminaA primer cop d´ull hi vaig veure la partitura, més tard seguia amb la partitura al cap.
EliminaEls músics els vaig anar trobant com anava llegint els altres relats presentats ;)
Aferradeta!
Un post amb música de dolços records. Molt bo el detall de fixar-s'hi en la partitura.
ResponEliminaLa veritat és que on hi ha un apartitura sempre hi van els meus ulls.
EliminaGràcies Rafel!
Una aferradeta.
Són molt inspiradores les notes... Sempre donen peu a recordar coses, o a imaginar-ne d'altres, i fins i tot, per a crear relats també! Molt bona proposta en aquest raconet entre el mar i la lluna!
ResponEliminaGràcies Nymnia, benvinguda al raconet!
EliminaAferradetes.
Massa dolç el quadre no li trobo, però el teu escrit sí! Besets!!!!
ResponEliminaGràcies Marta, hem de posar dolçor que sinó, malament!!
ResponEliminaUns bessets!!
Fresc, directe, original. I al final atrapa la partitura que és essencial en el quadre complexe d'aquest gran pintor.
ResponEliminaUn plaer com sempre
Petonets!
Gràcies Nina!
EliminaUna aferradeta i bona setmana!!