27 de febrer 2017

face to face

De tant en tant et pares en el silenci.
De primeres et mires de reüll,
després, amb cura i costosament,
et treus, d'una en una, totes les màscares
que s'han anat enganxant pel pas dels dies.



No saps molt bé ni com ni quan,
fins que et veus, a l'altre costat,
i no et reconeixes, ni t'ho creus.

29 comentaris :

  1. un cop totes les màscares fora, queda el millor de cada un, allò que és palpable, verídic i autèntic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Complicat de vegades, alliberador sempre.

      Aferradetes, Joan. 😉

      Elimina
  2. Millor treure-les que posar-les, les màscares!
    Però molta gent en gaudeix... també de portar-ne, per carnestoltes... que gaudeixin doncs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Millor totes fora. Per a mi, també per carnestoltes.

      Bessets, nina. ✿

      Elimina
  3. Què expressives i que boniques són les fotos de la gent menuda, l'última nina és tot un poema.
    Mai m'han agradat les màscares, entenent com a tal quan es tapen la cara i no es reconeix a qui la porta, m'han encantat les disfresses artesanes que porten un treball i el sentir-se en un altre paper, per això també he estat una mica teatrer.
    Bessets Paula i bona nit

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agraden les disfresses, però no les màscares, sobretot pels nens que s'ho passen molt bé...bé, no tots clar. De vegades són els pares que "obliguen" als nens i penso que això ha de sortir d'ells per passar-s'ho bé.

      Bessets. Alfons. 😉

      Elimina
  4. En estos tiempos de tantos enfrentamientos y desesperanzas al menos nos quedan los carnavales... Benditos sean, amiga...

    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Necesitamos de estas cosas para "liberarnos" de tanta sinrazón.

      Abrazote, amic 😉

      Elimina
  5. Pells visibles sobre la pell invisible del pensament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho has dit molt bell.

      Gràcies, aferradetes!

      Elimina
  6. No em preocupen les màscares de carnestoltes. Em preocupen més les que la gent porta a sobre constantment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que tots pensem el mateix...si és així, els que les porten qui són?

      Nanit, Xexu...aferradetes.

      Elimina
  7. Preciosos rostros inocentes y llenos de magia que viven con toda intensidad los carnavales.

    Feliz semana. 😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Son los niños quienes lo disfrutan más.

      Feliz noche, Enrique!
      Aferradetes.

      Elimina
  8. Es bueno sacarse ponerse la máscara de vez en cuando.Todos disfrutando como niños. Muy guapas !!
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mientras sea para la fiesta, totalmente de acuerdo contigo.

      Besitos, Laura!

      Elimina
  9. Qui més qui menys, tots n'hem dut alguna de màscara personal...És bo saber-se-les treure,
    quan volem ser sincers amb els altres i amb un mateix també, ja que de vegades, fan que no ens reconeixem bé!
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades s'enganxen sense adornar-nos i les hem de fer fora tot-duna que en som conscients.
      Bessets de nit, ja.

      Elimina
  10. Potser et veus i no et reconeixes, però tu saps qui ets en realitat. La identitat no l'has perdut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clar que sabem qui som, menys quan fem coses que no sabem com ni perquè ho fem.
      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  11. hola Paula, et segueixo, potser en silènci, pero et vaig seguint.espero que tot et vagi be. aviat tornaré escriure. sovint manquen idees o potser la vida passa ràpid i no m'adono que tinc que possar un ritme més suau. voldria fer tantes coses, que no donc l'abast a tot. en fi que m'alegro que segueixis tu. dona més sentit al mon i a la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, nin.
      Com has vist, el meu ritme també ha variat, tot i ser un blog molt "slow" sempre.

      Espero aviat poder llegir-te i gaudir de la teva saviesa.
      Ens sabem i això és el que importa.

      Aferradetes, Pep i ... felicitats.

      Elimina
  12. El primer pas és veure's, Paula. Després t'has d'adonar que allò que veus no t'agrada. I a continuació ha de venir la neteja facial.
    Aferradetes, guapa!

    ResponElimina
  13. N'hi han màscares eternes.

    Petons.

    ResponElimina
  14. Et fem cas: anirem desenganxant màscares.
    Tantes com puguem.
    Som-hi.

    ResponElimina
  15. Diuen que "Per Carnaval tot s'hi val" I segur que és veritat, en canvi jo no ho fet mai, em fa una vergonya increïble.
    Això si, els nens són una delícia.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  16. Quantes màscares! Quin espant no poder-se reconèixer! Ens haurem d'alliberar de les màscares que ens hem posat i de les que ens han posat.

    ResponElimina
  17. Treure's la màscara costa... però és de lo més saludable que hi ha! Una abraçada lluneta! Quants dies!

    ResponElimina
  18. Ay, el Carnaval... Que tiempo tan feliz...

    ResponElimina

Benvinguts al racó!