UN ViNT-i-SET DE GENER DE MiL NOU-CENTS...

                                                                         

  

            Era dilluns i feia fred,
                      nit de lluna plena,

estàvem tan bé dins la mare...

                 però fora, ens esperava el món.

Va ser el nostre primer acte de rebel.lia i ja ho vam posar molt difícil per sortir.

Des d´aquell moment en que ens trobarem per primera vegada, passarien molts d´anys per tornar a retrobar-nos. El destí així ho havia previst, i encara que avui pensi que va ser una mica tard, era el moment just, ni abans ni després, perquè tot succeeix quan pertoca.

Per camins diferents i llunyans varem passar per la infantesa i els jocs. L´adolescència, on varem sentir l´amor per primer cop, on la rebel.lia era la nostra bandera i el món era nostre. Després anys de lluita per aconseguir una utopia...
Anys dolços veient créixer als nostres fills, desitjant per a ells una vida en llibertat, educant-los en llibertat...
Anàvem fent camí, amb moments fàcils i menys fàcils, varem aprendre que la vida és el tresor que ens han regalat i que hem de viure, apassionadament, segon a segon.  
I varem aprendre que per veure el espectacle d´aquest viure, només cal deixar oberts tots els sentits i gaudir-lo.

         
        Ens hem retrobat per fi,   i 

    avui que és un dia assenyalat,         
et vull agrair aquests moments

de camí compartits.

                   Salut!