27 de gener 2012

UN ViNT-i-SET DE GENER DE MiL NOU-CENTS...

                                                                         
  

            Era dilluns i feia fred,
                      nit de lluna plena,
estàvem tan bé dins la mare...
                 però fora, ens esperava el món.

Va ser el nostre primer acte de rebel.lia i ja ho vam posar molt difícil per sortir.
Des d´aquell moment en que ens trobarem per primera vegada, passarien molts d´anys per tornar a retrobar-nos. El destí així ho havia previst, i encara que avui pensi que va ser una mica tard, era el moment just, ni abans ni després, perquè tot succeeix quan pertoca.
Per camins diferents i llunyans varem passar per la infantesa i els jocs. L´adolescència, on varem sentir l´amor per primer cop, on la rebel.lia era la nostra bandera i el món era nostre. Després anys de lluita per aconseguir una utopia...
Anys dolços veient créixer als nostres fills, desitjant per a ells una vida en llibertat, educant-los en llibertat...
Anàvem fent camí, amb moments fàcils i menys fàcils, varem aprendre que la vida és el tresor que ens han regalat i que hem de viure, apassionadament, segon a segon.  
I varem aprendre que per veure el espectacle d´aquest viure, només cal deixar oberts tots els sentits i gaudir-lo.


         
        Ens hem retrobat per fi,   i 
    avui que és un dia assenyalat,         
et vull agrair aquests moments
de camí compartits.
                   Salut!

3 comentaris :

  1. ummmm..veig que estas de celebració
    felicitats dons !!

    petons de sargantana

    ResponElimina
  2. mai no és massa tard per una celebració esperada.
    Salut!!!!

    ResponElimina
  3. Salut nins!
    Per molt d´anys i que vosaltres ho veieu. Bessets.

    ResponElimina

Benvinguts al racó!