Abstrets als seus pensaments
caminaven
un, carrer amunt; l'altra, carrer avall
la pluja com a companya persistent
la pluja com a companya persistent
Es creuarien en un únic punt
on potser els seus ulls delatarien
que no en sabien res l'un de l'altre
però que just en aquell instant
un somriure podia esdevenir
tota una vida
Que bonic i que prometedor... Només un punt és suficient.
ResponEliminaGracies, bonica, per Quest somriure... Una abraçada dolça...
Si Carme, de vegades n'hi ha prou amb un punt i d'altres ni tot l'espai del món és suficient.
EliminaAferradeta ben grossa!
Només ens cal no deixar de somriure sempre que en tinguem oportunitat i esperar a recollir els fruits
ResponEliminaSón una bona carta de presentació, sens dubte!
EliminaBessets, Joan!
Caram, el pròxim dia ens explicaràs com va acabar?
ResponEliminaCrec que el millor serà que ho imaginem. ;)
EliminaAferradetes, nina!
No som memòria, ni trajectòria, només un punt aïllat... (Mazoni, gran)
ResponEliminaM'ha agradat molt :)
Una gran cita, sí senyor!!
EliminaAferradetes!!
Trobar aquest punt es difícil... i sota la pluja encara més.
ResponEliminaUna abraçada Paula
La pluja no ajudava gens, tens raó.
EliminaAixí com queia segurament van arribar ben xops. :(
Bessets, Josep!
M'ha agradat molt les fotografies i el relat. Sí, de vegades, un punt de trobada, un instant, una mirada poden donar lloc a tota una vida.
ResponEliminaBessets Paula
Un somriure, una picada d'ullet, una paraula ... només un segon ;)
EliminaGràssis, Alfons ... bessets!!
Només un dels dos va pendent del mòbil???
ResponEliminaAixò és un percentatge brutal!!! Sense dubte, estan predestinats a trobar-se els punts… mutuament!
Genial escrit i evocadores imatges, sa lluna! :)
I genial la frase de Mazoni que cita l'Alfred. M'encanta!
És imprescindible saber trobar-se els punts!! ;)
EliminaEl més sorprenent és que puguis mirar el mòbil quan està caient una de campionat!!
Gràssis, Jaume ... aferradetes!
El que han de fer és aixecar la vista del mòbil mentre caminen, és l'única oportunitat que tenen de creuar una mirada que ho pot canviar tot.
ResponEliminaAiiii aquests mòbils, quants moments importants es perden!!
EliminaAferradetes, Xexu!
Un somriure i aquest mirar-se als ulls, quina bona combinació per establir bons vincles!!
ResponEliminaHas escollit molt bé las imatges per il·lustrar la situació.
Una abraçada.
No té més secrets que aquests, mirar-se i somriure.
EliminaGràssis, nina ... aferradetes!
que bonic!!!! m'ha agradat molt ;)
ResponEliminaGràssis, bruixeta!!
EliminaUna aferradeta ben dolça!!
Un final que ens deixa en punts suspensius...
ResponEliminaAquest punts suspensius ens deixen ben astorats de vegades. ;)
EliminaAferradetes, Xavier!
Amb pluja i mirant a terra, és molt difícil.
ResponEliminaSi que ho és, però en un segon poden passar tantes coses ...o cap!!
EliminaBessets, nina!
M'agrada el teu reportatge, sembla fet des del balcó de casa, com aquell que mira per la finestra.
ResponEliminaCrec que no es trobaran, ho pressenteixo, gairabé n'estic segura.
Bon vespre, sa lluna.
Aquest dia no vaig poder treure el cap al balcó, les vaig agafar des d'una finestra que vaig haver de tancar ràpidament perquè plovia a bots i barrals!!
EliminaTrobar-se sí, mirar-se ...
Bon vespre, nina ... aferradetes!
Un somriure sota la pluja, pot esdevenir un amor que pot durar com dius tu, tota una vida...
ResponEliminaPetonets dolços.
Quan t'he llegit m'ha semblat molt romàntic. ;)
EliminaBessets ensucrats, Roser!
Un final obert com a mi m'agraden!
ResponEliminaI com que puc triar dic que si, que és miraran, es somriuran i sorgirà un amor de veritat, per tota la vida.
:)
La imaginació ja té això, finals a la carta. ;)
EliminaAferradetes dolcetes, Glòria!
Podria ser un curtmetratge, o l'inici d'un llargmetratge, o l'inici d'una nissaga! (Ja amb descendència etc.), tot comença en un punt-segon. Aferrades!
ResponEliminaTot és posar-s'hi, Gemma!!
EliminaAferradetes, bonica!
Al final menjaran perdius...
ResponEliminaPetons.
... i seran feliços ?? ;)
EliminaBessets, Xavi!
ResponEliminaI com es troba aquest punt ?. Ho trobo realment molt difícil. M'ho explicaràs en una altra ocasió o és preferible imaginar?
Bon dia, Sa lluna.
Crec que en qüestions d'amor (sigui del tipus que sigui), la raó no hi fa cap falta, això sí, imaginació que no hi manqui. ;)
EliminaBon dia, Josep... aferradetes!!
Oh, que bonito... Pero, oye, tu crees que estas cosas, de verdad, pasan...
ResponEliminaUn abrazote
No sólo creo, estoy segura, segura, segurísima!! ;)
EliminaAferradetes, amic!!
Què maco!!! Mira que jo de poesia no en sé res de res, però això que has fet tu, jugant amb les imatges i imaginant una escena, m'ha agradat!! :-))
ResponEliminaJa saps que la imaginació ho pot fer tot, jo ja les veia aparellats ;)
EliminaM'agrada que t'agradi, nina!
Bessets ben fresquets, que avui ni amb deu mantes fuig el fred ☺
Podrem riure al nostre mar que tot es ben xop de dalt a baix, i que nomes trobarem la linea ben traçada de l'horitzó...? Potser que l'inmensitat de la mar blava, amb unes illes saltejades es l'eternitat de la vida sommiada..
ResponEliminaAferradetes mediterranies..!!
El teu comentari tan poètic m'ha deixat bocabadada.
EliminaL'aigua, el mar, l'illa...tot és ben suggeridor.
Aferradetes salades, en aquest cas. ;)
Per molt d'illes que tu escriguis, per molt de maresma que jo pinti, sempre es bò bocabadar-se devant la nostra mar viscuda en la nostre pell xopa.
ResponEliminaAferradetes jac.
En saps punyetero! ;)
EliminaAferradetes, Josep!
No se si en sè o no..?! m'agrada parlar-ho amb els qui disfrutan recargolan les emocions del cos, per despullar l'ànima...
ResponEliminaPero sempre amb sentides aferradetes..
Sí, si que en saps!
EliminaSeguim xerrant...
Bessets!