I ara és ara, encara que una mica tard avui.
Els llençols havien fet un nus al meu cos,
com els teus braços enganxats al meu somni.
I amb quina tendresa els sentia aquí tan a prop,
que he confós la meva pell amb la teva.
(sa lluna/desembre-2011)
Els llençols havien fet un nus al meu cos,
com els teus braços enganxats al meu somni.
I amb quina tendresa els sentia aquí tan a prop,
que he confós la meva pell amb la teva.
(sa lluna/desembre-2011)
potser es que eres al seu somni i l'has confos amb el teu...
ResponEliminabenvinguda al mont dels blogs !!
aixo, promet!
t'agrego bonica
petons de sargantana
‾‿⁀
EliminaÉs normal que surti avui un post que va sortir al 2011, a jutjar pel comentari de la Sargantana? El poema és maco i molt suggeridor, no sé si l'has volgut tornar a compartir o és que el blogger s'ha tornat boig.
ResponEliminaNingú ha tornat boig, o potser sí jo una mica. :)
EliminaAquest va ser un dels meus primers posts, quan no hi havia ningú per compartir-ho més que amb la meva estimada ninona. I fent un voltí pel blog m'ha fet il·lusió dur-lo a avui.
Gràssis, Xexu.
Aferradetes. :)
anna-historias.blogspot.com .
ResponEliminaEt deixo el meu blog de poesia per que em digis que et sembla gracies
Moltes gràcies, Anna.
EliminaHi aniré ben aviat.
Aferradetes!
És un somni bonic...
ResponEliminaValia la pena reeditar-lo
Abraçades
Gràssis, Carme.
EliminaGairebé ho tenia oblidat i em va fer gràcia recordar el moment.
Aferradetes, nina!
Val la pena que tornis a compartir aquest poema és preciós i no el coneixia.
ResponEliminaBessets!
Un plaer compartir-ho.
EliminaMoltes gràssis, Glòria!
Bessets, bonica.
Confondre's de pell és una imatge molt maca, en somni o vigília, espero que encara et passi, un lustre després! ;)
ResponEliminaPassa i tant que passa! ... ara més en somnis. ;)
EliminaAferradetes!!
Sentir la pell lligada a un somni, no es pas dormint com acariciarà tot els nostres cossos ..el llençol et protegeix de que el temps s'aturi i que el despertar s'allargui fins que algù vulgui desfer aquet fort i ben enllaçat nus..
ResponEliminaAferradetes ben lligades..
No sé si conscient o inconscientment ... per aquí va la cosa. De vegades ens quedem atrapats en la pell d'un somni i l'únic que fem és que aquest nus sigui cada dia més i més fort.
EliminaAferradetes, JAC
La pell es la "flor" que primer veiem i sentim en les persones..quan despertem del somni, hauriem d'escarbar suaument en las sorpreses que s'amaguen a sota...ni amb somnis ens podem imaginar lo molt que hi ha per descobrir..
EliminaAferradetes estil jac. :))
Una confusió molt romàntica, veig que era un somni bonic...
ResponEliminaPetonets dolcets.
Un somni bonic, un record, una fantasia ... qui sap!
EliminaBessets de bona nit, Roser.