21 d’agost 2021

MARGALiDA

Besada pels raigs de lluna, 

els seus pètals banyats d'argent

i en els estams i pistils deixà

la imatge del sol encès.

Espontània nasqué la margalida, 

humil, innocent i senzilla,

fidel testimoni de grans amors,

de principi a fi.

Era escollida i abraçada,

pels que dubten de l'amor,

m'estima... no m'estima... 

sí... no... sí... no... sí...!

[Agost ~ 2021]

34 comentaris :

  1. Belissimo poema!
    Uma metáfora deliciosa e um lirismo notável.
    Excelente o vídeo. Tens muito bom gosto!

    Bom fim de semana. Saludos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agraïda per les teves paraules i la teva visita.

      Aferradetes, A.S.

      Elimina
  2. Em va sortir "Sí" quan desfullava la margalida.
    D'aleshores ençà no n'he desfullat mai més cap.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una gran sort vas tenir en desfullar aquella margalida, si et va servir aquell sí fins ara.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  3. La Margarida és bellesa i senzillesa.
    Jo no crec haver-ne despullat mai cap, al menys que jo recordi. És un joc innocent i romàntic que té el seu atractiu. El teu poema li retorna el seu poder i el seu privilegi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sí recordo haver-ne desfullat. No és que les cerqués a propòsit, però si recordo que en trobar-les pel camp, si que en vaig agafar qualcuna per saber si acabaria en sí o no. És una de les flors que m'agraden més.

      Aferradetes, Carme.

      Elimina
  4. Margarides en flor.
    Per molt que us desfulli,
    no m'explicareu la veritat,
    ja que ella està en la seva ànima,
    no a la meva mà que us despulla.

    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que al final és el que passa amb les margalides... tot i així m'encanta el teu preciós poema. 😉

      Petonets, Alfred.

      Elimina
  5. Tengo al otro lado del mundo una amiga a la que le gustan especialmente las margaritas. Y yo tengo una metálica en una cajita también metálica.

    Maravilloso. Me encanta esa canción de SEal y tus letras claras como esa luz de luna.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Por su sencillez creo que es una flor que nos gusta a casi todos. ¿Una margarita metálica?, muy curioso.
      ¡Muchas gracias!.

      Besos, Erik.

      Elimina
  6. Un poema preciós d'una flor senzilla i bonica.Qui no ha fet allò de m'estima, no m'estima...Però hi ha qui fa trampa perquè li surti que sí, he. he!!!
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'imagino que els que fan trampa, compten els pètals abans de començar, però així ja no té cap interès el resultat. 😉

      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  7. En ellas, en sus pétalos, reposan los secretos de los amores...
    Bello trabajo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Tantos y tantos han dejado en sus pétalos sus secretos!

      Gràcies, amic!
      Aferradetes.

      Elimina
  8. Bonica flor.
    M'has fet recordar un nom, una dona, uns temps...
    Ainsssssssssss

    El poema és preciós.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aiii aquests records!

      Gràcies, nin!
      Petonets.

      Elimina
  9. Anònim22.8.21

    Sí, No..Sí, No, Sin darse cuenta la margarita ha trascendido de lo efímero (aunque a veces no) de ese sueño de amor que sus hojas sortean, a lo más banal de las incertidumbres humanas, el dicho de "Deshojar la margarita" nos lleva ineludiblemente a la condición humana, a la duda, y con ella, cuando la razón no puede.... echar a suerte "Deshojando margaritas", y parafraseando al Divino Iulius Caesar, con ella "La suerte está echada".

    Salluneta fíjate a lo que tu bello poema me ha llevado.... como siempre digo, tu creatividad nos motiva, nos sugiere otras formas de ver, e incluso nos hace recordar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Descartes dijo "cogito ergo sum", "pienso, luego existo". Aunque en lugar de "pienso", yo pondría "dudo", porque sólo puede dudar el que piensa. Quizás por ello algunos dejan, en manos de la suerte, su vida. Dejando la filosofía aparte, diría sin pretender ser muy cursi, que el romanticismo de la margarita nos ha cautivado a todos en un momento de nuestras vidas, su belleza, su humildad, su inocencia y su sencillez.
      ¡Muchas gracias!

      Aferradetes, Jota.

      Elimina
  10. Punteun ngiring komen :). Mudah mudahan lancar sadayana nya

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la teva visita!

      Salutacions.

      Elimina
  11. ]Además de ser una flor de exquisita y sencilla belleza la margarita creo que nos ha inspirado a todos alguna vez a deshojarla en ese "me quiere-mucho.poquito y nada" tipico de juegos y amores adolescentes...una belleza de poema, inspirado en otra belleza- Un abrazo y buena semana!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Casi todos hemos pasado por esa etapa en que, la inocencia de una flor, nos hizo creer en nuestro destino amoroso. ¡Bendita inocencia!.
      ¡Muchísimas gracias!

      Besos, Eli.

      Elimina
  12. Anònim24.8.21

    Totes les flors són boniques i cada una té el seu encant particular, ja sigui per l'olor que desprenen, la forma, els colors... i aquestes margarides són precioses! I ben acompanyades de les paraules que t'han sortit de dins.
    Gràcies per aquests regals, nina, aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cadascuna pel seu motiu ens treuen un sentiment plaent i dibuixen un somriure al nostre rostre. A mi especialment les violes, les roses i les margalides.
      Gràcies a tu per venir!.

      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  13. Lindo poema le has dedicado a esta humilde y a la vez preciosa flor. Siempre me han encantado.
    Buena noche.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias!

      Feliz noche para ti, también.
      Un abrazo, Laura.

      Elimina
  14. Maravilloso poema acompañado de una foto bellísima, enhorabuena!!! Un abrazo hacia mi querido Mediterráneo!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias!

      Un abrazo, Germán.

      Elimina
  15. Hola. Nos haces recordar algo muy lindo de nuestra inocencia, con tu precioso post.
    Ya configuró Genín sus comentarios. Gracias, bella Luna.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegra llevaros hasta vuestros recuerdos más inocentes.

      ¡Bienvenida Sara!
      Aferradetes.

      PD: Me alegra saber que Genín lo lograra. 😉

      Elimina
  16. Quan jo estimo no em fa falta cap margarida, per saber si els altres m'estimen sí! Un poema gran com l'amor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, no necessitem saber si estimem, perquè n'estem segures. Que els altres ens estimin és una altra cosa. 😉

      Gràcies, nina!
      Aferradetes.

      Elimina

Benvinguts al racó!