21 de novembre 2021

SOMNi DE NADAL

 
Vincent van Gogh, 1882, Die Staatslotterie  a  RELATS CONJUNTS 

Volaven els somnis davant la porta d'aquell petit negoci de loteria. Somnis tan diferents, però tots cabien en un trosset de paper. Un volia pagar la seva hipoteca, mentre la dona que era al seu costat somiava repartir-lo entre els seus fills; el més jovenet que era a la cantonada volia comprar-se un cotxe... tots callats i amb un gran somriure esperaven el seu torn cap a la felicitat. 

Na Maria va recollir el dècim i es va encaminar cap a casa. En passar pel carreró va veure una dona jove asseguda en un banc, amb el cap entre les mans i la mirada perduda. Va passar de llarg però a les dues passes, va recular plantant-se davant seu. 
- Està bé?, li va dir. 
No va contestar i ella va insistir. 
- Necessita alguna cosa?  
- Res que pugui vostè arreglar. Va contestar aixecant la mirada.
S'assegué al seu costat i esperà a que xerrés. de nou. Van passar uns minuts, que li semblaren hores, abans que digués res més.
- He perdut la feina, tinc dos fills molt petits i no sé què fer...
- I el seu marit?
- Va marxar fa un any i em deixà sola amb els nens. L'empresa ha plegat i no sé ja on anar per trobar un treball y poder comprar menjar o pagar el pis.
- Com et dius?.
- Anna... em dic Anna.
- ... Saps Anna?, crec que ja tens un treball, sempre que et vagi bé, clar!. 
Obrí un pam d'ulls i esperà la proposta.
- Tinc un negoci petit, una merceria. Em faig gran i no tinc filles ni fills que puguin dur el negoci.  Volia tancar perquè ja no tinc la força d'anys enrere, però em fa un no sé què deixar la meva clientela.... Vols treballar-hi?. Mira, podries començar dilluns i seguiré amb tu fins que ho tinguis tot per mà.  Llavors la portaràs tu i serà com si fos teva.
- Però vostè no em coneix!.
- Tens raó, però també sé que ho faràs bé, Tens diners per passar fins dilluns?
- Sí, em queden vuit-cents euros... és tot quant tinc... 
- Doncs eixuga't les llàgrimes i et diré on visc., de pas prendrem un cafetó.

Seguien volant somnis aquella tarda,. Somnis que es farien realitat, abans que giressin les boles al bombo de la loteria, i en pogués fer molts més... o potser no.

32 comentaris :

  1. Si que ha tingut sort, l'Anna !. Tant difícil que passi , com que et toqui la loteria... però ara, potser se'n sortirà ! :)
    Salut !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que sí, que són complicades tant l'una com l'altra.

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  2. Tant de bo aquesta forma d'actuar no fos una excepció de conte de Nadal.

    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són molt poques les vegades que passa, tu ho has dit, sembla un conte.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  3. Jooooo,... passaran coses així?? Tant debó que sí.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com més passi, menys atur tindrem... però em sembla que no.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  4. L'Anna ha tingut sort i, alhora, també n'ha tingut na Maria. Aquesta és la diferència amb la loteria, que la solidaritat entre persones (quan és feta de cor) no només "reparteix" satisfaccions sinó que les comparteix.

    Un conte molt bonic, Sa Lluna i vull creure que ben possible... ni que sigui de tant en tant. 

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, les dues han tingut sort. La solidaritat no només va cap a un vent, les persones solidàries també tenen la seva "recompensa".
      Vull creure que passi, encara que molt de tant en tant.

      Gràcies, Mac!.
      Aferradetes.

      Elimina
  5. A veces podría ocurrir

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podría, podría, aunque crea que són pocas las veces que pasa.

      Besos.

      Elimina
  6. Un relat esperançador... llàstima que aquest tipus de somni no sovinteji!
    Aferradetes Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malauradament molt poques vegades succeeix.

      Gràcies, Josep!
      Aferradetes.

      Elimina
  7. Molt nadalenc.
    No hi ha molta gent així...
    Tot un exemple per tots.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sembla un conte de Nadal més que una realitat.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  8. Muy bonito, aunque no sea lo habitual, y estemos acostumbrados a solo escuchar malas noticias, cosas así pasan...
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muy pocas veces sucede... por eso nos alegra tanto cuando pasa.

      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  9. Molt ben pensada aquesta dualitat entre una mena de sort màgica, absolutament insegura de la loteria... i una acció real, la decisió d'una bona persona, que portarà sort a dues famílies. Una sort ben maca. No seran milions, serà la SORT de tenir l'oportunitat de guanyar-se la vida honradament, la sort de no haver de tancar un negoci...

    Què el Nadal ens porti moooooooltes sorts com aquesta d'aquest relat tan maco!! 😘😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'acció real, segurament porta molta més alegria als seus personatges. Trobar feina, avui dia, és molt complicat... com tocar-te la loteria.

      Salut i sort, sort i salut, per vosaltres també! 💖
      Aferradetes, nina.

      Elimina
  10. En Navidad todos los cuentos pueden ser posibles de realizar... Bueno, ojala fuese asi...
    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Ojalá que todos los cuentos (sueños) se realicen!.

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  11. És el miracle de Nadal. L'Anna segur que s'ho mereix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'Anna i la Maria, totes dues s'ho mereixen.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  12. Anònim23.11.21

    A l'Anna sí que li ha tocat la loteria! Una història d'aquelles que semblen increïbles i on mostres que encara queden persones amb bon cor, disposades a ajudar els qui més ho necessiten. Totes dues, l'Anna i la Maria, són unes grans afortunades.

    Aferradetes, bonica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totes dues ho són, realment.
      La generositat és gairebé inexistent, avui dia.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  13. Que bonic, Paula! És un conte de Nadal! Eixampla el cor … gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies!, aconseguir eixamplar el cor em tranquil·litza.

      Bon dia, preciosa!
      Aferradetes.

      Elimina
  14. La salvó una mujer muy generosa. Y queda la posibilidad de que se saque la lotería. Sería estupendo.
    Un abrazo grande.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Las dos se encontraron en el momento justo y el lugar indicado. La generosidad es un bien escaso y sería perfecto si le tocara la lotería, aunque creo que les ha tocado a las dos.

      Besos, Sara.

      Elimina
  15. Si em quedés sense feina em passaria com a l'Anna, sóc funcionària interina i penjo d'un fil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui dia, tota la feina penja d'un fil, no hi ha res segur.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  16. Que tendre, una cosa que hauria de ser normal, la veiem com si fos una heroïcitat, sort n'hi ha que encara hi ha bona gent , no tots hem de deprendre de la sort...
    Ponets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta va ser un altre tipus de sort, es van trobar sense cercar-se.

      Aferradetes, Roser.

      Elimina

Benvinguts al racó!