25 de febrer 2023

L'iLLA DEL VENT

 
Ma Lin, segle XIII, 靜聽松風  RELATS CONJUNTS

En aquell poblet petit d'un país indeterminat s'explicava una història molt antiga que passava de pares a fills. Se contava que a la llunyania, entre l'espessa boira, hi havia una illa anomenada "L'illa del vent", on la màgia brotava per tot arreu, però que només els que hi anaven podien gaudir d'ella. Havies de ser molt i molt valent i només tenia un inconvenient, que a la tornada (si tornaves) ningú podia explicar res del que havia passat. En Pere i en Joan estaven amb un pam d'orelles cada cop que algú en parlava...
—Hi vull anar... però no sol—, va dir en Pere, tot mirant en Joan.
—No sé! i si no tornem?.
—Això voldrà dir que s'hi pot viure molt bé.
—Ningú explica com s'hi viu, només que té molta màgia...
—Tens raó, però qui no s'arrisca, no pisca.

Els dos van idear un pla. De partir, millor a finals de maig, que comença el bon temps i no tindrien tanta boira de camí. S'endurien menjar per una setmana i els estris per cuinar i dormir. Sempre podrien tornar abans si no els agradava allò que els oferia l'illa. 
I dit i fet, arribà el moment de partir, carregaren de matinada, perquè ningú no els veiés sortir. Després d'una llarga i pesada travessia, albiraran terra. La curiositat i l'alegria per parts iguals inundaven la barca. Per fi havien arribat!. Només tocar terra, ja van notar com bufava el vent, però no era molt fort, semblava més una brisa que un vent pròpiament dit. Es distribuïren les feines per buidar la barca i trobar un bon lloc on situar el campament. Una vegada tot al seu lloc, s'assegueren per contemplar el paisatge. Cansats com estaven, quedaren dormits just als peus d'un gran arbre. El vent començar a bufar més fort, emportant-se tot el menjar i els estris, però ells estaven tan dormits que només viatjaven pels seus somnis... Hi havia tant per menjar que no podrien acabar-s'ho en més de dues vides; cofres i cofres de joies, miressis cap on miressis i brollava un manantial d'aigua fresca que no s'aturava mai. En Joan, que era menys valent, es veia com un gegant estirat sota l'arbre, tota l'illa era seva i així seguiria anys i panys. En Pere, ai pobre, Pere!, es va quedar en un no res, petit i escalfeït caminava com a perdut per tot arreu... De sobte es despertaren els dos, tant l'un com l'altre havien tingut el mateix somni, veint-se junts amb les circumstàncies de cadascú. Es van mirar i sense dir paraula anaren cap a la barca. Només en Pere va dir unes paraules durant la travessia de tornada...
—Si pregunten no direm res de res, ni on hem anat, ni què hem vist. D'acord?.
En Joan va fer un moviment de cap, asseverant el que deia en Pere.

Passats uns anys, en el petit poble se seguia contant la història de "L'illa del vent", els dos amics no en volien saber res, tot i que en Joan reia per sota el nas recordant-ho.

38 comentaris :

  1. Um belo conto que gostei de ler
    .
    Feliz fim de semana … Cumprimentos poéticos
    .
    Pensamentos e Devaneios Poéticos
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que t'hagi agradat.
      Moltes gràcies!

      Aferradetes, Ricardo.

      Elimina
  2. Hi ha experiències de les quals no es vol deixar anar peça.
    Però l'illa i el vent existeixen.

    Petonets, sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més per vergonya que altra cosa...😅
      Segurament és el més real de la història.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  3. ¡Je! muy interesante.

    Besos

    ResponElimina
  4. Hi ha coses que quan s'expliquen perden tota la gràcia, millor continuar mantenint el misteri. ;-)

    Abraçades!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Millor mantenir el misteri, pel bé dels dos.😅

      Aferradetes, Mac.

      Elimina
  5. Això de "L'illa del vent" em fa pensar en la pel·lícula El vent de l'illa, però tu ets de Mallorca, oi?
    Ningú en devia explicar res perquè tot era un somni, el que en podien explicar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No he vist la pel·lícula, però crec que es va fer a Menorca on el vent bufa com si no hi hagués un demà. Recordo quan treballava que teníem clients d'allà i quan em trucaven (pel to de veu), ja sabia si feia vent o no.😅
      Un somni on van veure els "defectes" de cadascun, millor no dir res.🤐

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  6. Imaginatiu i audaç relat d'aventures!
    Aferradetes i bon cap de setmana, Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!.

      Bon diumenge!.
      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  7. La màgia dels somnis et fa viure coses que no trobes a la realitat.
    Jo cada nit viatjo a la meva particular illa del vent.
    No diré res tampoc del que em trobo mentre dormo.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no convé val més no explicar res...
      no sigui cosa que se t'ompli la teva illa de gent.🤭

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  8. El vent, ja du molt de misteri amagat a dins seu. És invisible però és capaç de moure-ho gairebé tot. Fins i tot la voluntat i els records.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquest cas va ser així, al més valent el va convertir en un home molt petit...
      Té tanta força que ho pot fer malbé tot.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  9. This is a Chinese style painting from the ancient time. Something I see in history textbook

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest relat que he escrit, no té res a veure amb el que diuen els llibres d'història. I sí, el dibuix és xinés i molt antic.

      Aferradetes, roentare.

      Elimina
  10. Una història molt simpàtica, és clar ningú volia explicar res perquè no hi havia res per explicar!!!
    Avui a la tarda he vist un documental, suposo que fet amb "dron" resseguint tota l'illa de Mallorca, no em pensava que hi hagués un paisatge tan variat i m'ha agradat conèixer tota l'illa, que li deien " La dama del Mediterrani"
    Vius en un lloc preciós, que jo només en coneixia una petita part. Recordo els ametllers florits!!!
    Bon diumenge, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Millor no explicar el que havia passat...😅

      Tot i ser una illa, tenim de tot com has pogut veure. Però si pots, millor veure-ho en directe on els colors són més vius. Per a mi. no hi ha un lloc millor.💖

      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  11. I ben mirat, no se sap ben bé si sabrien explicar res, ni tan sols si l'experència els va agradar.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que pels dos, el silenci és el seu gran tresor.😅

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  12. Que bellas esas creencias en las que todavia sigue reinando la magia...
    Feliz domingo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hay historias que mejor dejarlas tal cual... para no estropear su magia.😉

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  13. Una història ben divertida, com el vent de la illa, que sembla passar-s'ho molt bé , fent ballar el cap als seus visitants ! hehehe
    Una abraçada !!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, el vent va fer de les seves amb tots dos.🤭
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  14. Quan les espectatives no s'acompleixen, guardar les aparences es el que s'imposa... almenys en aquest magnífic conte.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ningú els va veure sortir ni tornar, el seu secret estava ben guardat.😅
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  15. Un bon relat, ben ple de màgia com l'Illa del vent i com les llegendes antigues.
    És màgic compartir el mateix somni, I és màgic que es puguin veure tal com són en realitat.

    M'ha agradat molt la teva història illenca.
    Aferradetes, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només compartint somni, se'n van adonar de la realitat de cadascun... si els va servir per rectificar ja no ho sé.🤷‍♀️
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  16. Ai, aquests aventurers que es fan enrere per un simple somni! Bé, de vegades la millor opció a la vida és ser conservadors i quedar-nos com estem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El somni els va obrir els ulls.
      No he estat mai conservadora i crec que ja no canviaré.🤭

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  17. Un buen relato, el que nos has ofrecido. La aventura no terminó nada mal y además supieron mantener el secreto y solamente hacer comentarios entre ellos dos. Que era la condición especial que había que cumplir.
    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cumplieron la condición, pero no creo que fuera por ese requisito.😅
      ¡Muchas gracias!.

      Besos, Antonia.

      Elimina
  18. Si, mejor no decir ni mu y que siga la leyenda 😅
    Buena noche. Gracias Paula.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les convenía a los dos no decir ni mu, calladitos estaban más monos.🤭

      Feliz y frío martes, Laura.
      Aferradetes.

      Elimina
  19. En realitat, tots els habitants del poble ja havien estat a l'illa i havien aconseguit tornar. A banda del vent, a l'illa no hi havia res especial, però mantenien el secret perquè tots els joves sentissin curiositat i s'aventuressin a anar-hi, com una experiència iniciàtica. Quan els van veure tornar, tothom callava i somreia. A Pere i a Joan els va servir per conèixer-se millor, tant a si mateixos com a l'altre amic. Se sentien renascuts. El propòsit de tota la comunitat de veïns del poble s'havia complert un cop més!!😉🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així com ho expliques, sembla com si hi haguessis anat...
      tu no seràs del poblet, oi?.🤭
      Moltes gràcies per la teva interpretació, ho has clavat!.

      Aferradetes ben fresquetes, Alfons.🥶😘🤗

      Elimina

Benvinguts al racó!