Foto e Poema fascinantes de ver e ler. Música lindíssima que muito gostei de ouvir. . Feliz fim de semana… cumprimentos cordiais. . Pensamentos e Devaneios Poéticos .
Semblaria un carrer de moltes poblacions italianes però de segur que no, ja que "amb el país del costat" compartim moltíssimes més coses del que ens sembla.
El temps resta aturat, l’espai encercla allò que no es mou, retalls d’aquells ahirs que guardem plens de la pols que acompanyen els records. Trossos de vida quiets, plasmats en paper plens de colors, fulls amarats de nostàlgia que esperen les primeres lletres, peces de roba que guarden part de la vida que vas viure amb ella, un pot encetat d’aquella dolçor que vam compartir i que ara guardo tot sol. Obro la finestra per donar-li aire a l’estança i deixar un pas perquè tornis de l’oblit que t’has imposat. I entre la llum i la penombra van passant els dies, mentre creix l’esperança de tornar-te a veure a la meva vora.. Mentrestant el temps resta aturat, i l’alè cada cop és més lent.
Si les parets de les cases antigues parlessin... La casa de la família materna, tenia més de 150 anys, i fa res l'han tirat a terra per fer-hi nous habitatges. Llei de vida.
Ja no fan les cases com antigament, les noves penso que no duraran tant. Prefereixo fer reformes a una casa antiga que a un pis nou... però això va a gustos.
Un altre bonic i íntim poemet que descriu un espai interior solitari i buit, on la llum i l'ombra no interactuen amb res ni amb ningú, només habitat pel sentiment d'absència. Almenys un llamp d'esperança sobre la calçada il·lumina tota l'escena. Aferradetes fortes, Paula!!😉🤗😘
No calen pas paisatge espectaculars per a fer boniques fotos com aquesta, és de la vida quotidiana, i segur que les cases guarden bells records... Jo no el veig com el poema el teu interior, me l'imagino ple de records sensibles, d'aquells que no s'obliden!!! Bon cap de setmana, Lluneta.
Foto e Poema fascinantes de ver e ler. Música lindíssima que muito gostei de ouvir.
ResponElimina.
Feliz fim de semana… cumprimentos cordiais.
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Moltíssimes gràcies, Ricardo!.
EliminaAferradetes.
Semblaria un carrer de moltes poblacions italianes però de segur que no, ja que "amb el país del costat" compartim moltíssimes més coses del que ens sembla.
ResponEliminaEstà feta aquí, a Inca. Però és cert que tenim similituds.
EliminaAferradetes, Carles.
Uau! Demano perdó a la Poesia perquè només puc mirar la foto, TAN Mallorca!!
ResponEliminaTens raó, és molt Mallorca.😉
EliminaAferradetes, somnis.
Un preciós poema amb un final excepcional, per la meva manera de veure i d'entendre. Commou i arriba ben endins (mossega, com diria l'Helena).
ResponEliminaAferradetes, bonica!
Del meu dins al teu... diu bé l'Helena.
EliminaAferradetes, nina.
¡Maravillosa!
ResponEliminaBesos
¡Muchas gracias, Toni!.
EliminaBesos
El darrer vers és un K.O.
ResponEliminaPetons.
T'has quedat noquejat?... bona senyal.😉
EliminaPetonets, Xavi.
Ho deixes tan ben definit que fa mal.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
Sentiments, ni més ni pus.
EliminaGràcies!.
Aferradetes, Alfred.
Interesante perspectiva has tomado de la casa.
ResponEliminaMe gustan las estrofas de tu verso.
Besos.
Desde la terraza del edificio de la parte opuesta.
Elimina¡Muchas gracias!.
Besos, Antonia.
Acompanyant a les paraules teves, sempre encertades, una imatge amb una magnífica perspectiva.
ResponEliminaAferradetes
Moltíssimes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes.
A beautiful and interesting abstract photography
ResponEliminaÉs la façana d'una casa mallorquina.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, roentare.
Excelente contrapicado con un pequeño toque de reflejos.
ResponEliminaLa foto está hecha desde una terraza más alta del edificio opuesto, en este caso no sé li llamarlo picado.🤷♀️
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Luis.
Casi se podría pensar que la perspectiva cuenta. ;-)
ResponEliminaOne could almost get the idea that the perspective counts.
Per descomptat!, tant a la foto com al poema.😉
EliminaAferradetes, Sean.
La mel no és mel si falta l'altra persona. Com els testimonis muts.
ResponEliminaPotser ja no tingui el mateix gust...
EliminaAferradetes, Helena.
Sin vida nada es igual... Todo parece sobrar...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
La vida continua... las personas a veces.
EliminaAferradetes, amic.
El temps resta aturat,
ResponEliminal’espai encercla allò
que no es mou,
retalls d’aquells ahirs
que guardem
plens de la pols
que acompanyen els records.
Trossos de vida quiets,
plasmats en paper
plens de colors,
fulls amarats de nostàlgia
que esperen les primeres lletres,
peces de roba
que guarden part
de la vida
que vas viure amb ella,
un pot encetat d’aquella dolçor
que vam compartir
i que ara guardo tot sol.
Obro la finestra
per donar-li aire a l’estança
i deixar un pas
perquè tornis de l’oblit
que t’has imposat.
I entre la llum i la penombra
van passant els dies,
mentre creix l’esperança
de tornar-te a veure
a la meva vora..
Mentrestant el temps resta aturat,
i l’alè cada cop és més lent.
qui sap si
Parlant de solituds.
EliminaMoltes gràcies pel teu poema!.
Aferradetes, qui sap si...
El terra des del terrat es veu llunyà i perillós. A daly la llum i a baix la penombra.
ResponEliminaLa dolçor i l'amargor. La seguretat i el desconegut.
Una barreja d'antònims que ens tenen entretinguts, mentre passa la vida.
EliminaAferradetes, Xavier.
Els paisatges quotidians romanen mentre nosaltres desapareixem....
ResponEliminaBona setmana !.
Les persones van i vénen, el temps compartit es queda en el records i els espais ni s'immuten...
EliminaAferradetes, Artur.
Si les parets de les cases antigues parlessin... La casa de la família materna, tenia més de 150 anys, i fa res l'han tirat a terra per fer-hi nous habitatges. Llei de vida.
ResponEliminaJa no fan les cases com antigament, les noves penso que no duraran tant. Prefereixo fer reformes a una casa antiga que a un pis nou... però això va a gustos.
EliminaAferradetes, Risto.
Un altre bonic i íntim poemet que descriu un espai interior solitari i buit, on la llum i l'ombra no interactuen amb res ni amb ningú, només habitat pel sentiment d'absència. Almenys un llamp d'esperança sobre la calçada il·lumina tota l'escena. Aferradetes fortes, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaDe vegades el sentiment de l'absència és tan fort, que no pots veure la llum.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes de tornada, Alfons.😘🤗
Líric!
ResponEliminaAferradetes,
Moltes gràcies!
EliminaAferradetes, Joan.
No calen pas paisatge espectaculars per a fer boniques fotos com aquesta, és de la vida quotidiana, i segur que les cases guarden bells records...
ResponEliminaJo no el veig com el poema el teu interior, me l'imagino ple de records sensibles, d'aquells que no s'obliden!!!
Bon cap de setmana, Lluneta.
La bellesa és als ulls del que mira.😉
EliminaAl meu interior... hi ha de tot, nina.
Aferradetes ben fortes, nina.