10 de febrer 2023

TESTiMONiS MUTS


Llum i penombra 

entre aquestes parets,

com a testimonis muts.

Papers buits,

 velles fotos,

roba suada

i la mel sense tu.

[Febrer ~ 2023] 

42 comentaris :

  1. Foto e Poema fascinantes de ver e ler. Música lindíssima que muito gostei de ouvir.
    .
    Feliz fim de semana… cumprimentos cordiais.
    .
    Pensamentos e Devaneios Poéticos
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Ricardo!.

      Aferradetes.

      Elimina
  2. Semblaria un carrer de moltes poblacions italianes però de segur que no, ja que "amb el país del costat" compartim moltíssimes més coses del que ens sembla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està feta aquí, a Inca. Però és cert que tenim similituds.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  3. Uau! Demano perdó a la Poesia perquè només puc mirar la foto, TAN Mallorca!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, és molt Mallorca.😉

      Aferradetes, somnis.

      Elimina
  4. Un preciós poema amb un final excepcional, per la meva manera de veure i d'entendre. Commou i arriba ben endins (mossega, com diria l'Helena).

    Aferradetes, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Del meu dins al teu... diu bé l'Helena.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  5. ¡Maravillosa!


    Besos

    ResponElimina
  6. El darrer vers és un K.O.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'has quedat noquejat?... bona senyal.😉

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  7. Ho deixes tan ben definit que fa mal.

    Aferradetes, sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sentiments, ni més ni pus.
      Gràcies!.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  8. Interesante perspectiva has tomado de la casa.
    Me gustan las estrofas de tu verso.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desde la terraza del edificio de la parte opuesta.
      ¡Muchas gracias!.

      Besos, Antonia.

      Elimina
  9. Acompanyant a les paraules teves, sempre encertades, una imatge amb una magnífica perspectiva.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Josep!.

      Aferradetes.

      Elimina
  10. A beautiful and interesting abstract photography

    ResponElimina
    Respostes
    1. És la façana d'una casa mallorquina.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, roentare.

      Elimina
  11. Excelente contrapicado con un pequeño toque de reflejos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La foto está hecha desde una terraza más alta del edificio opuesto, en este caso no sé li llamarlo picado.🤷‍♀️
      ¡Muchas gracias!.

      Aferradetes, Luis.

      Elimina
  12. Casi se podría pensar que la perspectiva cuenta. ;-)
    One could almost get the idea that the perspective counts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per descomptat!, tant a la foto com al poema.😉

      Aferradetes, Sean.

      Elimina
  13. La mel no és mel si falta l'altra persona. Com els testimonis muts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser ja no tingui el mateix gust...

      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  14. Sin vida nada es igual... Todo parece sobrar...
    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. La vida continua... las personas a veces.

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  15. Anònim12.2.23

    El temps resta aturat,
    l’espai encercla allò
    que no es mou,
    retalls d’aquells ahirs
    que guardem
    plens de la pols
    que acompanyen els records.
    Trossos de vida quiets,
    plasmats en paper
    plens de colors,
    fulls amarats de nostàlgia
    que esperen les primeres lletres,
    peces de roba
    que guarden part
    de la vida
    que vas viure amb ella,
    un pot encetat d’aquella dolçor
    que vam compartir
    i que ara guardo tot sol.
    Obro la finestra
    per donar-li aire a l’estança
    i deixar un pas
    perquè tornis de l’oblit
    que t’has imposat.
    I entre la llum i la penombra
    van passant els dies,
    mentre creix l’esperança
    de tornar-te a veure
    a la meva vora..
    Mentrestant el temps resta aturat,
    i l’alè cada cop és més lent.

    qui sap si

    ResponElimina
    Respostes
    1. Parlant de solituds.
      Moltes gràcies pel teu poema!.

      Aferradetes, qui sap si...

      Elimina
  16. El terra des del terrat es veu llunyà i perillós. A daly la llum i a baix la penombra.
    La dolçor i l'amargor. La seguretat i el desconegut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una barreja d'antònims que ens tenen entretinguts, mentre passa la vida.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  17. Els paisatges quotidians romanen mentre nosaltres desapareixem....
    Bona setmana !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les persones van i vénen, el temps compartit es queda en el records i els espais ni s'immuten...

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  18. Si les parets de les cases antigues parlessin... La casa de la família materna, tenia més de 150 anys, i fa res l'han tirat a terra per fer-hi nous habitatges. Llei de vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja no fan les cases com antigament, les noves penso que no duraran tant. Prefereixo fer reformes a una casa antiga que a un pis nou... però això va a gustos.

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  19. Un altre bonic i íntim poemet que descriu un espai interior solitari i buit, on la llum i l'ombra no interactuen amb res ni amb ningú, només habitat pel sentiment d'absència. Almenys un llamp d'esperança sobre la calçada il·lumina tota l'escena. Aferradetes fortes, Paula!!😉🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades el sentiment de l'absència és tan fort, que no pots veure la llum.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes de tornada, Alfons.😘🤗

      Elimina
  20. Respostes
    1. Moltes gràcies!

      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  21. No calen pas paisatge espectaculars per a fer boniques fotos com aquesta, és de la vida quotidiana, i segur que les cases guarden bells records...
    Jo no el veig com el poema el teu interior, me l'imagino ple de records sensibles, d'aquells que no s'obliden!!!
    Bon cap de setmana, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La bellesa és als ulls del que mira.😉

      Al meu interior... hi ha de tot, nina.

      Aferradetes ben fortes, nina.

      Elimina

Benvinguts al racó!