Després d'un matí d'un treball molt acurat, quan gairebé res quedava per trencar, et quedares ben quiet amb les orelles ben alçades i mirant fixament a un punt. Vaig treure el cap per veure on miraves i no vaig veure res, però hi havia quelcom que et cridava l'atenció... Per un instant quedàrem encuriosits per allò que jo no veia i tampoc sentia. Passares més de vint minuts sense moure't, fins que seguires trossejant tot el que hi havia al teu abast.
Els gossos, com també els humans, es queden badan.
ResponEliminaI després segueixen amb la seva.
Ens has posat una música que si fan venir ganes de trencar coses. ;)
Petonets, sa lluna!
Si fos de nit, hagués pensat si estava a la lluna... però no.
EliminaTu has escoltat bé la lletra de la cançó?, de moment no he trencat res.😅
Aferradetes, Alfred.
No dic que tu hagis trencat res, simplement que a mi sí que em fan venir ganes de trencar alguna cosa en escoltar-la.
EliminaAferradetes!!!
Ho vaig dir jo... Espero que no hagis acabat amb la vaixella.😉
EliminaMés aferradetes.
Potser encara que sigui de dia, també es pot estar a la lluna. Almenys per aquí ho diem així. A mi de petita em deien que hi era sempre a la lluna de València (i mira que em quedava lluny). Es veu que de gran vaig aprendre a no allunyar-me tant del lloc on era físicament o potser vaig desaprendre a somiar sense mesura... segons com t'hi miris. A mi em sap greu no saber somiar amb tanta intensitat com quan era més jove.
ResponEliminaMe'n vaig del tema.... els gossos tenen les seves coses, qui sap si era una olor allò que el mantenia interessat... de tota manera la destrossa sembla que la fa a consciència, déu-n'hi-do!
Aferradetes observadores, nina!
Tens raó, el que volia dir era que si fos de nit, podria estar mirant la lluna. Per aquí també es diu quan un està absort, què és el meu cas gairebé sempre. Vull dir que tinc molt bona disposició per estar abstreta sempre que no m'interessi una cosa i ho faig sense adornar-me'n.🤦♀️
EliminaNo vaig saber què passava, tot i que vaig mirar des de tots els angles possibles.
Moltes gràcies!, crec que a observadores ens assemblem força.
Aferradetes, preciosa.
...els esperits...a saber...
ResponEliminaClar... uns lladren i els altres observen.😉
EliminaAferradetes, nina.
Uma bela foto. Musica muito bonita de ouvir
ResponElimina.
Boa semana … saudações cordiais.
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Moltíssimes gràcies!, almenys a un li agrada la música.😅
EliminaAferradetes, Ricardo.
Dicen los que (supuestamente) entienden, que los animales tienen los sentidos muchísimo más desarrollados que el ser humano, dicen que perros y gatos, pueden sentir o presentir sucesos o presencias paranormales, pájaros que levantan el vuelo y huyen antes de terremotos, palomas y demás aves que se orientan perfectamente de forma insospechada etc. etc..
ResponEliminaSin embargo, cuando los humanos nos quedamos con la mirada fija o perdida, resulta que estamos "embobados". Curiosa diferencia, y destrozar.... vaya... vaya, creo que en eso los humanos nos llevamos la palma.
En el meu cas em quedo abstreta, no sé si vol dir que tinc cara de babau, tot i que penso que res més lluny.😜 Suposo que aquesta capacitat dels animals, els humans l'hem perduda fa molt de temps... encara que hi ha moments en que la meva "bombeta" s'il·lumina abans que succeeixin alguns fets... morts o fets inexplicables.
EliminaPel que fa a la destrossa, penso com tu, els humans els guanyem de molt.
Aferradetes ben fortes (per combatre el fred que fa), Jota.
Una foto llena de emoción, la que me producen los animales y su manera de curiosear la vida, seguramente la suya pero también un poco la nuestra
ResponEliminaMe gusta mucho curiosear, que nada tiene que ver con chismorrear, Ver, observar y aprender.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Luis.
Eso es que esta a la luna d Valencia antes de continuar con el trabajo.
ResponEliminaBesos
Estar, estar... estaba en el patio de delante de casa, pero después de su observación, siguió con su minucioso trabajo.😂
EliminaBesos
Deuria estar pensant en com continuava la seva obra ! hehhehhe
ResponEliminaSalut :)
Segurament va ser això... i ara què mossego primer, la branca o el plàstic?🤭
EliminaAferradetes, Artur.
A very attentative dog being observant
ResponEliminaSí, va fer de tot aquell matí: lladrar, mossegar, observar, "pensar"...
EliminaAferradetes, roentare
Alguna cosa, alguna cosa estaria vigilant que ell considerés que potser podria tenir importància. I amb tota la paciència del món.
ResponEliminapodi-.
No tenia control de ningú, així que va fer tot el que va voler tot el matí.
EliminaAferradetes, Carles.
Si has pogut apreciar que el gos passava prop de 20 minuts immòbil, encuriosit, això vol dir que tu també deus haver passat vint minuts encuriosida amb el gos... haha. Déu n'hi do quina paciència!!
ResponEliminaDoncs no exactament!. La bugaderia, el dormitori i la cuina de casa tenen accés visual amb el pati on estava el gos. Part del matí el va passar lladrant, cosa que em va cridar l'atenció des del primer instant. Quan estava posant una rentadora, el vaig veure quiet mirant cap un punt, vaig guaitar per veure on mirava, però no vaig veure res. Vaig anar a la sala per agafar la càmera i fer-li unes fotos (entre posar la rentadora, mirar on mirava i preparar la càmera, passaren més de deu minuts), li vaig fer unes fotos (i ell seguia quiet), vaig anar a la cuina a veure com anava el dinar (ell quiet, encara) i quan vaig tornar a la bugaderia es va posar a destrossar tot el que quedava al pati. Més o manco, vint minuts.😉
EliminaAferradetes, Risto.
Un perro observando atentamente ser observado atentamente. Encantador.
ResponEliminaEn cuanto a los 20 minutos, me hago eco de la risa de Risto. ;-)
A dog attentatively observing being attentatively observed. Lovely.
As for the 20 minutes, I am echoing Risto's laughter. ;-)
Els dos vigilàvem, cadascun al seu estil. Gràcies!.
EliminaÉs què ho he d'explicar tot fil per randa!.😊 Si vols saber què va passar durant els 20 minuts, mira la meva resposta al comentari d'en Risto.
Aferradetes, Sean.
Leí lo que le dijiste a Risto y... seguí sonriendo. No es que me sorprendiera.
EliminaAunque confieso: De vez en cuando me gusta observar a los humanos o a otros animales durante un buen rato. Me enseña mucho, y no en último lugar sobre mí mismo ;-)
La paz de la noche, Paula.
I read what you told Risto and ... kept smiling. Not that I was surprised.
I do confess, though: Now and then I enjoy watching humans or other animals for quite a while. It teaches me a lot, last not least about myself. ;-)
The peace of the night.
Es lo que tiene ser buen observador, que al final aprendes mucho de los demás y de ti mismo. Tú lo haces de vez en cuando y yo casi siempre.😉
EliminaSi la situació t'ha tret un somriure, benvingut sigui!.😊
Més aferradetes, Sean.
Con el rabillo del ojo el animal estaba mirando, simplemente, como tu le mirabas a el...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
No creo, porque durante mi "sesión de fotos" ni se inmutó.
EliminaAferradetes, amic.
Potser és un gos poeta i estava sentint profundament.
ResponEliminaPetons.
Fixa't!... jo crec que sí.
EliminaPetonets, Xavi.
Se tomó su tiempo para inspirarse.
ResponEliminaBesos.
Y lo hizo concienzudamente.😅
EliminaBesos, Sara.
Reivindico el fet de badar, es molt saludable i et distreu d'altres coses que no ho son tant.
ResponEliminaAferradetes
Doncs ja en som dos!.😉
EliminaAferradetes, Josep.
Potser el gos demostrava les ànsies de llibertat destrossant tot el que tenia a prop. Les reixes no agraden als humans, tampoc a les bestioles.
ResponEliminaCom pots veure a l'enllaç que et deixo és un pati, on els veïns de davant hi deixen els gossos. No és un gran espai, però el que a tu et sembla una reixa no ho és del tot. Tot i estar d'acord amb tu que és millor un espai obert, on els animals se sentin lliures.
Eliminahttps://elraconetdesalluna.blogspot.com/2021/10/invisibilitat.html
Aferradetes, Xavier.
Él y tú... los dos muy concentrados en algo y a ti te dejó una gran foto.
ResponEliminaBuen martes Paula.
Un abrazo.
Nos quedamos los dos observando... no sé muy bien el qué.😅
EliminaFeliz día, Laura.
Aferradetes.
al final te has quedado con la curiosidad, de ver lo que era y mí personalmente con la intriga.
ResponEliminaTienes una gran compañía con ese bonito perro.
Besos.
Curiosidad e intriga, a partes iguales.
EliminaEl perro es de los vecinos de enfrente.😉
Besos, Antonia.
És curiós ves a saber què devia mirar tanta estona, potser uns ocellets, o un gat al assegut a la finestra i es desafiaven amb la mirada, ho potser algú que menjava i ell esperava a veure si queia algun boçinet saborós...
ResponEliminaÉs un misteri!!!
Petonets de bona nit, Lluneta.
No hi havia ocells, ni gats, ni cap persona menjant, l'única companyia que tenia era un altre gos que estava a un racó allargat. Vist des de tots els angles possibles, no en vaig poder treure res.🤷♀️
EliminaRealment va ser un misteri sense resoldre.😉
Aferradetes, nina.
Curiosa la foto, i curiós el gos!!😃 El gos té collaret i se'l veu ben cuidat. No ho sé, potser es va quedar mirant al lloc on va veure per última vegada el seu amo, potser una finestra situada a més altura que el pati. Jo m'he fixat que quan els amos deixen el seu gos lligat per fora de la cafeteria, es queden fixos mirant la porta per on va desaparèixer, i salten d'alegria quan el veuen tornar a aparèixer per la porta. Segons sembla, per moltes vegades que passi, els gossos tenen la sensació d'abandó. Potser per aquesta raó el gos, per la sensació de frustració després de tant de temps esperant, li va donar per destrossar-ho tot!!🤷♂️Aferradetes, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaEl terrat on estava és dels seus amos. Tenen una cafeteria a baix i quan venen amb ell, el deixen allà dalt. La porta està cap on tenia el seu cos, però ell mirava molt més amunt de la porta. Ni des de la bugaderia, ni des de la finestra de la cuina, es veia què mirava. Més o manco estàvem a la mateixa altura, la d'un primer pis.
EliminaFrustració o juguera?, només ell ho sabia, però s'ho va passar pipa.😅
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Millor que badi en comptes de carregar-s'ho tot!
ResponEliminaSembla que tenia molta juguera i a qui corresponia vigilar-ho no estava per la feina.
EliminaAferradetes, nina.
Inspirat.
ResponEliminaAferradetes,
Moltes gràcies!
EliminaAferradetes, Joan.