El gran Teatre del Món obre les seves portes com cada matí. Cadascun amb la seva disfressa preparats per bregar amb tot el que oferiran les hores que venen per davant. Sense saber mai el què ni amb qui ens trobarem, disfressem les nostres febleses sense aturar-nos a treballar el nostre jo profund. En arribar a la nit, ens traiem la roba, ens desmaquillem i ens quedem nus. A qui enganyem?... si quan vam voler treure'ns les màscares, ja estaven enganxades a la cara i fórem incapaços de descobrir qui érem...
Por que cuando llega esa hora al caer la mascara no hay nada bajo ella.
ResponEliminaBesos
Quizás porque le dedicamos muchas horas a ser lo que no somos.
EliminaBesos
Fa molt temps que me'n vaig anar d'aquest teatre.
ResponEliminaÉs millor la solitud que haver d'anar amb màscara tota la vida.
Petons.
Estem d'acord en que és millor la solitud que haver d'estar actuant tot el dia.
EliminaPetonets, Xavi.
És cert, sovint les disfresses (les aparences) s'imposen tant que aquest 'jo profund' que dius queda soterrat del tot i, si algun dia ens convé buscar-lo, ja no el podem trobar. No sé si a alguns ja els va bé que sigui així, però és ben trist tot plegat.
ResponEliminaSempre he cregut que ser un mateix davant totes les situacions és millor que no reconèixer-se. Però també és cert que te'n portes moltes bufetades per ser-ho. Sí que és ben trist!.
EliminaAferradetes, Mac.
Yo me deshice de todas las máscaras, desde hace unas décadas. Vieras lo libre que eso hace sentir. Claro, me quedé muy sola. Pero es mucho mejor así.
ResponEliminaUn abrazo grande.
Suele pasar eso, una se queda sola por ser una misma...
EliminaAferradetes, Sara.
Alguns porten la màscara tot l'any, i només mostren la seva veritable identitat per carnaval.
ResponEliminahehehe!, així és, més aviat molts.
EliminaAferradetes, Xavier.
M'encanta quan es disfressen les criatures, gens quan ho fa la gent gran. Jo també sóc dels que procura fugir d'aquest teatre tan fals com sorollós, prefereixo la tranquil.litat de casa.
ResponEliminaAferradetes
Les criatures són lliures en aquest aspecte, sempre diuen el que pensen, són innocents, les seves mirades són netes i no han après encara el joc de les màscares.
EliminaAferradetes, Josep.
Trobo que el teu escrit és molt filosòfic... Jo intento no posar-me "mascaretes" per no haver-me-les de treure mai , gual que no m'he de desmaquillar, perquè no em maquillo...
ResponEliminaIntento que al mirar-me al mirall, sempre em reconegui!!!
Petonets, Lluneta.
Si ho aconsegueixes, ja està bé. Intentar-ho no vol dir aconseguir-ho.
EliminaJo ni em maquillo, ni em miro all mirall.😅
Petonets, Roser.
You caught the facial expression very well.
ResponEliminaEls nens encara que portin màscares, les seves cares diuen el que senten en tot moment.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, roentare.
Als Teenager schrieb ich einst:
ResponEliminaMasken
Gibt es den Menschen noch
wie er früher war?
Ich denke doch,
nur nimmt er es nicht wahr.
Er will es einfach nicht.
Um keinen Preis der Welt zeigt er sein Gesicht.
És ben cert que si seguim així, ens farem les mateixes preguntas:
EliminaExisteix encara l'home?. Com era ell?
I les respostes seguiran sent les mateixes que un dia vas escriure tu.
Aferradetes, Sean.
Hay quien sabe bien representar su papel y hay sin embargo a otras se les nota, que están interpretando.
ResponEliminaMuy simpática fotografía.
Besos.
Prefiero ver un mal actor en estos casos. Los buenos me dan pavor.
Elimina¡Muchas gracias!
Besos, Antonia.
Per als primers que anem emmascarats és per a nosaltres mateixos. Només els malsons aconsegueixen treure-nos-la, la màscara, i restem aterrits.
ResponEliminapodi-.
I si tothom fos bo (en el sentit més ample de la paraula), suposo que aquestes màscares no tindrien raó de ser.
EliminaAferradetes, Carles.
Cada nit aparquem les màscares i el maquillatge, ens fiquem al llit tal com som, per ser nosaltres mateixos, però només en la nostra intimitat. L'endemà continuarem la funció.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
Quina pena això que dius!. Haver d'estar en la intimitat per ser nosaltres mateixos... Com volem entendre'ns?.
EliminaAferradetes, Alfred.
Uf quin tema més interessant! Un escrit molt suggerent Paula! Jo en aquests moments me sent molt lleugere. Amb sa foto m'has fet recordar a sa meva filla quan eea petita...Besades guapíssima! J.F.C.
ResponEliminaSentir-se lleugera, vol dir que et sents tu mateixa davant tothom?. Et felicito!.
EliminaQuan són tan petits, te'ls menjaries!.
Besades, nina.
Buena reflexión!!!
ResponElimina¡Muchísimas gracias, Germán!.
EliminaAferradetes.
Fotografia candorosa!
ResponEliminaAferradetes!
Moltes gràcies!.
EliminaAferradetes, Joan.
Dice el dicho "Teatro, la vida es puro teatro", básicamente hay dos mundos, el propio, el que se muestra en la más absoluta intimidad, y el que se muestra a los demás, aunque este lo deberíamos de multiplicar casi infinitamente, pues a cada persona mostramos una cara o una faceta (que viene de faz, cara). Y dicho esto, finalizaré con lo que alguien dijo "Ya que estamos en el baile, bailemos!!"
ResponEliminaSa Lluneta, como siempre elevando el listón del reto.
Tristament així és. No ets el mateix davant d'un superior en el treball, com quan estàs comprant a una botiga, o amb amics, o amb una parella, o amb els fills... Però crec que tantes caretes ens fan malbé i, a força de repetir-les, ja no sabem ben bé qui som. Protecció o anihilació?.
EliminaSi escoltéssim la música que portem dins, qui sap si ballaríem millor.
Amic meu, moltes gràcies!.
Aferradetes, Jota.
En aquest gran teatre del món el que ens empobreix és oblidar-nos de la senzillesa, de la innocència, de la veritat d'aquelles cares dels infants. Les mirades, els gestos són bells poemes naturals.
ResponEliminaPetons i aferradetes Paula
Estic pensant quin va ser l'instant on desaparegueren les coses més simples, la innocència, la veritat, la senzillesa... i tot i saber que hi eren, no ho puc recordar... Potser hauríem d'emmirallar-nos en els infants per retrobar-nos.
EliminaPetonets i aferradetes, Alfons.
Anem amb la mascara posada a tot arreu. Quan ens mostrem realment com som? Tant de bo poguéssim fer-ho sense vergonya ni por al què diran. Però la societat ens condiciona molt. Moltíssim.
ResponEliminaLa societat som cadascun de nosaltres.
EliminaA mi mai m'ha importat què pensen o diuen de mi, sé qui sóc i les persones que m'estimen també, amb això en tinc prou.
Aferradetes, Risto.
Vull aclarir-te, Paula, el per què abans no he donat la meva opinió referent a l’escrit. El tema és extremadament complex i no em sento capaç de fer-ho en poques paraules, tal vegada si llegim el llibre de Sigmund Freud "El malestar en la civilització" ens pot donar un xic de llum del comportament humà, sobretot en aquest tema que has tocat avui.
ResponEliminaAferradetes i disculpa'm per no ser més explícit.
Tranquil, aquí tothom pot expresar-se com vol.
EliminaDe vegades uns diuen molt i altres poc, de vegades només es comenta la foto o només el text i altres ni una cosa ni l'altra.
Cercaré una mica de llum en el llibre que me comentes. Gràcies!.
Aferradetes, Joan.
Les teves paraules ens conviden a reflexionar sobre la nostra pròpia identitat i la importància de ser honestos amb nosaltres mateixos, en comptes d'amagar les nostres debilitats darrere de màscares i disfresses, i així poder viure de manera més autèntica i significativa, com els nens de la teva foto. Tot i que no cal confondre les màscares, sempre prescindibles, amb l'escut protector que tots ens construïm al voltant per protegir-nos del món exterior, massa agressiu de vegades!!🤷♂️ Aferradetes fortes, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaSóc molt somiadora i somio en un món on no faci falta protegir-nos de nosaltres mateixos... mentre estic tancada entre quatre parets...🤦♀️
EliminaNo m'agraden les màscares, per això em mostro sempre com sóc i no cal ser grollera per dir el que penses. Les coses es poden dir de moltes maneres per no ofendre ni fer mal, però que siguin reals.
Aferradetes de tornada, Alfons.😘🤗
Les màscares, només t'enganyen a tu mateix, tard o d'hora , passen factura. Millor deixar-les per Carnaval, que son més divertides :)
ResponEliminaSalut !!.
Sí, la factura pot ser més grossa i terrible que la màscara.
EliminaLes màscares de carnestoltes millor les dels infants.😉
Aferradetes, Artur.
Ostres! No sé perquè no havia vist encara aquest post de fa tres dies... no se'm devia actualitzar bé la barra lateral.
ResponEliminaÉs un tema profund i important, aquest de les màscares i del teatre que fem en aquest gran teatre del món. He llegit el post i els comentaris i si penso sincerament en mi i en les meves actituds, crec que tot i intentar ser jo mateixa, la major part del temps i tot i considerar-ho com una cosa molt important per a mi, encara en uns certs àmbits m'adono que represento el paper que s'espera que representi. No me'n sento pas orgullosa, però a vegades viure una mica d'inèrcia segons en quins llocs, facilita molt les coses.
Hi ha alguns espais privilegiats on em puc permetre ser ben bé jo mateixa sense cap esforç i sense cap por i els valoro molt.
A mi no m'han agradat mai les disfressses, en això com en altres coses soc una mica avorrida, des que era una nena petita que no m'he tornat a disfressar.
Un post, ja veus per a fer reflexionar tota la teva colla de seguidors...
Aferradetes sense màscares, bonica.
Per molt que ho intentem, sempre hi haurà uns espais on no ens mostrem com som. Potser sigui per protegir-nos, però tot i així, crec que hauríem de fer l'esforç (que no es tal) de ser nosaltres mateixos. Penso que és més complicat fer un paper que no ser com som realment. Ben cert que en aquest teatre te'n dus més cops si ets tu que si no, però malgrat tot ho prefereixo.
EliminaPel que fa a les disfresses, a mi tampoc m'agraden. És una festa que només gaudeixo amb els més petits. Són tan bufons!.
Aferradetes transparents, nina.
Hay quién la lleva todo el año. Los engaños con máscaras nunca salen bien, mejor creo que mostrar la verdadera cara. Linda foto de los críos. Me encanta Andre Rieu.
ResponEliminaBuen viernes Paula. Gracias.
Un abrazo.
Sí, hay personas que parece hayan hecho un máster en el arte de engañar. No sé como se puede vivir así. Hay que tener muchísima memoria para estar engañando todo el rato y no ser pillados.
Elimina¡Muchas gracias, Laura!.
Aferradetes.
Doncs jo peco de massa sincera, cadascú per on l'enfila.
ResponEliminaAmb educació i bones paraules es pot dir tot.
EliminaAferradetes, nina.