Zinaïda Serebriakova, 1919, Карточный домик
Es trobaven sense llum, sense internet i amb la llum de les espelmes poc podien fer. Sense permís, obriren una caixa vella de l'avi i hi trobaren un joc molt antic de cartes. Com mai hi havien jugat, es posaren a construir un gratacel. Tots hi volien posar les mans, però cada cop que semblava tenir un pis acabat, s'enderrocava per un frec o per un mal moviment. Per primer cop els germans no discutien, ni cridaven, ni s'enganxaven... la concentració inundava l'espai. De fet no sentiren les veus dels pares mentre s'hi apropaven. Tan sols un "què feu?" va servir per desencadenar la tragèdia. Volaren les cartes, volaren les mans, volaren les espelmes i tot s'omplí de fum, foc i crits... Tots pogueren sortir de la casa, sortosament no hi va haver cap ferit; però passats uns dies, en entrar a l'habitació de l'avi, curiosament tot s'havia cremat, menys un retrat d'ell amb un somriure sorneguer jugant a cartes.
Vaja...
ResponEliminaVeig que l'avi no els havia oblidat...
Petons.
L'avi els tenia ben presents.😅
EliminaPetonets, Xavi.
Els nens fan un descobriment i s'endinsen en el món de l'avi, els pares amb la seva presència els hi fan caure espantats, castell, veles, però el somriure de l'avi els salva.
ResponEliminaPetons, sa lluna!
Potser sí que hi va tenir a veure l'avi a la salvació.😉
EliminaAferradetes, Alfred.
Ai, els pares que sempre ens "aixafen la guitarra"! hehehe..... tot anava tant bé ....! :)
ResponEliminaSalut !!.
Tot anava bé fins que arribaren els pares, tens raó.😉
EliminaAferradetes, Artur.
Quan van entrar els pares ja només els faltava posar l'enxaneta al castell de cartes.
ResponEliminaHo hauran de reconstruir tot. El castell i la resta.
I ho van aixafar tot... ara toca que paguin el desastre.😅
EliminaAferradetes, Xavier.
L'avi s'havia sentit ben acompanyat amb el joc dels nens.
ResponEliminaQuè l'importa a l'avi la seva habitació cremada si va sentir la companyia i la complicitat dels seus nets, des d'allà on es pensava que ja no podria sentir res.
Un conte preciós, ple de misteri, d'imaginació i d'amor, llàstima que de vegades només dos mots, puguin trencar un moment bonic i ho espatllin tot.
Aferradetes i aplaudiments, bonica!
Estaven ben tranquils els nois jugant amb les cartes de l'avi, fin que arribaren els pares... Ben cert que només amb una paraula es pot trencar tot...
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, nina.
Aquest magnífic relat m'ha recordat els castells de cartes que també feia amb els meus germans quan érem petits!
ResponEliminaAferradetes
Sí, el nens d'avui ja no hi saben jugar.
EliminaMoltes gràcies, Josep!.
Aferradetes.
Un descubrimiento al fin y al cabo.
ResponEliminaBesos
Un gran descubrimiento para ellos y una terrible sorpresa para sus padres.
EliminaBesos
Molt bonica la foto i molt tendra el conte, les vegades que hi havíem jugat de petits i no tan petits a aquest joc de fer castells amb cartes, va molt bé per aprendre a con centrar-se.
ResponEliminaBona nit Lluneta.
És una manera d'entretenir-se una bona estona i d'estar ben concentrats.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Roser.
Cuantos recuerdos con este juego. Salvados por el abuelo.
ResponEliminaBuen fin de semana Paula.
Un abrazo.
¿Tú crees que les salvó el abuelo?.😉
EliminaBuen domingo, amiga.
Aferradetes.
De la concentración del juego, a la realidad del momento y ese sobresalto que provoca un desafortunado incendio...menos mal que no terminó en tragedia.
ResponEliminaBesos.
Tuvieron suerte o quizás algo más que suerte...😉
EliminaBesos, Antonia.
És un món màgic, al que vivim, i passen coses així.
ResponEliminaUn relat molt bonic, amb un determinat to inicial, pausat, amable, acollidor, que prenc un gir tràgic en tan sols una línia, i és que així són les coses, els canvis poden ser tant sobtats de vegades...
De petit i fins i tot de jove ja estudiant, quan marxava el corrent elèctric i a casa enceníem espelmes, es creava un clima de reculliment, en certa messura atractiu, que em permetia fins i tot posar-me a estudiar amb la llum de l'espelma i pensava que si no fos per la nevera, quasi que podria viure's sense corrent elèctric. La ràdio a piles era tant comú a casa que ni la tele trobaríem a faltar i... qui rentaria? vaja, ja sí que caldria que tornés la llum, doncs si bé es pot rentar la roba sense màquina de rentar, que ho faria pas jo....?
podi-.
Moltes gràcies!.
EliminaA mi també m'agraden molt les espelmes, molt més que la corrent... tot i que per a segons què, ho passaríem malament sense ella, encara que es puguin fer amb una mica més de feina i temps.
Aferradetes, Carles.
Bela publicação
ResponEliminaCumprimentos poéticos
Moltes gràcies, Ricardo!.
EliminaAferradetes.
Ay, pura magia en tus palabras, amiga Luna.
ResponEliminaFeliz domingo
¡Muchísimas gracias!.😊
EliminaAferradetes de diumenge, amic.
Un relat que comença amb un joc d'infants, continua amb un tràgic incendi imprevist i acaba amb un punt de misteri. No es pot demanar més amb només deu ratlles de text. Molt bo!
ResponEliminaDoncs si t'ha agradat, em fas contenta.😉
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Mac.
La teva musa te'ha il·luminat en aquesta història!!
ResponEliminaAferradetes, Paula, i amenós diumenge!!!
És "muso"...🤭
EliminaMoltes gràcies, Joan!.
Aferradetes.
Tu també fas un castell de cartes amb les teves paraules!
ResponEliminaDe vegades es fa el castell i d'altres no.😉
EliminaMoltes gràcies, nina!
Aferradetes.
Life: a house of cards
ResponEliminaAixí és, Sean!.
EliminaAferradetes.
Un relato con un giro verdaderamente inesperado. Estupendo Paula.
ResponEliminaUn abrazo
¡Muchísimas gracias, Fernando!.
EliminaCelebro que te haya gustado.
Aferradetes.
Bonic conte en homenatge als avis i àvies, i de record dels jocs infantils dels temps analògics, molt millors que els digitals d'avui dia. Els jocs abans fomentaven la interacció social i la comunicació cara a cara, cosa que s'està perdent, no sols entre els infants, sinó entre els adults. Una pena!!🤷♂️ Aferradetes ben fortes, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaNo sé cap a on ens durà tot això, però sempre m'ha agradat més la manera com jugàvem de petits. De fet, sempre que he volgut fer un regal a un nen, han estat coses per interactuar amb altres nens. Les seves cares millor ni te les explico.🤦♀️
EliminaAferradetes primaverals, Alfons.😘🤗