18 de març 2023

EL jOC DE L'AVi

 
Zinaïda Serebriakova, 1919, Карточный домик 

Es trobaven sense llum, sense internet i amb la llum de les espelmes poc podien fer. Sense permís, obriren una caixa vella de l'avi i hi trobaren un joc molt antic de cartes. Com mai hi havien jugat, es posaren a construir un gratacel. Tots hi volien posar les mans, però cada cop que semblava tenir un pis acabat, s'enderrocava per un frec o per un mal moviment. Per primer cop els germans no discutien, ni cridaven, ni s'enganxaven... la concentració inundava l'espai. De fet no sentiren les veus dels pares mentre s'hi apropaven. Tan sols un "què feu?" va servir per desencadenar la tragèdia. Volaren les cartes, volaren les mans, volaren les espelmes i tot s'omplí de fum, foc i crits... Tots pogueren sortir de la casa, sortosament no hi va haver cap ferit;  però passats uns dies, en entrar a l'habitació de l'avi, curiosament tot s'havia cremat, menys un retrat d'ell amb un somriure sorneguer jugant a cartes.

38 comentaris :

  1. Vaja...
    Veig que l'avi no els havia oblidat...

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'avi els tenia ben presents.😅

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  2. Els nens fan un descobriment i s'endinsen en el món de l'avi, els pares amb la seva presència els hi fan caure espantats, castell, veles, però el somriure de l'avi els salva.

    Petons, sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí que hi va tenir a veure l'avi a la salvació.😉

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  3. Ai, els pares que sempre ens "aixafen la guitarra"! hehehe..... tot anava tant bé ....! :)
    Salut !!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot anava bé fins que arribaren els pares, tens raó.😉

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  4. Quan van entrar els pares ja només els faltava posar l'enxaneta al castell de cartes.
    Ho hauran de reconstruir tot. El castell i la resta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I ho van aixafar tot... ara toca que paguin el desastre.😅

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  5. L'avi s'havia sentit ben acompanyat amb el joc dels nens.
    Què l'importa a l'avi la seva habitació cremada si va sentir la companyia i la complicitat dels seus nets, des d'allà on es pensava que ja no podria sentir res.

    Un conte preciós, ple de misteri, d'imaginació i d'amor, llàstima que de vegades només dos mots, puguin trencar un moment bonic i ho espatllin tot.

    Aferradetes i aplaudiments, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estaven ben tranquils els nois jugant amb les cartes de l'avi, fin que arribaren els pares... Ben cert que només amb una paraula es pot trencar tot...

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, nina.

      Elimina
  6. Aquest magnífic relat m'ha recordat els castells de cartes que també feia amb els meus germans quan érem petits!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, el nens d'avui ja no hi saben jugar.

      Moltes gràcies, Josep!.
      Aferradetes.

      Elimina
  7. Un descubrimiento al fin y al cabo.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un gran descubrimiento para ellos y una terrible sorpresa para sus padres.

      Besos

      Elimina
  8. Molt bonica la foto i molt tendra el conte, les vegades que hi havíem jugat de petits i no tan petits a aquest joc de fer castells amb cartes, va molt bé per aprendre a con centrar-se.
    Bona nit Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una manera d'entretenir-se una bona estona i d'estar ben concentrats.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  9. Cuantos recuerdos con este juego. Salvados por el abuelo.
    Buen fin de semana Paula.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¿Tú crees que les salvó el abuelo?.😉

      Buen domingo, amiga.
      Aferradetes.

      Elimina
  10. De la concentración del juego, a la realidad del momento y ese sobresalto que provoca un desafortunado incendio...menos mal que no terminó en tragedia.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tuvieron suerte o quizás algo más que suerte...😉

      Besos, Antonia.

      Elimina
  11. És un món màgic, al que vivim, i passen coses així.
    Un relat molt bonic, amb un determinat to inicial, pausat, amable, acollidor, que prenc un gir tràgic en tan sols una línia, i és que així són les coses, els canvis poden ser tant sobtats de vegades...

    De petit i fins i tot de jove ja estudiant, quan marxava el corrent elèctric i a casa enceníem espelmes, es creava un clima de reculliment, en certa messura atractiu, que em permetia fins i tot posar-me a estudiar amb la llum de l'espelma i pensava que si no fos per la nevera, quasi que podria viure's sense corrent elèctric. La ràdio a piles era tant comú a casa que ni la tele trobaríem a faltar i... qui rentaria? vaja, ja sí que caldria que tornés la llum, doncs si bé es pot rentar la roba sense màquina de rentar, que ho faria pas jo....?

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!.
      A mi també m'agraden molt les espelmes, molt més que la corrent... tot i que per a segons què, ho passaríem malament sense ella, encara que es puguin fer amb una mica més de feina i temps.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  12. Bela publicação
    Cumprimentos poéticos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Ricardo!.

      Aferradetes.

      Elimina
  13. Ay, pura magia en tus palabras, amiga Luna.
    Feliz domingo

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias!.😊

      Aferradetes de diumenge, amic.

      Elimina
  14. Un relat que comença amb un joc d'infants, continua amb un tràgic incendi imprevist i acaba amb un punt de misteri. No es pot demanar més amb només deu ratlles de text. Molt bo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si t'ha agradat, em fas contenta.😉
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Mac.

      Elimina
  15. La teva musa te'ha il·luminat en aquesta història!!
    Aferradetes, Paula, i amenós diumenge!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És "muso"...🤭

      Moltes gràcies, Joan!.
      Aferradetes.

      Elimina
  16. Tu també fas un castell de cartes amb les teves paraules!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades es fa el castell i d'altres no.😉

      Moltes gràcies, nina!
      Aferradetes.

      Elimina
  17. Life: a house of cards

    ResponElimina
  18. Un relato con un giro verdaderamente inesperado. Estupendo Paula.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias, Fernando!.
      Celebro que te haya gustado.

      Aferradetes.

      Elimina
  19. Bonic conte en homenatge als avis i àvies, i de record dels jocs infantils dels temps analògics, molt millors que els digitals d'avui dia. Els jocs abans fomentaven la interacció social i la comunicació cara a cara, cosa que s'està perdent, no sols entre els infants, sinó entre els adults. Una pena!!🤷‍♂️ Aferradetes ben fortes, Paula!!😉🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé cap a on ens durà tot això, però sempre m'ha agradat més la manera com jugàvem de petits. De fet, sempre que he volgut fer un regal a un nen, han estat coses per interactuar amb altres nens. Les seves cares millor ni te les explico.🤦‍♀️

      Aferradetes primaverals, Alfons.😘🤗

      Elimina

Benvinguts al racó!