Ens volem dones.
Ens volem mares.
Ens volem treballadores.
Ens volem remunerades.
Ens volem sexuals.
Ens volem senceres.
Ens volem vives.
Ens volem a tot arreu.
Per totes aquelles persones
que ens volen petites,
infantilitzades,
insegures i callades :
¡Ens volem lliures!
Que sigueu lliures!!!
ResponEliminaSempre!!!
Aferradetes, sa lluna!!!
Què siguem el que ens doni la gana, sempre!.
EliminaAferradetes, Alfred.
Que sempre seja assim
ResponElimina.
Feliz dia internacional da mulher
.
Poema: “” Mulher: a flor, o perfume do mundo ””…
.
Ja són massa anys lluitant per aconseguir-ho.🤦♀️
EliminaAferradetes, Ricardo.
Libres, respetadas y valoradas, como se merece cualquier ser humano.
ResponEliminaFeliz día de la mujer. Besos.
... y vivas!.
EliminaBesos, Antonia.
Os queremos, tan solo por que sois lo mas grande en este lugar que vivimos.
ResponElimina¡Beso!!!
🌹🌹
Nos "conformamos" en ser iguales, ni más ni menos.
EliminaBesos 💞
Muy bonito, me uno a tu reivindicación del verso final.
ResponEliminaFeliz Día
Un abrazo
¡Muchísimas gracias!.
EliminaSólo hace falta que todas y todos pensemos lo mismo.
Aferradetes, Fernando.
M'ha agradat molt aquest poema.
ResponEliminaPetons.
És el crit d'un sentiment.
EliminaPetonets, Xavi.
Vivas y lo demás corre por nuestra parte.
ResponEliminaBesos.
Sobre todo vivas, lo demás quizás poco a poco... aunque nos urja demasiado.
EliminaBesos, Sara.
Tant de bo que aviat no hi hagi necessitat de reivindicar el paper de la dona a la societat. Malauradament, encara cal. Molt bona la seqüència d'elaboració del graffiti, tot un homenatge a la dona treballadora del calçat a Inca. Enhorabona, Paula!! Aferradetes fortes i molt feliç dia!!👩👧👩🦰👩🦳👱♀️👸🙋♂️🤗😘
ResponEliminaCom mostren les imatges, sempre hi ha ombres que ens impedeixen ser-ne una més, ni més ni pus.🤷♀️
EliminaLes dones que pintaven els grafitis em van sorprendre molt. La primera foto la vaig treure un dia al migdia i l'endemà ja no hi eren, ni elles ni les bastides.😉
Aferradetes i molt bon dia, Alfons.😘🤗
Buena motivo de acción en todo ese texto. Lastima los intereses que enturbian lo que debería ser del todo límpido.
ResponEliminaSiempre hay sombras que desvían los motivos, desafortunadamente.
EliminaAferradetes, Luis.
Citaré un escrit de SIMON DE BEAUVOIR: "El que defineix de forma singular la situació de la dona és que, sent com tot ésser humà una llibertat autònoma, es descobreix i s’elegeix en un món en el qual els homes l’imposen que s’assumeix com l’Alteritat; es pretén petrificar-la com objecte, condemnar-la a la immanència, ja que la seva transcendència serà permanentment transcendida per una altra consciència essencial i sobirana. El drama de la dona és aquest conflicte entre la reivindicació fonamental de tot subjecte que sempre s’afirma com essencial i les exigències d’una situació que la converteix en essencial. Com pot realitzar-se un ésser humà dintre de la condició femenina? Quins camins se li obren? Quins condueixen a un carreró sense sortida? Com recuperar la independència en el si de la dependència? Quines circumstàncies limiten la llibertat de la dona? Les pot superar? Són les preguntes fonamentals que voldríem aclarir. Això vol dir que, si ens interessem per les oportunitats de l’individu, no definirem aquestes oportunitats en termes de felicitat sinó de llibertat."
ResponEliminaAferradetes, Paula.
Són molts d'anys de societats masclistes. Els rols de la dona, sempre ben marcats pels homes, ens han fet creure i actuar de la manera en que ens veien ells. Des del meu punt de vista, la diferència entre home i dona és purament física. Partint d'aquest punt, la llibertat de la dona hauria de ser la mateixa que la de l'home en tots els sentits.
EliminaAferradetes, Joan.
Igualtat de drets avui i sempre per a tothom!!!
ResponEliminaAferradetes
No demanem ni més ni menys.
EliminaAferradetes, Josep.
Fa poc que es veuen "grafiteres"...
ResponEliminaM'agrada aquella frase de la M. Mercè Marçal, a qui vaig tenir l'honor d'entrevistar, que diu:
«M’ha marcat més ser dona i de nació oprimida, que la classe baixa»
EL dibuix de les dones que estan treballant, m'ha recordar temps de la infància.!!!
Petonets, Lluneta.
Aquest grafiti de les dones sabateres ens mostra la seva implicació en el món del calçat a la nostra ciutat. I no creguis que faci tants anys, gairebé totes les dones de la família hi treballaven... llàstima que els jornals lluïen per la seva absència i les hores dedicades no tenien fi...
EliminaAferradetes, bonica
M'ha agradat molt el teu poema reivindicatiu, Paula.
ResponEliminaEns volem lliures... sempre, en tot i per tot.
Aferradetes de fer camí...
Gràcies, Carme!.
EliminaNi més ni pus... lliures, ben lliures!.
Aferradetes fent via...
Cada cop que s'han de reclamar drets per a un col·lectiu o grup em causa dolor i vergonya. Somnio amb el moment que homes i dones tinguin els mateixos drets i obligacions, amb el dia que darrere de cada persona no vagi l'epelatiu d'home o dona.
ResponEliminaAferradets i petons Paula
Si que ho és, molt vergonyós.
EliminaTambé ho somio, sobretot pels drets, perquè les obligacions les hem tingut sempre.
Tant de bo sigui molt aviat!.
Petonets i aferradetes, Alfons.💞
Looking around on this planet, only reading today some news from Turkey, Pakistan, Afghanistan – to mention but a few countries – it becomes obvious: There is still a long way to go.
ResponEliminaAch, sometimes I wish I were a magician.
La meva crida és per totes les dones del món.
EliminaEns ho estem guanyant a força de cops...
Pel que fa a la vareta màgica, la tenim tots entre mans, tot i que alguns l'haurien de fer servir més sovint.
Aferradetes, Sean.
Que parlin les dones i que callin per sempre els masclistes prepotents, els masclistes violents, els masclistes ignorants i repugnants.
ResponEliminaHem d'escoltar més les dones i que el poder també ho faci. Hem d'gnorar i arraconar l'ultradreta masclista i reaccionària, fins que desaparegui.
Educació i més cultura de la bona els hi fa falta. I em temo que les noves generacions van donant passes enrere en aquest sentit i no saps com m'agradaria equivocar-me!. M'escarrufa tot el que veig i sento...
EliminaAferradetes lliures, Xavier.
Menos palabrería y más hacer para que esa libertad e igualdad llegue pronto a todas las mujeres del mundo.
ResponEliminaUn abrazo.
Las palabras se las puede llevar el viento... queremos movimiento, hechos para que llegue pronto.
EliminaAferradetes, Laura.
Amén, amiga... Amén...
ResponEliminaUn abrazo
Pues eso, ni más ni menos.
EliminaGràcies, amic!.
Aferradetes.
Petit, senzill i quin gran missatge, sa lluna! Tot i que el teu desig és amibiciós i costarà, així sigui, sa lluna!
ResponEliminaAferradetes!
Sé que la realitat és més complicada que dir-ho, però així ho penso i ho dic.
EliminaTant de bo sigui molt aviat!.
Aferradetes, Tresa.
No hauríem de ser "chaste, obedient and silent", que ens deien a la carrera.
ResponEliminaDel tres el que es pot salvar es ser "silent", sempre com a silenciós i no mut.
EliminaAferradetes, nina.