"DREAMERS" obra de Francesca Martí
—hi, hi, hi! Has vist aquests dos?, tan grans i amb pantalons curts.
—ssst...!
—Passa cada espècimen per aquí i nosaltres aguantant tot el dia el sol.
—Fes el favor de callar!
—I què si em senten?. Vols dir que no se fotran a córrer, he, he, he!
—Calla't i posa't bé!
—Estic cansat de la posició "correcta".
—Para ja, home!
—Aquí tot el dia fent veure que estem pensant o somiant, que no sé què és pitjor.
—M'estàs cansant... calla ja!
—Per pensar o somiar, millor a la nit, no ara. I a la nit ens hem de moure i no parar de fer exercici per estar en forma per l'endemà... Això no és vida!.
—ssst...!. Calla que ve un fotògraf, posa't bé!.
—Jo no em moc!
CLiC! . . . 📷
Amb aquestes postures no es pot pensar gaire, més aviat somiar com sortir-se.
ResponEliminaPetonets, sa lluna.
Això depèn de l'estat del cos.🤭
EliminaAferradetes, Alfred.
Ostres, el de l'esquerra em recorda la posició dels presoners a Guantánamo!
ResponEliminaHas tingut molta imaginació en aquest diàleg.
Això deia d'ells la seva autora:
Elimina"Els meus somiadors s'han inspirat en les vint estrelles més brillants que brillen als nostres cels nocturns. Sols o posant en grups, són figures expressives perdudes en els seus pensaments. bronze, plata polida o revestit amb pintura monocromàtica blava, verda o vermella, cada somiador es converteix en una estrella per dret propi. Mentre s'asseuen, s'agenollen o es reclinen, suggereixen noves converses i relacions. Són relaxats i reflexius, parteix del meu objectiu de convertir els somnis en realitat i de portar l'espiritualitat a l'existència”.
Moltes gràcies!.
Aferradetes, Helena.
Es que hi ha feines molt complicades de fer ! hehehe
ResponEliminaUna divertida història, salluna ;)
I aquesta crec que n'és una.😅
EliminaMoltes gràcies, Artur!.
Aferradetes.
Ja, jajaaja. Es que todo el día sin estirarse deja un poco tocado.
ResponEliminaBesos
Todo el santo día sin moverse debe ser una pesadilla.😅
EliminaBesos
Muy buen primer plano y la imagen del puerto.
ResponEliminaBesos.
Está hecha en Sóller.
Elimina¡Muchas gracias!.
Besos, Antonia.
Bonitas esculturas.
ResponEliminaOs he dejado el enlace de la autora. Las esculturas dejadas en Sóller son de gran belleza. Hay otra roja sentada en un banco de la estación. Aquí te dejo el enlace:
Eliminahttps://www.esculturaurbanaaragon.com.es/baleares17.htm
¡Muchas gracias!
Aferradetes, Luis.
home,... és que la postura blau ja és difícil de sostenir.
ResponEliminapodi-.
Per estar-s'hi tot el dia, qualsevol postura és complicada.😅
EliminaAferradetes, Carles.
Quina vida tan estàtica!!!
ResponEliminaJo no em podria aguantar el riure... no serveixo com estàtua.
:)
Petons.
Mentre fossin riures o somriures res... 🤭
EliminaPetonets, Xavi.
D’aquesta divertida narrativa d’avui, agafo unes de les primeres frases que esmentes. Reconec que en qüestions de vestimenta d’esbarjo estiuenc a les poblacions turístiques, jo sóc un vell carca inadaptat. Veure com van vestits una gran majoria de gent és com assistir en un circ. Amb aquest sentit m’he quedat enrere, m’he quedat amb el temps, no m’he pogut desempallegar del sentit del ridícul. M’he esforçat, i no sóc dels d’anar amb americana i corbata, uix!!, i ca!! ni molt menys!... Enginyosa història, Paula!
ResponEliminaAferradetes!!
Crec que hi ha molta diferència entre anar "fresquets" dins una població turística o fer-ho a tot arreu. Sóc de les que pensa que cadascú ha d'anar com li vingui de gust, tot i que et dono la raó que de vegades sembla que estem en un ball de disfresses.🤭
EliminaMoltes gràcies, Joan!.
Aferradetes.
Ni les estàtues s'escapen del "Què diran?"
ResponEliminaAi... sí!, es veu que són molt remirades.🤭
EliminaAferradetes, Xavier.
Excel·lent dialeg el que mantenen les dues estàtues, absolutament factible si poguèssin parlar!!.
ResponEliminaAferradetes
I moltes més coses, si poguessin, ens explicarien.😉
EliminaAferradetes, Josep.
No som gens conscients del sacrifici de les pobres estàtues...
ResponEliminaQuin diàleg més divertit! S'entretenen com poden pobretes!
Són ben boniques i si elles poden somiar en les seves condicions, nosaltres més ho hem de fer encara, és imprescindible!
Aferradetes, bonica!
I tant!. Només faltaria què, amb el sacrifici que fan, no poguessin somiar.😉
EliminaMoltes gràcies, nina!.
Aferradetes.
Saliendo un poco de la trama, o quizás sólo bordearla, me arriesgo a darle otra dimensión.
ResponElimina"La escultura es una disciplina de las bellas artes que crea a través de la acción de esculpir sobre materiales sólidos una forma tridimensional.", Ésta es una definición de "Escultura", pero hay otra más "humana" y la describió el gran poeta Mexicano Amado Nervo, en ella podemos encontrar parte del juego que propones dando vida a la escultura, y es esta poesía.
Como duerme la chispa en el guijarro
y la estatua en el barro,
en ti duerme la divinidad.
Tan sólo en un dolor constante y fuerte
al choque, brota de la piedra inerte
el relámpago de la deidad.
No te quejes, por tanto, del destino,
pues lo que en tu interior hay de divino
sólo surge merced a él.
Soporta, si es posible, sonriendo,
la vida que el artista va esculpiendo,
el duro choque del cincel.
¿Qué importan para ti las horas malas,
si cada hora en tus nacientes alas
pone una pluma bella más?
Ya verás al cóndor en plena altura,
ya verás concluida la escultura,
ya verás, alma, ya verás...
Precisament d'ànima les volia dotar, gairebé com la seva autora. Que no siguin simplement material per embellir un lloc.
EliminaEl poema de Nervo és una meravella, res a veure amb el meu joc...
Agraeixo que l'hagis dut fins aquí, per gaudir-lo amb la vostra companyia.
Aferradetes, Jota.
Jajaja, te quedó muy bien este micro.
ResponEliminaBesitos, Sa Luna.
¡Muchas gracias, Sara!.🤭
EliminaBesos.
Jejeje! Le has sacado buen partido a esas estatuas, que la verdad es que son muy bonitas.
ResponEliminaEcharé un ojo al enlace de la escultora.
Un abrazo Paula
Creo que os va a gustar, a mi me ha encantado descubrirla.
EliminaMi locura es otra.🤭
¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Fernando.
As if inspired by Niki de Saint Phalle.
ResponEliminaDoncs sembla que pels colors sí, però no per les mateixes motivacions.
Eliminahttps://www.francescamarti.com
Aferradetes, Sean.
Pobres estàtues, tot el dia ben torrades pel sol i uns turistes que passen ni se les miren !
ResponEliminaQue es puguin comunicar és una manera agradable de passar l'estona, però quan veuen venir un fotògraf si posen bé!!!
Aferradetes, bonica.
Ben cert això que dius, on són les hi dóna el sol tot el dia i no tothom les mira... almenys s'entretenen xerrant.😜
EliminaAferradetes, nina.
Muy bueno el dialogo que has creado para la imagen, amiga... Buen resultado el que consigues.
ResponEliminaUn abrazo
Celebro que te guste.
Elimina¡Muchísimas gracias!.
Aferradetes, amic.
Divertida història!!👏😅 M'ha recordat els vells contes infantils sobre joguines que a la nit prenen vida, fins al matí següent, que recobren la seva posició original. Crec recordar-ne algun amb aquesta mateixa temàtica escrit per tu fa temps. Aferradetes fortes, Paula!! 😉🤗😘
ResponEliminaMoltes gràcies!.😉
EliminaDoncs aquestes o aquesta prenia vida de dia, a la nit feien exercici per posar-se en forma.😅
Aferradetes i petonets, Alfons.😘🤗