—És alegre, divertida, decidida, no se li escapa res. Té un caràcter fort, quan s'entesta en una cosa ho fa sense pensar en ningú més. Lleial i valenta, afectuosa, molt independent i potser de les més netes... . .
—...???... Doctora... que he vingut per mi!...
—Per qui?. Ah... sí!, truqui per a una nova cita i vingui un altre dia, ara ho tinc tot ocupat!
Mentre sortia del despatx, pensava que havia estat una pèssima idea, la d'emportar-se a Mel a la consulta i anava remugant, compassada pels mèus de la seva moixeta.
Aquesta gata desperta passions.
ResponEliminaÉs una rival insuperable.
Petons.
Quan la vaig retratar, anava de banda a banda de carrer i em vaig enamorar d'ella només amb veure-la.😉
EliminaPetonets, Xavi.
Aquests animals són així.
ResponEliminaMolt seus.
Petons.
Ohhh sí, van i vénen quan volen!.
EliminaAferradetes, Alfred.
Potser m'ho prenc massa a la valenta i no és aquest el to que li volies donar, però el teu text m'ha fet pensar en aquesta mena de gent que fa més cas als animals que a les persones i que poden patir molt pels gats abandonats del carrer mentre són capaços de passar pel costat d'un sensesostre fent com si no el veiessin.
ResponEliminaEn fi, espero que el metge només hagi tingut un mal dia, però per si de cas val més que el pacient pensi a deixar a casa la Mel quan hagi de venir a la pròxima cita... si se'n recorda perquè, tal com estan les coses, segur que li han donat per aquí un mes o dos, com a mínim.
Abraçades!!
El meu to anava més per la segona opció, perquè després d'anar al traumatòleg i passar-me la consulta a gairebé tres metres de mi, sense mirar-me el genoll per res i sense moure's de la seva cadira, em va enviar a rehabilitació... És com si li hagués portat un ca o un moix, exactament el mateix cas. D'això han passat dos mesos i encara no m'han trucat per fer res, mentrestant el genoll va empitjorant cada dia més.🤦♀️
EliminaAferradetes, Mac.
É um felino muito bonito.
ResponElimina.
Feliz fim de semana.
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Moltes gràcies!.
EliminaBon diumenge, Ricardo.
Aferradetes.
Sobre "molt independent": els gats sempre ho són!
ResponEliminaI algunes persones també.😉
EliminaAferradetes, nina.
No m'estranya que la doctora es fixés en la Mel, tan maca i amb totes aquestes qualitats.
ResponEliminaLa propera cita ja sap, si vol que la visitin a ella haurà de pensar en no emportar-se-la, hehe.
Molt ben trobat aquest text.
Aferradetes, nina.
La propera cita qui sap quan serà, si hi haurà el mateix metge, si ja s'haurà curat de la malaltia... és com una loteria!!!🤷♀️
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, bonica.
Me encantan los gatos, pero sobre todo los perros; bueno... todos los animales jajajaja
ResponEliminaEn algún sitio leí que los gatos no ven a los humanos como tales sino como si fuéramos gatos como ellos pero gigantes.
Bonita foto y precioso gato!
Molts petons ;)
Si es así que cague para los gatos,¿no?... deben ir asustados todo el día.🤭
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Gumer.
Jo canviaria de metge... he, he, he... penso una mica com en Mc. Clar que tal com van les coses, canviar de metge pot anar per llarg.
ResponEliminaUna història divertida... La Mel deu ser encantadora i ho sap i s'ho fa valdre.
Aferradetes, bonica!
Ja nos és necessari canviar de metge, ja ho fan sols... Des de que el meu metge es va jubilar, no he anat a cap consulta amb el mateix.🤦♀️ Diuen que és millor no agafar confiança amb el pacient, la meva opinió és totalment diferent.😞
EliminaLa Mel (nom inventat) jugava per aquest carrer ben contenta amb les fulles que queien d'un arbre. Moltes gràcies!.
Aferradetes, nina.
Una singular història.
ResponEliminaAferradetes.
Moltes gràcies, Joan!.
EliminaAferradetes.
Conclusión: cuando vayas al médico deja las bacterias en casa, no vaya a ser que te postergue la cita. Divertido microrrelato.
ResponEliminaConclusión: No vayas al médico.😅
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Fackel.
No me tienes que convencer de nada, con tan solo ver la foto, este animal me ha conquistado. Con tan solo verlos, ya se han ganado mi voluntad. Hubo una época, en la que yo era pequeña y siempre había lo menos un gato en casa.
ResponEliminaFeliz domingo. Besos.
Para ser callejera, tenía un aspecto formidable, como para llevársela a casa... si me gustaran los gatos, claro.😅
EliminaBesos, Antonia.
Als pobles i a les cases sempre hi ha hagut animals que feien i fan la seva funció però cadascú al seu lloc. Sobretot a les ciutats, el tema dels animals s'ha exhorbitat, com moltes altres coses. Quan veig persones parlar-los com si de nens es tractés em fa una mica de pena, en el fons penso que és soledat. Encara recordo les gateres que hi havia a les cases, a la meva existia la corresponent per on entrava i sortia la gata i mantenia a ratlla ratolins i rates.
ResponEliminaQuan tens animals a casa (per la meva hi passaren tortugues, cans, moixos, pericos i, fins i tot, un lloro) no és gens estrany parlar amb ells com si fossin humans, és l'única manera que ho podem i sabem fer. Una altra cosa és vestir-los, alimentar-los o acomodar-los com si ho fossin.
EliminaAra visc a un petit pis i, encara que sola, seria incapaç de tenir-hi un animal, més per ell què per mi.😉
Aferradetes i petonets, Alfons.
Aix la sanitat com està!
ResponEliminaExcel·lent i divertida història.
Aferradetes
No només la sanitat, també totes les institucions.
EliminaMoltes gràcies, Josep!.
Aferradetes.
¿Quién iba a consulta la gatita o la protagonista?
ResponElimina¡Vaya manera de atender al paciente!
Besos.
Y la gatita de tu foto es hermosa.
Creo que la protagonista... los médicos andan como locos con tanto trabajo.¡Pobrecitos!.🤦♀️
EliminaSí, era muy bonita. ¡Gracias!.
Besos, Sara.
Adorable retrato de Mel.
ResponElimina¡Muchas gracias, Luis!.
EliminaAferradetes.
Cats as cats can. ;-)
ResponEliminaMoixos i no tan moixos.😉
EliminaAferradetes, Sean.
Linda gatita y así se ponen cuando van al veterinario. Te mando un beso. Enamorada de las letras
ResponEliminaImagino... yo no tengo gatos.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, J.P.
Jeje! El texto rebosa ironía!
ResponEliminaMuy bonita la gata y tu foto Paula
Un abrazo
¿Ironía yoooo?, ¡qué va!.🤭
Elimina¡Muchas gracias, Fernando!
Aferradetes.
Per descomptat, la moixeta de la teva foto es veu preciosa, però és clar que la doctora ha equivocat la seva vocació. Hauria d'haver estat veterinària!!🤦♂️Feliç tarda de dilluns, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaAixò de tractar amb tants trastorns mentals, l'ha despistada una mica.🤭
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Encara recordo quan els metges de la sanitat pública et miraven la gola si els deies que tenies mal de coll.
ResponEliminaLa darrera vegada (fa anys) que vaig anar al metge per un mal de coll em va receptar unes pastilles sense aixecar-se a mirar-se'l.
Després es queixen si la gent s'automedica?
Això del genoll és més greu que un simple mal de coll i l'obligació del metge és mirar-se'l de prop.
A banda d'això.... visquin les gates amables! Fins i tot les arisques.
Doncs no, no em va mirar ni a la cara i fins que li vagi dir que tenia unes radiografies i una ressonància fetes, ni tant sols havia mirat els resultats a la pantalla de l'ordinador. I això no és tot, desprès d'uns dies vaig anar a mirar-me la vista i va passar el mateix, des de dos metres de distància em va dir que em netegés els ulls amb un sèrum dues vegades al dia, sense mirar-me els ulls.🤦♀️
EliminaPer rebre aquestes consultes, ni val la pena despenjar el telèfon per demanar cita. Espero que el teu coll sigui molt intel·ligent i no hagi de passar per cap metge.😉
Aferradetes, Xavier.
Divertida historia Y divina gatita 😻
ResponEliminaUn abrazo.
¡Muchísimas gracias, amiga!.😉
EliminaAferradetes, Laura.
Una gateta preciosa no és estrany que captés l'atenció del metge !!! Els gats són molt independents, van molt a la seva, per això m'agraden mes els gossos són mes propers a la persona.
ResponEliminaPetonets, Lluneta.
A mi també m'agraden més els gossos... no sé si per les urpes.😅
EliminaAferradetes, Roser.