25 de març 2023

PERSONALiTAT


—És alegre, divertida, decidida, no se li escapa res. Té un caràcter fort, quan s'entesta en una cosa ho fa sense pensar en ningú més. Lleial i valenta, afectuosa, molt independent i potser de les més netes... . .
—...???... Doctora... que he vingut per mi!...
—Per qui?. Ah... sí!, truqui per a una nova cita i vingui un altre dia, ara ho tinc tot ocupat!
Mentre sortia del despatx, pensava que havia estat una pèssima idea, la d'emportar-se a Mel a la consulta i anava remugant, compassada pels mèus de la seva moixeta.

44 comentaris :

  1. Aquesta gata desperta passions.
    És una rival insuperable.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan la vaig retratar, anava de banda a banda de carrer i em vaig enamorar d'ella només amb veure-la.😉

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  2. Aquests animals són així.
    Molt seus.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ohhh sí, van i vénen quan volen!.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  3. Potser m'ho prenc massa a la valenta i no és aquest el to que li volies donar, però el teu text m'ha fet pensar en aquesta mena de gent que fa més cas als animals que a les persones i que poden patir molt pels gats abandonats del carrer mentre són capaços de passar pel costat d'un sensesostre fent com si no el veiessin. 

    En fi, espero que el metge només hagi tingut un mal dia, però per si de cas val més que el pacient pensi a deixar a casa la Mel quan hagi de venir a la pròxima cita... si se'n recorda perquè, tal com estan les coses, segur que li han donat per aquí un mes o dos, com a mínim. 

    Abraçades!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El meu to anava més per la segona opció, perquè després d'anar al traumatòleg i passar-me la consulta a gairebé tres metres de mi, sense mirar-me el genoll per res i sense moure's de la seva cadira, em va enviar a rehabilitació... És com si li hagués portat un ca o un moix, exactament el mateix cas. D'això han passat dos mesos i encara no m'han trucat per fer res, mentrestant el genoll va empitjorant cada dia més.🤦‍♀️

      Aferradetes, Mac.

      Elimina
  4. É um felino muito bonito.
    .
    Feliz fim de semana.
    .
    Pensamentos e Devaneios Poéticos
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!.

      Bon diumenge, Ricardo.
      Aferradetes.

      Elimina
  5. Sobre "molt independent": els gats sempre ho són!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I algunes persones també.😉

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  6. No m'estranya que la doctora es fixés en la Mel, tan maca i amb totes aquestes qualitats.
    La propera cita ja sap, si vol que la visitin a ella haurà de pensar en no emportar-se-la, hehe.

    Molt ben trobat aquest text.
    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La propera cita qui sap quan serà, si hi haurà el mateix metge, si ja s'haurà curat de la malaltia... és com una loteria!!!🤷‍♀️

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  7. Me encantan los gatos, pero sobre todo los perros; bueno... todos los animales jajajaja
    En algún sitio leí que los gatos no ven a los humanos como tales sino como si fuéramos gatos como ellos pero gigantes.
    Bonita foto y precioso gato!
    Molts petons ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si es así que cague para los gatos,¿no?... deben ir asustados todo el día.🤭

      ¡Muchas gracias!.
      Aferradetes, Gumer.

      Elimina
  8. Jo canviaria de metge... he, he, he... penso una mica com en Mc. Clar que tal com van les coses, canviar de metge pot anar per llarg.

    Una història divertida... La Mel deu ser encantadora i ho sap i s'ho fa valdre.
    Aferradetes, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja nos és necessari canviar de metge, ja ho fan sols... Des de que el meu metge es va jubilar, no he anat a cap consulta amb el mateix.🤦‍♀️ Diuen que és millor no agafar confiança amb el pacient, la meva opinió és totalment diferent.😞

      La Mel (nom inventat) jugava per aquest carrer ben contenta amb les fulles que queien d'un arbre. Moltes gràcies!.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  9. Una singular història.
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Joan!.

      Aferradetes.

      Elimina
  10. Conclusión: cuando vayas al médico deja las bacterias en casa, no vaya a ser que te postergue la cita. Divertido microrrelato.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Conclusión: No vayas al médico.😅

      ¡Muchas gracias!.
      Aferradetes, Fackel.

      Elimina
  11. No me tienes que convencer de nada, con tan solo ver la foto, este animal me ha conquistado. Con tan solo verlos, ya se han ganado mi voluntad. Hubo una época, en la que yo era pequeña y siempre había lo menos un gato en casa.
    Feliz domingo. Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Para ser callejera, tenía un aspecto formidable, como para llevársela a casa... si me gustaran los gatos, claro.😅

      Besos, Antonia.

      Elimina
  12. Als pobles i a les cases sempre hi ha hagut animals que feien i fan la seva funció però cadascú al seu lloc. Sobretot a les ciutats, el tema dels animals s'ha exhorbitat, com moltes altres coses. Quan veig persones parlar-los com si de nens es tractés em fa una mica de pena, en el fons penso que és soledat. Encara recordo les gateres que hi havia a les cases, a la meva existia la corresponent per on entrava i sortia la gata i mantenia a ratlla ratolins i rates.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan tens animals a casa (per la meva hi passaren tortugues, cans, moixos, pericos i, fins i tot, un lloro) no és gens estrany parlar amb ells com si fossin humans, és l'única manera que ho podem i sabem fer. Una altra cosa és vestir-los, alimentar-los o acomodar-los com si ho fossin.
      Ara visc a un petit pis i, encara que sola, seria incapaç de tenir-hi un animal, més per ell què per mi.😉

      Aferradetes i petonets, Alfons.

      Elimina
  13. Aix la sanitat com està!
    Excel·lent i divertida història.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. No només la sanitat, també totes les institucions.

      Moltes gràcies, Josep!.
      Aferradetes.

      Elimina
  14. ¿Quién iba a consulta la gatita o la protagonista?
    ¡Vaya manera de atender al paciente!
    Besos.
    Y la gatita de tu foto es hermosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Creo que la protagonista... los médicos andan como locos con tanto trabajo.¡Pobrecitos!.🤦‍♀️
      Sí, era muy bonita. ¡Gracias!.

      Besos, Sara.

      Elimina
  15. Adorable retrato de Mel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias, Luis!.

      Aferradetes.

      Elimina
  16. Respostes
    1. Moixos i no tan moixos.😉

      Aferradetes, Sean.

      Elimina
  17. Linda gatita y así se ponen cuando van al veterinario. Te mando un beso. Enamorada de las letras

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imagino... yo no tengo gatos.
      ¡Muchas gracias!.

      Aferradetes, J.P.

      Elimina
  18. Jeje! El texto rebosa ironía!
    Muy bonita la gata y tu foto Paula
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¿Ironía yoooo?, ¡qué va!.🤭

      ¡Muchas gracias, Fernando!
      Aferradetes.

      Elimina
  19. Per descomptat, la moixeta de la teva foto es veu preciosa, però és clar que la doctora ha equivocat la seva vocació. Hauria d'haver estat veterinària!!🤦‍♂️Feliç tarda de dilluns, Paula!!😉🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de tractar amb tants trastorns mentals, l'ha despistada una mica.🤭

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Alfons.😘🤗

      Elimina
  20. Encara recordo quan els metges de la sanitat pública et miraven la gola si els deies que tenies mal de coll.
    La darrera vegada (fa anys) que vaig anar al metge per un mal de coll em va receptar unes pastilles sense aixecar-se a mirar-se'l.
    Després es queixen si la gent s'automedica?
    Això del genoll és més greu que un simple mal de coll i l'obligació del metge és mirar-se'l de prop.
    A banda d'això.... visquin les gates amables! Fins i tot les arisques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no, no em va mirar ni a la cara i fins que li vagi dir que tenia unes radiografies i una ressonància fetes, ni tant sols havia mirat els resultats a la pantalla de l'ordinador. I això no és tot, desprès d'uns dies vaig anar a mirar-me la vista i va passar el mateix, des de dos metres de distància em va dir que em netegés els ulls amb un sèrum dues vegades al dia, sense mirar-me els ulls.🤦‍♀️
      Per rebre aquestes consultes, ni val la pena despenjar el telèfon per demanar cita. Espero que el teu coll sigui molt intel·ligent i no hagi de passar per cap metge.😉

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  21. Divertida historia Y divina gatita 😻
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias, amiga!.😉

      Aferradetes, Laura.

      Elimina
  22. Una gateta preciosa no és estrany que captés l'atenció del metge !!! Els gats són molt independents, van molt a la seva, per això m'agraden mes els gossos són mes propers a la persona.
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agraden més els gossos... no sé si per les urpes.😅

      Aferradetes, Roser.

      Elimina

Benvinguts al racó!