No faltan piedras, en el camino y con el tiempo se va consiguiendo la forma de sortearlas. Es bueno olvidar los agravios, para que no te sigan quemando por dentro. Me ha gustado la música que te acompaña esa entrada. Besos.
"L'oblit és el nostre epitafi". Excel·lent final per al teu poemet. Aquesta és la realitat de les nostres vides. O com deia Borges: “Ja som l'oblit que serem”. Usuaris d'una sala buida d'aeroport on ningú no anirà a rebre'ns ni a acomiadar-nos!!🤷♂️Aferradetes ben fortes, Paula!! 🤗😘
Ensopegar amb la mateixa pedra és d'allò més humà i habitual en les persones... amb oblit o sense, com molt bé dius, tot i veient a venir les coses, a vegades confiem massa. M'agrada molt el teu poema.
Jo en dic: La punyetera confiança en què tothom és bo, sense fer gens de cas a l'instint. Aquest instint que ens salvaria de moltes ensopegades... Moltes gràcies!.
In variation of a quote attributed to Churchill: Men occasionally stumble over truth, but most of them pick themselves up and hurry off as if nothing had happened.
En variación de una cita atribuida a Churchill: Los hombres tropiezan de vez en cuando con la verdad, pero la mayoría se levantan y se marchan como si nada hubiera pasado.
Cruzo y olvido, sangro y olvido, silbo y olvido: no vivo y creo que hasta mi no vivir olvido. Engullir: acaso soy un especialista en engullir, en destrozar la vida.
Cada olvido, cada cosa que olvidamos es una pequeña muerte, decían los antiguos griegos que nadie muere mientras perdura en el recuerdo, Haciendo un pobre paralelismo diría que nada muere mientras perdura en la memoria. Y aún así, seguimos tropezando, y aún así seguimos...... y seguimos.
He de felicitar-te i agrair-te el fragment que ens has deixat, em sembla molt dur però tan real...
Potser sigui per això, què al no perdurar en la memòria és com si no hagués passat... però una cosa és que ho oblidis i l'altra que t'ho empassis... Això sí, sigui com sigui, seguim i seguim.😊
Música fantàstica (que per cert no coneixia) i molt adient per aquest intens i profund poema. Deixar anar allò que fa mal és necessari per continuar, "oblidar" i aprendre per no tornar a ensopegar amb la mateixa pedra, tot i que no és gens fàcil i l'ésser humà sempre ensopeguem amb el mateix més d'un cop...
Una combinació perfecta, nina. Aferradetes, preciosa.
La veritat és que som confiats (massa) i de vegades ens oblidem de l'ensenyança d'un fet, perquè sinó no puc entendre que hi tornem una i una altra vegada. Moltes gràcies!.
El trist és que de vegades oblidem allò que no volem i no hi ha manera d'oblidar allò que ens fa malament. De tant en tant és bo buidar el disc dur, encara que ens porti a ensopegar una vegada i una altra a la mateixa pedra. Aferradetes i besos Paula
Sol passar això que dius i... sí, és ben trist. Buidar el disc dur però només de les coses dolentes, tot i que sabem que ja no seriem el que som, perquè sortosament de tot aprenem o hauríem d'aprendre per no tornar a repetir-les.🤷♀️
El fin de semana pasado lo pasé en Palma, así que pasé un buen rato en ese aeropuerto, jejeje. Maravillosas tus palabras, gracias por compartir. Un fuerte abrazo desde Cantabria.
L'oblit és bo per algunes coses, i dolent per d'altres, tot es pot veure de més d'un costat. Una estació com la de la teva fotografia parlaria d'aquest oblit constant, de passatgers que vénen i van.
Realment l'ésser humà és l'únic que ensopega sovint amb la mateixa pedra, seria bo que aprengués a apaartar-la si la memòria li dona un cop de mà... M'agrada molt aquesta foto, així, una mica difuminada. Petonets, bonica.
De vegades quan passa, no li donem la importància que té i ho oblidem; d'altres és perquè ens entestem en confiar amb l'ésser humà i així ens va. Sigui com sigui, hauríem d'aprendre de les lliçons que ens dóna la vida. Moltes gràcies!.
Muy bueno olvidar . Y aunque tropecemos que podamos volver a empezar y seguir camino.Me encanta la foto.
ResponEliminaBuen martes.
Un abrazo.
Algunas veces lo ves venir y tropiezas igualmente... Siempre confiando en la naturaleza humana.🤷♀️
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Laura.
Convé oblidar per continuar vius, però no sempre és possible.
ResponEliminaPetons, sa lluna!
Sembla fàcil, però no ho és.
EliminaAferradetes, Alfred.
Aquesta pedra on sempre ensopeguem! No la veiem venir mai.
ResponEliminaExcel·lent música.
De vegades sí, el que passa és que confiem massa a que no pot tornar a passar... fins que passa.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Xavier.
Idoni aquest contratenor per aquest profund poema.
ResponEliminaAferradetes!
Celebro que t'agradi.😉
EliminaMoltes gràcies, Joan!.
Aferradetes.
Intenso, profundo, muito bonito de ler.
ResponEliminaQue nunca existam pedras no caminho.
Cumprimentos poéticos
Ja m'agradaria a mi, però em sembla que no és possible.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Ricardo.
M'ha encantat la frase final: "l'oblit és el nostre epitafi".
ResponEliminaAferradetes
Em fas contenta, idò!.😉
EliminaAferradetes, Josep.
A vegades el cervell ens protegeix oblidant coses.
ResponEliminaPetons.
Crec que és la millor protecció que podem tenir, sobretot per poder oblidar les experiències dolentes.
EliminaPetonets, Xavi.
No faltan piedras, en el camino y con el tiempo se va consiguiendo la forma de sortearlas.
ResponEliminaEs bueno olvidar los agravios, para que no te sigan quemando por dentro.
Me ha gustado la música que te acompaña esa entrada.
Besos.
¡Ojalá esos agravios no existieran y no tendríamos que trabajar tanto el olvido!.
Elimina¡Muchísimas gracias, Antonia!.
Besos.
Esa luz tiene magia. Espectacular.
ResponElimina¡Muchísimas gracias, Luis!
EliminaAferradetes.
La capacidad de olvidar, es muy preciada. A veces es muy necesario para poder vivir.
ResponEliminaBesos y un abrazo.
Poder olvidar las malas experiencias sería muy bueno, pero creo que si lo hiciéramos al completo, dejaríamos de aprender de esos tragos.
EliminaPetonets i aferradetes, Sara.
"L'oblit és el nostre epitafi". Excel·lent final per al teu poemet. Aquesta és la realitat de les nostres vides. O com deia Borges: “Ja som l'oblit que serem”. Usuaris d'una sala buida d'aeroport on ningú no anirà a rebre'ns ni a acomiadar-nos!!🤷♂️Aferradetes ben fortes, Paula!! 🤗😘
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaSort tindrem si per un instant, algú se'n recordés de nosaltres quan ja no siguem presents... i fins i tot sent-ho.🤦♀️
Aferradetes assolellades, Alfons.😘🤗
Así es la vida y así somos...
ResponEliminaLa foto tiene un halo onírico precioso y con la música aún más.
Un abrazo
Más así somos, creo yo.🤔
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Fernando.
L'oblit és el que ens fa ensopegar en la mateixa pedra....
ResponEliminaSalut !.
També és una manera de veure-ho molt encertada.😉
EliminaAferradetes, Artur.
Ensopegar amb la mateixa pedra és d'allò més humà i habitual en les persones... amb oblit o sense, com molt bé dius, tot i veient a venir les coses, a vegades confiem massa. M'agrada molt el teu poema.
ResponEliminaAferradetes sense pedres...
Jo en dic: La punyetera confiança en què tothom és bo, sense fer gens de cas a l'instint. Aquest instint que ens salvaria de moltes ensopegades...
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes confiades, nina.
Ah, a sister in the spirit of García Lorca. ;-)
Elimina"The day we stop resisting our instincts,
we'll have learned how to live."
Ah, una hermana en el espíritu de García Lorca ;-)
El día que dejemos de resistir nuestros instintos, habremos aprendido cómo vivir
Cierto!, parece ser que la duda en este caso, no nos ayuda a vivir...
EliminaIn variation of a quote attributed to Churchill:
ResponEliminaMen occasionally stumble over truth, but most of them pick
themselves up and hurry off as if nothing had happened.
En variación de una cita atribuida a Churchill:
Los hombres tropiezan de vez en cuando con la verdad, pero la mayoría se levantan y se marchan como si nada hubiera pasado.
Tant de bo ensopeguéssim sempre amb la veritat... què d'alguna manera ho és, només ensopegues amb la mentida de l'altra persona.
EliminaBona cita.😉
Aferradetes, Sean.
Un fragmento de un poema de Santiago Montobbio
ResponEliminaCruzo y olvido, sangro y olvido, silbo
y olvido: no vivo y creo que hasta
mi no vivir olvido.
Engullir:
acaso soy un especialista en
engullir, en destrozar
la vida.
Cada olvido, cada cosa que olvidamos es una pequeña muerte, decían los antiguos griegos que nadie muere mientras perdura en el recuerdo, Haciendo un pobre paralelismo diría que nada muere mientras perdura en la memoria.
Y aún así, seguimos tropezando, y aún así seguimos...... y seguimos.
He de felicitar-te i agrair-te el fragment que ens has deixat, em sembla molt dur però tan real...
EliminaPotser sigui per això, què al no perdurar en la memòria és com si no hagués passat... però una cosa és que ho oblidis i l'altra que t'ho empassis...
Això sí, sigui com sigui, seguim i seguim.😊
Aferradetes ben fortes, Jota.
Muy buena escena de vida cotidiana, amiga... Me encanta.
ResponEliminaUn abrazo
Moltíssimes gràcies, amic!.😉
EliminaAferradetes.
Música fantàstica (que per cert no coneixia) i molt adient per aquest intens i profund poema. Deixar anar allò que fa mal és necessari per continuar, "oblidar" i aprendre per no tornar a ensopegar amb la mateixa pedra, tot i que no és gens fàcil i l'ésser humà sempre ensopeguem amb el mateix més d'un cop...
ResponEliminaUna combinació perfecta, nina.
Aferradetes, preciosa.
La veritat és que som confiats (massa) i de vegades ens oblidem de l'ensenyança d'un fet, perquè sinó no puc entendre que hi tornem una i una altra vegada.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, bonica.
El trist és que de vegades oblidem allò que no volem i no hi ha manera d'oblidar allò que ens fa malament.
ResponEliminaDe tant en tant és bo buidar el disc dur, encara que ens porti a ensopegar una vegada i una altra a la mateixa pedra.
Aferradetes i besos Paula
Sol passar això que dius i... sí, és ben trist.
EliminaBuidar el disc dur però només de les coses dolentes, tot i que sabem que ja no seriem el que som, perquè sortosament de tot aprenem o hauríem d'aprendre per no tornar a repetir-les.🤷♀️
Aferradetes i petonets, Alfons.🤗😘
El fin de semana pasado lo pasé en Palma, así que pasé un buen rato en ese aeropuerto, jejeje. Maravillosas tus palabras, gracias por compartir. Un fuerte abrazo desde Cantabria.
ResponElimina¡Mírale y yo sin enterarme!.😉
EliminaYa se sabe, para viajar hay que pasar muuucho tiempo en los aeropuertos, jijiji.
¡Muchas gracias, Germán!.
Aferradetes.
L'oblit és bo per algunes coses, i dolent per d'altres, tot es pot veure de més d'un costat.
ResponEliminaUna estació com la de la teva fotografia parlaria d'aquest oblit constant, de passatgers que vénen i van.
Com gairebé tot, té més d'una vessant.
EliminaMolt ben trobada la similitud.😉
Aferradetes, nina.
Realment l'ésser humà és l'únic que ensopega sovint amb la mateixa pedra, seria bo que aprengués a apaartar-la si la memòria li dona un cop de mà...
ResponEliminaM'agrada molt aquesta foto, així, una mica difuminada.
Petonets, bonica.
De vegades quan passa, no li donem la importància que té i ho oblidem; d'altres és perquè ens entestem en confiar amb l'ésser humà i així ens va. Sigui com sigui, hauríem d'aprendre de les lliçons que ens dóna la vida.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, maca.