28 de març 2023

L' OBLiT


Aprenc i sé
i no obstant oblit.
Torno a ensopegar
amb la mateixa pedra
i torno a començar de nou.
Tant se val on és l'engany... penso
i em bec a glops les mentides.
L'oblit és el nostre epitafi.
[Març ~ 2023]

46 comentaris :

  1. Muy bueno olvidar . Y aunque tropecemos que podamos volver a empezar y seguir camino.Me encanta la foto.
    Buen martes.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Algunas veces lo ves venir y tropiezas igualmente... Siempre confiando en la naturaleza humana.🤷‍♀️
      ¡Muchas gracias!.

      Aferradetes, Laura.

      Elimina
  2. Convé oblidar per continuar vius, però no sempre és possible.

    Petons, sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla fàcil, però no ho és.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  3. Aquesta pedra on sempre ensopeguem! No la veiem venir mai.
    Excel·lent música.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades sí, el que passa és que confiem massa a que no pot tornar a passar... fins que passa.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  4. Idoni aquest contratenor per aquest profund poema.
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que t'agradi.😉

      Moltes gràcies, Joan!.
      Aferradetes.

      Elimina
  5. Intenso, profundo, muito bonito de ler.
    Que nunca existam pedras no caminho.
    Cumprimentos poéticos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'agradaria a mi, però em sembla que no és possible.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Ricardo.

      Elimina
  6. M'ha encantat la frase final: "l'oblit és el nostre epitafi".
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fas contenta, idò!.😉

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  7. A vegades el cervell ens protegeix oblidant coses.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que és la millor protecció que podem tenir, sobretot per poder oblidar les experiències dolentes.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  8. No faltan piedras, en el camino y con el tiempo se va consiguiendo la forma de sortearlas.
    Es bueno olvidar los agravios, para que no te sigan quemando por dentro.
    Me ha gustado la música que te acompaña esa entrada.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Ojalá esos agravios no existieran y no tendríamos que trabajar tanto el olvido!.

      ¡Muchísimas gracias, Antonia!.
      Besos.

      Elimina
  9. Esa luz tiene magia. Espectacular.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias, Luis!

      Aferradetes.

      Elimina
  10. La capacidad de olvidar, es muy preciada. A veces es muy necesario para poder vivir.
    Besos y un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poder olvidar las malas experiencias sería muy bueno, pero creo que si lo hiciéramos al completo, dejaríamos de aprender de esos tragos.

      Petonets i aferradetes, Sara.

      Elimina
  11. "L'oblit és el nostre epitafi". Excel·lent final per al teu poemet. Aquesta és la realitat de les nostres vides. O com deia Borges: “Ja som l'oblit que serem”. Usuaris d'una sala buida d'aeroport on ningú no anirà a rebre'ns ni a acomiadar-nos!!🤷‍♂️Aferradetes ben fortes, Paula!! 🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!.
      Sort tindrem si per un instant, algú se'n recordés de nosaltres quan ja no siguem presents... i fins i tot sent-ho.🤦‍♀️

      Aferradetes assolellades, Alfons.😘🤗

      Elimina
  12. Así es la vida y así somos...
    La foto tiene un halo onírico precioso y con la música aún más.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Más así somos, creo yo.🤔
      ¡Muchas gracias!.

      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  13. L'oblit és el que ens fa ensopegar en la mateixa pedra....
    Salut !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També és una manera de veure-ho molt encertada.😉

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  14. Ensopegar amb la mateixa pedra és d'allò més humà i habitual en les persones... amb oblit o sense, com molt bé dius, tot i veient a venir les coses, a vegades confiem massa. M'agrada molt el teu poema.

    Aferradetes sense pedres...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo en dic: La punyetera confiança en què tothom és bo, sense fer gens de cas a l'instint. Aquest instint que ens salvaria de moltes ensopegades...
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes confiades, nina.

      Elimina
    2. Ah, a sister in the spirit of García Lorca. ;-)
      "The day we stop resisting our instincts,
      we'll have learned how to live."

      Ah, una hermana en el espíritu de García Lorca ;-)
      El día que dejemos de resistir nuestros instintos, habremos aprendido cómo vivir

      Elimina
    3. Cierto!, parece ser que la duda en este caso, no nos ayuda a vivir...

      Elimina
  15. In variation of a quote attributed to Churchill:
    Men occasionally stumble over truth, but most of them pick
    themselves up and hurry off as if nothing had happened.

    En variación de una cita atribuida a Churchill:
    Los hombres tropiezan de vez en cuando con la verdad, pero la mayoría se levantan y se marchan como si nada hubiera pasado.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo ensopeguéssim sempre amb la veritat... què d'alguna manera ho és, només ensopegues amb la mentida de l'altra persona.
      Bona cita.😉

      Aferradetes, Sean.

      Elimina
  16. Anònim29.3.23

    Un fragmento de un poema de Santiago Montobbio

    Cruzo y olvido, sangro y olvido, silbo
    y olvido: no vivo y creo que hasta
    mi no vivir olvido.
    Engullir:
    acaso soy un especialista en
    engullir, en destrozar
    la vida.

    Cada olvido, cada cosa que olvidamos es una pequeña muerte, decían los antiguos griegos que nadie muere mientras perdura en el recuerdo, Haciendo un pobre paralelismo diría que nada muere mientras perdura en la memoria.
    Y aún así, seguimos tropezando, y aún así seguimos...... y seguimos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He de felicitar-te i agrair-te el fragment que ens has deixat, em sembla molt dur però tan real...

      Potser sigui per això, què al no perdurar en la memòria és com si no hagués passat... però una cosa és que ho oblidis i l'altra que t'ho empassis...
      Això sí, sigui com sigui, seguim i seguim.😊

      Aferradetes ben fortes, Jota.

      Elimina
  17. Muy buena escena de vida cotidiana, amiga... Me encanta.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, amic!.😉

      Aferradetes.

      Elimina
  18. Música fantàstica (que per cert no coneixia) i molt adient per aquest intens i profund poema. Deixar anar allò que fa mal és necessari per continuar, "oblidar" i aprendre per no tornar a ensopegar amb la mateixa pedra, tot i que no és gens fàcil i l'ésser humà sempre ensopeguem amb el mateix més d'un cop...

    Una combinació perfecta, nina.
    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que som confiats (massa) i de vegades ens oblidem de l'ensenyança d'un fet, perquè sinó no puc entendre que hi tornem una i una altra vegada.
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  19. El trist és que de vegades oblidem allò que no volem i no hi ha manera d'oblidar allò que ens fa malament.
    De tant en tant és bo buidar el disc dur, encara que ens porti a ensopegar una vegada i una altra a la mateixa pedra.
    Aferradetes i besos Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sol passar això que dius i... sí, és ben trist.
      Buidar el disc dur però només de les coses dolentes, tot i que sabem que ja no seriem el que som, perquè sortosament de tot aprenem o hauríem d'aprendre per no tornar a repetir-les.🤷‍♀️

      Aferradetes i petonets, Alfons.🤗😘

      Elimina
  20. El fin de semana pasado lo pasé en Palma, así que pasé un buen rato en ese aeropuerto, jejeje. Maravillosas tus palabras, gracias por compartir. Un fuerte abrazo desde Cantabria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Mírale y yo sin enterarme!.😉
      Ya se sabe, para viajar hay que pasar muuucho tiempo en los aeropuertos, jijiji.

      ¡Muchas gracias, Germán!.
      Aferradetes.

      Elimina
  21. L'oblit és bo per algunes coses, i dolent per d'altres, tot es pot veure de més d'un costat.
    Una estació com la de la teva fotografia parlaria d'aquest oblit constant, de passatgers que vénen i van.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com gairebé tot, té més d'una vessant.
      Molt ben trobada la similitud.😉

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  22. Realment l'ésser humà és l'únic que ensopega sovint amb la mateixa pedra, seria bo que aprengués a apaartar-la si la memòria li dona un cop de mà...
    M'agrada molt aquesta foto, així, una mica difuminada.
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades quan passa, no li donem la importància que té i ho oblidem; d'altres és perquè ens entestem en confiar amb l'ésser humà i així ens va. Sigui com sigui, hauríem d'aprendre de les lliçons que ens dóna la vida.
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, maca.

      Elimina

Benvinguts al racó!