21 de març 2023

ESVAiNT BOiRES


Niguls que van de pressa
dibuixant llums i ombres,
esvaint boires
de la por més salvatge
sense treva ni pietat
dins grans silencis.
[Març ~ 2023]

44 comentaris :

  1. Els núvols se'n van
    deixant la pedra nua
    de la muntanya
    ben neta a la vista
    per la nostra admiració.

    Petons, sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els niguls van jugant amb la muntanya i tot el seu voltant. La seva imatge sempre és diferent, els instants són irrepetibles.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  2. Aquest espectacle és pura màgia.
    La més meravellosa de totes les màgies.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, no n'hi ha d'altra més bona.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  3. La grandiosidad de la montaña y la naturaleza en plena acción. Me encanta la foto y el poemita, además de ese bonito tema de Silvio.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Parece como si todo se conjuntara para dejarnos boquiabiertos.

      ¡Muchas gracias, Fernando!.
      Aferradetes.

      Elimina
  4. La Naturaleza mostrándose en su esplendor máximo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nada más hermoso que su belleza inimitable.

      Aferradetes, Luis.

      Elimina
  5. Els teus niguls sempre m'han semblat d'allò més atractiu!!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!.
      Potser és perquè sempre hi sóc.🤦‍♀️

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  6. Una imatge preciosa captada en el moment precís.
    I que aquests niguls que van tan depressa esvaeixin totes les boires.

    Aniré tornant per aquí després d'un temps "fora d'òrbita".
    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!. Els niguls són molt generosos amb mi.

      He intentat obrir el teu blog i em diu que necessito el teu permís, no hi ha manera d'entrar-hi.🤷‍♀️

      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  7. Me encanta mirar las nubes, hoy había unos cirros preciosos.

    Beso

    ResponElimina
    Respostes
    1. También me paso la mitad del día mirando al cielo.😉

      Besos

      Elimina
  8. No hay límites para la belleza, que nos obsequia la Naturaleza.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada momento es diferente, quizás de ahí nuestra admiración.

      Besos, Antonia.

      Elimina
  9. Me encanta "Rabo de nube".
    El nuevo más salvaje, seguramente es así.
    Abrazos con cariño.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es una canción muy bella.
      ¡Ojalá las nubes hagan desaparecer los miedos (las nieblas) más salvajes!.

      Besos, Sara.

      Elimina
  10. Intenso, profundo, fascinante de ver e ler.
    Cumprimentos poéticos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies!.

      Aferradetes, Ricardo.

      Elimina
  11. Feliç dia de la poesia Sa Lluna! Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què no ens manqui mai!.

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  12. Anònim22.3.23

    Per sobre dels cims, (sempre imponents, com deia la cançó que cantàvem d’escoltes) hi passa la boira que els embelleixen, els amaga i els descobreix al seu caprici. Però al final retornen sempre a la nostra vista, clars i nítids, com per retornar-nos la confiança en el món. Alguna cosa persisteix, en la muntanya que sempre torna encara que s’amagui.

    Els silencis feixucs no sempre s’esvaeixen, però potser la por sí, potser ens pot donar treva. Has escrit un poema colpidor, bell com la muntanya i la boira.

    Aferradetes, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tota la natura és així, s'amaga i torna a aparèixer o és mor i tornen a sortir nous brots; això ens hauria de bastar per tenir confiança en aquest món, tot i el mal que li estem fent.
      Del silencis feixucs i de la por en saben molt els niguls.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  13. Les nuvolades ( o niguls) sempre m’han atret. Són molt fotogèniques, i porten un gran tresor: Aigua!! Però a part són captivadores de pensaments i vagueries... Quan algú fa el badoc, moltes vegades li diuen si està als núvols i m’agradaria remenar-hi per dins per palpar el garbuix de múltiples imaginacions...
    Estimable poema!!
    Aferradetes!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan un badoca no vol dir que no faci res, al contrari té la ment on badoca. Per sort, encara que ens agradaria, no hi podem entrar ni tan sols remanar-hi.😉

      Moltes gràcies, Joan!.
      Aferradetes.

      Elimina
  14. Thank you for nice information. Please visit our web:
    Muhammad Al Aziiz
    Muhammad Al Aziiz

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per venir!.

      Aferradetes, Muhammad.

      Elimina
  15. He mirat la foto, he llegit el teu poema i m'he quedat encantat, escolant la música.
    Quin capvespre, quina hora baixa més harmònica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa molt contenta que t'hagis sentit així.
      Gràcies!

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  16. Impresionante mole rocosa, amiga. Una visión espectacular.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nuestra Serra de Tramuntana que es así de hermosa.😉
      ¡Muchas gracias!.

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  17. Al meu poble en diem "Anar a escampar la boira!" , per treure'ns les cabòries del cap i demés.... Una bona fotografia ;)
    Salut !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per aquí també es diu així.😉
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  18. Linda imagem!
    A Natureza nos surpreende a cada dia!
    Que lindo seu blog, amei estar aqui e já estou te seguindo!
    Te espero na no meu blog!

    Um abraço e bom fim de semana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!.
      Jo diria que ens sorprèn a cada segon.😉

      Benvinguda al raconet, Fatyma!
      Aferradetes.

      Elimina
  19. Cal que s'esvaeixin totes les boires "de la por més salvatge".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Generalment aquestes boires s'esvaeixen en silenci.

      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  20. Impressionant visió de la muntanya amb el cim cobert de niguls!!👏 És bonic veure passar els niguls i fantasiejar amb les seves formes, encara que el més bonic és veure aparèixer el cel blau darrere d'ells. Hauria de ploure sempre de nit!!😅Aferradetes fortes, Paula!!🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!. És la nostra serra.😉
      Pràcticament estic tot el dia als niguls, tot i que he de dir que m'agrada veure'ls passar entre el blau del cel. Sóc del teu parer, només hauria de ploure a les nits i deixar-nos gaudir del dia tranquil·lament, però sembla que encara no s'ha inventat l'aixeta per fer-ho.😅

      Aferradetes de tornada, Alfons.😘🤗

      Elimina
  21. Respostes
    1. Deja huella en todos los que lo visitan.😉

      Aferradetes, Germán.

      Elimina
  22. La muntanya i els núvols , s'estimen i no es volen separar del tot; si almenys fessin una bona regada...Per cert, jo també vaig a escampar la boira, de tant en tant !!!
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està bé això d'escampar la boira, almenys després et sents molt millor.😉
      Per aquí porta uns dies plovent.

      Aferradetes, nina.

      Elimina

Benvinguts al racó!