COM HO VEiEU ?
IMPERFET [1939 - 1975]
jo obeïa
tu obeïes
ELL/ella/vostè manava
nosaltres obeíem
vosaltres/vós obeíeu
ells/elles/vostès obeïen
PRESENT [1976 - 2023...]
jo obeeixo (cent.), obeesc (val., bal.), obeïsc (val.)
tu manes
ell/ella/vostè mana
nosaltres obeïm
vosaltres/vós maneu, manau (bal.)
ells/elles/vostès manen
FUTUR [ ... ?]
jo enraonaré
tu enraonaràs
ell/ella/vostè enraonarà
nosaltres enraonarem
vosaltres/vós enraonareu
ells/elles/vostès enraonaran
Un futur perfecte... però que, ara com ara almenys, resulta molt improbable.
ResponEliminaGran i enyorat Pere Tàpias.
Ara sembla que no és possible, però espero que aviat pugui ser una realitat.
EliminaFeia molt de temps que no l'escoltava. Sempre serà recordat i enyorat en Tàpias.
Aferradetes, Mac.
Em quedo amb el futur.
ResponEliminaPetons, sa lluna!!!
Llàstima que no ho puguem tenir avui.
EliminaAferradetes, Alfred.
La foto estupenda, me encanta, y el futuro...el futuro no existe, asi vivamos el momento enraonant, me encantado esta palabra que no conocía y que tiene un significado muy bonito.
ResponEliminaUn abrazo
¡Muchas gracias!.
EliminaCiertamente no tiene traducción en castellano, significa hablar, pero con el matiz que implica que, además, se "razona", es decir que se escucha al otro, que se delibera y se intenta llegar a conclusiones de forma constructiva.
Aferradetes, Fernando.
Cada vegada hi ha més gent que mana, em sembla...
ResponEliminaProcurarem començar a enraonar com més aviat millor, però per enraonar (com per barallar-se) també s'han de ser dos. Es pot enraonar amb algunes persones, però no pas amb les que més manen. És gairebé impossible.
M'ha agradat molt recordar en Pere Tàpies.
Tens raó, es fa molt difícil pensar que una persona que “enraona” es posarà d’acord amb una altra que, simplement, “habla”. I els que manen solen "hablar" molt. 🤦♀️
EliminaCercant una cançó em va sortir ell, feia moltíssim que no l'escoltava.
Aferradetes enraonades, nina!
ResponEliminaMoltes, d'anada i tornada, Carme.
EliminaEm temo que aquest és un futur que no veurem.
ResponEliminaPetons.
Potser no, però crec que si ens hi posem, pot ser que els nostres fills o néts ho vegin.
EliminaAferradetes, Xavi.
Desporés d'uns passat i present sobradament imperfectes, la gran esperança es aquest futur que retrates.
ResponEliminaAferradetes
Si no s'enraona no hi podrem arribar mai.
EliminaAferradetes, Josep.
Una foto con alto contraste que resulta muy interesante
ResponEliminaLa verdad es que sólo es una parte de la fotografía que hice.😉
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Luis.
Yo quisiera mejor mantenerme en el presente, el futuro parece que viene más imperfecto.
ResponEliminaBesitos.
No me gusta mi presente, aún sigue "mandando" demasiada gente. ¿No crees que con el diálogo (escuchar y hablar) se podrían llegar a conclusiones constructivas, sin necesidad del "lo haces porque yo lo mando y punto"?.
EliminaBesos, Sara.
¡Totalmente de acuerdo! Pero todo parece indicar que el mundo será peor cada vez más.
EliminaBesitos.
Hagamos que no lo sea.
EliminaMás besitos.😉
Hoy no hay mucha obediencia, que digamos. Nos vamos de un extremo a otro.
ResponEliminaBesos.
Yo opino lo contrario y no hablo en el sentido que creo haber entendido en tu comentario. Los grandes y pequeños dictadores siempre están al acecho...
EliminaBesos, Antonia.
Pero que muy ingeniosas las conjugaciones.
ResponEliminaLas formas de obediencia siguen existiendo, con sus matices y formas cambiantes, no es igual una obediencia sometida al mandato criminal como el que se vivió en aquella primera etapa que otras modernas más sutiles y aparentes. No me queda claro el sentido enraonar en ese tercer ciclo temporal.
¡Muchas gracias!.
EliminaEl mando es "el mismo perro con distinto collar", así aunque parezca, no ha cambiado en casi nada.
Enraonar significa hablar, pero con el matiz que implica que además se "razona", es decir que se escucha al otro, que se delibera y se intenta llegar a conclusiones de forma constructiva. No tiene traducción en castellano.
Benvingut, Fackel!.
Aferradetes.
¿Y tú crees que en el futuro se raonará? ¿O se intentará al menos conjugar el verbo?
EliminaRaonar seguramente sí; enraonar sólo es mi sueño, de momento.
EliminaMe quedo en el presente.
ResponEliminaSuele pasar que cuando alguien se acostumbra a una cosa, en este caso a obedecer, le cuesta una barbaridad cambiar.
EliminaBesos
No se yo si....
ResponEliminaBesos
El que nada duda, nada sabe... 😅
EliminaBesos
No he exercit mai de manaire. Més aviat m'ha tocat obeir, i moltes vegades a desgrat, o sigui que puc conjugar els verbs tal com dius.
ResponEliminaGairebé com tots els que estem per aquí... i si ho canviem?.
EliminaAferradetes, Xavier.
This is a gorgeous black and white backlit photo indeed
ResponEliminaMoltíssimes gràcies!.
EliminaAferradetes, roentare.
Don't know why, but Robert Frost comes to my mind:
ResponEliminaSo if you find you must repent
from side to side in argument
at least don't use your mind too hard
but trust my instinct – I'm a bard.
Utilitzar l'instint abans que la raó mai ha estat mala cosa, sobretot si ve d'una persona amb un gran bagatge històric i personal... Però la paraula "enraonar" va més enllà que la raó, s'escolta a l'altre, es delibera i es prova d'arribar a conclusions de manera constructiva, a arribar lliurament a un consens.
EliminaGràcies per portar a Frost fins aquí!.
Aferradetes, Sean
Enraonar... Tan de bo fos així! Però estic més d’acord en la interrogació que poses en el futur... Sóc pessimista...
ResponEliminaAferradetes!
És que jo no sé què passarà demà i molt menys en un futur, per això l'interrogant... Clar que somiar és gratis i m'agradaria que fos tal com ho he posat.🤷♀️
EliminaAferradetes, Joan.
La foto magnífica i és veritat que potser, cada cop, són més els que manen i de manera més autoritària i nosaltres sense remei a obeir. Als nostres anys joves sembla que tot estava més repartit i racionalitzat. Ara suposadament, vivim en una societat democràtica i no sembla que el comandament i l'obediència siguin més equilibrats.
ResponEliminaPetonets i aferradets Paula
Moltes gràcies!.
EliminaQuan érem joves... crec que et refereixes més als valors, al respecte a la gent gran més que res, que no tenia res a veure amb l'obediència a tot el que ens imposaven. Recordo en una manifestació com corríem amb els grisos al darrera i la mare preocupada em deia que em quedés a casa... Ara hi ha massa gent que manda i no escolta res ni a ningú.
Petonets i aferradetes de tornada, Alfons.
No sé, potser sí que la tendència va cap aquí... Però, encara que sigui des d'un petit redol de gals insurrectes, ens hem de rebel·lar. Com deia Pete Seeger en una cançó: "Els pensaments són lliures" tret d'una cançó popular alemanya "Die gedanken sind frei" que cantava sovint, especialment a l'Alemanya de després de la 2a Guerra Mundial... En fi, una abraçada!!
ResponEliminaEstà clar que no ens podem fiar de tendències, s'ha de lluitar perquè sigui real.
EliminaI com diu la cançó: "Del meu desig i del meu anhel ningú no pot privar-me, així serà per sempre: els pensaments són lliures".
Aferradetes.
Magnífica fotografia i edició!! Tot hauria de tenir un perquè raonat, i no només el que és habitual "perquè ho dic jo!!", que tant s'escolta per aquí. El moment present no convida gaire a la reflexió, però vull creure que a la llarga serà així. Tot i que, decididament, en assumptes humans, la perfecció està lluny d'assolir-se!!🤦♂️ Aferradets reflexives i raonades, Paula!!🤗😘
ResponEliminaMoltíssimes gràcies!.
EliminaMés que raonar, què crec que ho fa molta gent, parlava d'enraonar que és un verb que no té traducció en castellà. On es parla i s'escolta a l'altre, es delibera i s'arriba a conclusions de manera constructiva. Per arribar al que s'anomena consens, paraula molt utilitzada però poc o res com realment tocaria.
Aferradetes enraonades, Alfons.🤭😘🤗
Ara faré de profe, el plural de l'imperfecte , no seria "ells , elles manaven"... En el futur, suposo que tot enraonarem, però no sé qui manarà o qui obeïra!
ResponEliminaBon cap de setmana, bonica.
Del verb manar sí, del verb obeir és obeïen. Com pots veure, he fet una barreja pels anys passats. De fet, si tots enraonéssim no caldria manar ni obeir.
EliminaAferradetes, bonica.
Hay mucho mandamás en este presente. No veremos ese futuro amiga. Las nuevas generaciones creo que si o al menos lo deseo.
ResponEliminaBuen fin de semana.
Un abrazo.
Demasiados, diría yo.
Elimina¡Ojalá alguien pueda verlo en un futuro no lejano!.
Feliz domingo.
Aferradetes, Laura.
Enraonar és fer servir la raó, igual que recordar és portar de nou al cor.
ResponEliminaRaonar és fer servir la raó, per enraonar es necessiten més de dues persones.
EliminaM'agrada això de "portar de nou al cor".
Aferradetes, nina.