La línea recta es el camino más corto entre dos puntos, siempre que obviemos la geografía ondulante y sinuosa de nuestra compostura, ese dar vueltas esperando «el momento oportuno», o simplemente ignorar la negra nube de nuestro miedo, siempre que optemos por el impulso, en contra de la templanza. ¡Ay, terrible balanza de difícil equilibrio entre miedos y decisiones! Sa Lluneta, siempre poniendo algo bello e interesante en lo que pensar.
En aquest cas diria que el camí més curt és l'impuls. De vegades quan un/a troba l'ocasió, potser no l'acompanyin les circumstàncies... o sí, i sorgeix la màgia... Tens raó, l'equilibri en totes les ocasions sempre és el millor punt, però què difícil es trobar-lo!. ;-) Molt agraïda per la teva visita.
Veig el teu punt. Tanmateix, no és estrany que una resposta sigui desmentida per la pregunta formulada. Aferradetes, Paula * I see your point. However, it is not uncommon for an answer to be debunked by the question asked.
Ho sento, Paula. Entenc que el quan i el on són més importants per a tu que el perquè. Però a última hora de la nit, vaig tornar a pensar fora de la caixa. Per dir-ho de manera senzilla, només volia agafar les ganes de les preguntes ben fetes. I aquesta pregunta també pot començar amb "Per què". Així que una vegada més: les preguntes ben fetes són una manera meravellosa d'exposar els xafarders, els mentiders descarats i similars. Al mateix temps, ofereixen una oportunitat per a bones respostes. Besos. ;-) * Sorry, Paula. I understand that the when and where are more important to you than the why. But late at night, I was once again thinking outside the box. To put it simply, I just wanted to take up the cudgels for well-asked questions. And such a question can also begin with ‘Why’. So once again: Well-asked questions are a wonderful way to expose gossipers, brazen liars and the like. At the same time, they provide an opportunity for good answers.
No, no et disculpis, sóc jo la que ho ha de fer. El meu cervell es va bloquejar (per més de tres dies d'altes temperatures) i no entenia per on venia el teu comentari. Només veia que no tenia cap relació entre el meu poema i la teva resposta. De fet no és que m'importi més el on o el quan què el perquè. Al poema donava per suposat que la protagonista sabia bé el perquè. A part del poema, què és per on has portat el teu escrit, sóc una dona de poques preguntes, gairebé les necessàries per mantenir una conversa... De fet, les preguntes més profundes me les faig jo mateixa per conèixer-me més. I és ben cert que mitjançant les preguntes ben formulades podem desemmascarar a mentiders, xafarders i altres; però també és cert què, en el meu petit món, no calen gaire preguntes, perquè tot es diu molt clar. Ara que crec haver entès el teu comentari, et desitjo un bon dia. Aferradetes, Sean.
Aquest dibuix que fem amb pinzell fi... o amb carbonet per contrastar encara més les llums i les ombres. Perfilar els contorns amb un llapis del 2, perquè siguin suaus. I agafar un xic de distancia per veure tota l'obra en la seva totalitat i bellesa. Fruir-la intensament I somriure...
El poema sembla expressar el desig d'un "esborrat i compte nou", on l'esborrat representa el passat, els records, els errors i els encerts que ja han passat i que volen deixar-se enrere, i el compte nou simbolitza el desig d'iniciar de una cosa nova, una oportunitat per començar de zero, sense la càrrega del passat. Mai és tard per donar-se una segona oportunitat!!👍🤗😘
Donar-me-la sí, mai és tard... en canvi donar-la a un altra persona, com més gran em faig, més penso que en casos molt, molt, molt excepcionals ho faria. ;-) Hi ha moltes maneres d'interpretar el meu poema i totes són bones.
Renunciant al perquè, podràs tindre més fàcilment el quan i l'on.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Sembla que així és... ;-)
EliminaPetonets, Alfred.
ResponEliminaA veces es mejor no preguntarse ni preguntar.
Besos.
Soy mujer de pocas preguntas. ;-)
EliminaBesos
Muy intimista y con una perfecta iluminación lateral.
ResponEliminaAbrazo
¡Muchísimas gracias!
EliminaAferradeta, Luis.
Excel.lent post amb una foto magnífica i el "poemàs" més que encertat.
ResponEliminaAferradetes
Agraïda pel teu comentari, Josep. :-)
EliminaAferradetes.
Ben fet.
ResponEliminaMenys preguntes i més fets.
Petons.
Hi ha coses que no necesiten massa preguntes. ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
Amb els llapis i el llenç preparats.
ResponEliminaTal qual! ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
M'encanta aquest poema! Tan clar, tan net, tan contundent i amb tan poques paraules. 👏👏👏👏
ResponEliminaAferradetes, preciosa
Moltes gràcies pels teus aplaudiments, Carme!
EliminaAferradetes, nina.
A frame that is soothing
ResponEliminaDepèn del moment. ;-)
EliminaSalutacions, James.
La línea recta es el camino más corto entre dos puntos, siempre que obviemos la geografía ondulante y sinuosa de nuestra compostura, ese dar vueltas esperando «el momento oportuno», o simplemente ignorar la negra nube de nuestro miedo, siempre que optemos por el impulso, en contra de la templanza. ¡Ay, terrible balanza de difícil equilibrio entre miedos y decisiones!
ResponEliminaSa Lluneta, siempre poniendo algo bello e interesante en lo que pensar.
En aquest cas diria que el camí més curt és l'impuls. De vegades quan un/a troba l'ocasió, potser no l'acompanyin les circumstàncies... o sí, i sorgeix la màgia...
EliminaTens raó, l'equilibri en totes les ocasions sempre és el millor punt, però què difícil es trobar-lo!. ;-)
Molt agraïda per la teva visita.
Petonets amb pessics, Jota.
Gentil poesia, sempre inspirada...
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Joan.
Breve y perfecto, me ha gustado mucho
ResponEliminaUn abrazo
Celebro que te haya gustado.
Elimina¡Bienvenida a mi rincón! ;-)
Aferradetes, Stella.
It is often wise not to look for the why!!
ResponEliminaSi s'és massa prudent, es perd temps i potser el "subjecte" ;-)
EliminaSalutacions, Katerina.
No hi són raons
ResponEliminaen el camí que vols fer,
tant sols vols seguir.
Més o menys. ;-)
EliminaMoltes gràcies, qui sap si...!
Buscar un cuando y un donde en vez de un por qué. Fantástico concepto, bien dicho.
ResponEliminaUn abrazo.
El porqué se supone al buscar un cuando y un donde. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Eukel.
Veig el teu punt. Tanmateix, no és estrany que una resposta sigui desmentida per la pregunta formulada.
ResponEliminaAferradetes, Paula
*
I see your point. However, it is not uncommon for an answer to be debunked by the question asked.
Em sembla que no hi veig cap pregunta.
EliminaIt's obvious that the heat is stunning me. Can you repeat the comment in other words, please?
Besos, Sean.
Ho sento, Paula. Entenc que el quan i el on són més importants per a tu que el perquè. Però a última hora de la nit, vaig tornar a pensar fora de la caixa.
EliminaPer dir-ho de manera senzilla, només volia agafar les ganes de les preguntes ben fetes. I aquesta pregunta també pot començar amb "Per què".
Així que una vegada més: les preguntes ben fetes són una manera meravellosa d'exposar els xafarders, els mentiders descarats i similars. Al mateix temps, ofereixen una oportunitat per a bones respostes.
Besos. ;-)
*
Sorry, Paula. I understand that the when and where are more important to you than the why. But late at night, I was once again thinking outside the box.
To put it simply, I just wanted to take up the cudgels for well-asked questions. And such a question can also begin with ‘Why’.
So once again: Well-asked questions are a wonderful way to expose gossipers, brazen liars and the like. At the same time, they provide an opportunity for good answers.
No, no et disculpis, sóc jo la que ho ha de fer. El meu cervell es va bloquejar (per més de tres dies d'altes temperatures) i no entenia per on venia el teu comentari. Només veia que no tenia cap relació entre el meu poema i la teva resposta.
EliminaDe fet no és que m'importi més el on o el quan què el perquè. Al poema donava per suposat que la protagonista sabia bé el perquè.
A part del poema, què és per on has portat el teu escrit, sóc una dona de poques preguntes, gairebé les necessàries per mantenir una conversa... De fet, les preguntes més profundes me les faig jo mateixa per conèixer-me més. I és ben cert que mitjançant les preguntes ben formulades podem desemmascarar a mentiders, xafarders i altres; però també és cert què, en el meu petit món, no calen gaire preguntes, perquè tot es diu molt clar.
Ara que crec haver entès el teu comentari, et desitjo un bon dia.
Aferradetes, Sean.
Dicen que segundas partes nunca fueron buenas, pero hay que arriesgarse...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Cierto... aunque no sé si se hablaba de un segundo, tercero o más encuentros... tendríamos que preguntarle a los protagonistas. ;-)
EliminaAferradetes, amic.
Aquest dibuix que fem amb pinzell fi... o amb carbonet per contrastar encara més les llums i les ombres.
ResponEliminaPerfilar els contorns amb un llapis del 2, perquè siguin suaus.
I agafar un xic de distancia per veure tota l'obra en la seva totalitat i bellesa.
Fruir-la intensament
I somriure...
Aferradetes, Paula
M'encanta com descrius aquest "dibuixar-te", no pot ser més bell i més ben dit.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, poeta.
Guapa foto y palabras.
ResponEliminaUn abrazo.
¡Muchísimas gracias!
EliminaAferradetes, Laura,
Un cuándo y un dónde para un nuevo proyecto. Interesantes palabras que no bucan porqués. :)))))
ResponEliminaAbrazos Sa lluna.
;-))) Fuera, los porqués están demasiado valorados.
EliminaMejor quedárselos para una misma.
Aferradetes, Ernesto.
El poema sembla expressar el desig d'un "esborrat i compte nou", on l'esborrat representa el passat, els records, els errors i els encerts que ja han passat i que volen deixar-se enrere, i el compte nou simbolitza el desig d'iniciar de una cosa nova, una oportunitat per començar de zero, sense la càrrega del passat. Mai és tard per donar-se una segona oportunitat!!👍🤗😘
ResponEliminaDonar-me-la sí, mai és tard... en canvi donar-la a un altra persona, com més gran em faig, més penso que en casos molt, molt, molt excepcionals ho faria. ;-)
EliminaHi ha moltes maneres d'interpretar el meu poema i totes són bones.
Aferradetes, Alfons i gràcies per venir!! 😘🤗
De cap per'vall millor aquest on i quan.
ResponEliminaAixí ho penso, també. ;-)
EliminaAferradetes, Helena.