Festa al poble, amunt a la muntanya un ulls vigilen amagats per l'ombra. Sense adonar-se'n ningú, un noi ha pujat al campanar. Els ulls vigilants de la muntanya no se'n perden detall. A la festa, els músics toquen les seves millors cançons, mentre els joves ballen i criden exultants. El noi ha pujat a la part més alta i des d'allà mira cap avall, fa una passa enrere, el vertigen li juga una mala passada. Així com pot s'asseu, tot mirant cap a la muntanya, hi veu una cara molt seriosa, amb els ulls com si estiguessin trists... no, més bé enfadats. Sent una veu, mira cap una banda i l'altra i no veu qui xerra. Espera uns instants i aquest cop sí que sap d'on ve...
-Pere, què et passa?
-Tu ho saps bé- contesta en Pere.
La resta de la conversa es queda entre ells dos. En Pere s'aixeca i, poc a poc, comença la baixada. En arribar a prop dels seus amics, tots l'acullen i l'aixequen enlaire en un tres i no res corejant el seu nom, "En Pere, en Pere, en Pere és el millor!"...
Aquella nit no l'oblidarà mai, la muntanya li salvà la vida.
Què li va passar a en Pere a la muntanya?
ResponEliminaPotser la muntanya li ha demanat perdó i finalment han fet les paus...
Petons
No ho sé segur, però crec que no era amb la muntanya amb qui tenia problemes. Em vaig quedar només amb el principi de la conversa, per això no t'ho puc asegurar. ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
Vaya entrada más bonita Paula.
ResponEliminaLa foto es preciosa, y representa de maravilla el estuepndo relato, que con ese final feliz, es magnífico.
Y el tema es una verdadera delicia.
Gracias amiga, un abrazo
Creo que, con las reflexiones oportunas, sólo podía terminar bien. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Fernando.
Si el Pere no va a la muntanya, aquesta anirà a ell.
ResponEliminaPetons
Això és just el que va passar. ;-)
EliminaPetonets, Alfred.
muy conseguido. Vaya.
ResponEliminaBesos
¡Muchísimas gracias!
EliminaCelebro que te haya gustado.
Besos
En Pere té nom de pedra. La muntanya, que és plena d'aquest mineral, se'n va fer amiga.
ResponEliminaNo s'ajunten que no s'assemblin. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
Com sempre, un relat entranyable acompanyat d'una gran foto!
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies!
EliminaAferradetes, Josep.
Alguna cuenta pendiente , había entre Pedro y la montaña y todo se ha resuelto de la manera más satisfactoria.
ResponEliminaUn abrazo.
Yo soy más partidaria de pensar que las "cuentas" las tenía Pedro consigo mismo. ;-)
EliminaAferradetes, Antonia.
That tower comes alive
ResponEliminaÉs el campanar de la Parròquia de la Immaculada Concepció de Caimari (Mallorca).
EliminaSalutacions, James.
La muntanya sempre vigila les teves passes i si la sents bé seguiràs els consells que d'una manera o altra t'anirà dient.
ResponEliminapodi-.
Estem tots ben vigilats i no precisament per qui ens dóna bon consells.😅
EliminaAferradetes, Carles.
Oh, this mountain's face, this eye! Everything said within but a few lines, accompanied by the tears of guitar and violin. Excellent.
ResponEliminaAferradetes, Paula.
Have you seen it? So good!! ;-)
EliminaThank you so much for your compliments!
Kisses for you, Sean.
Esplèndids, relat, música i foto!!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltíssimes gràcies, Joan!
EliminaAferradetes.
Un hermoso relato. Buena foto muy bien equilibrada y con un excelente trabajo de iluminación.
ResponEliminaAbrazo
Muy agradecida por tus palabras.
EliminaAferradetes, Luis.
Un relat preciós… parlar amb la muntanya sempre va bé. En aquest cas li va salvar la vida.
ResponEliminaI una fotografia molt ben trobada. M'encanta.
Aferradetes, bonica.
Moltes gràcies, nina!
EliminaQuan a un/a l'angoixa alguna cosa, millor parlar-ne i no hagués trobat ningú millor que la muntanya. :-)
Aferradetes, preciosa.
Bo és, trobar un bon consell en el moment oportú... en Pere, sembla que l'ha trobat i li ha servit, millor així !.
ResponEliminaBona fotografia d'aquest campanar que ressalta tan bé, en la nit fosca, felicitats !.
Bona setmana !.
Sempre és bo escoltar el consell d'un altre, llavors la decisió és d'un mateix.
EliminaMoltes gràcies!
Bon dimecres, Artur.
No lo entendí.
ResponEliminaAbrazos de anís.
¿Qué no entendiste?...
EliminaBesos, Sara.
Pedro sintió que en realidad la montaña es la que vino a él, y creyó que las historias venían de allí. Pero todo estaba en él.
ResponEliminaMaravillosa foto.
Abrazos.
Así es... sólo necesitaba tiempo y un espacio para reflexionar.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Eukel.
Una imagen de gran belleza, amiga. Sobre la conversacion del joven con la montaña, no la pude oir bien. Se ve que con los años estoy perdiendo oido...
ResponEliminaUn abrazo fuerte
¡Muchas gracias!
EliminaYa ves, a mí me sucedió lo mismo que a ti. ;-)
Aferradetes, amic.
La muntanya i el campanar són dues coses del mateix.
ResponEliminaPer això tenen l'alçada que tenen. ;-)
EliminaAferradetes, Helena.
Vol la muntanya
ResponEliminaafinar el campanar
I ser més alta.
Gràcies pel haiku!
EliminaAferradetes, qui sap si...
Per sort en Pere no va fer l'últim pas, gràcies a la muntanya, o gràcies al que ell va creure sentir de la muntanya. Al final els seus amics van celebrar la seva arribada com es mereixia. Bonic relat i fotografia, Paula!!👏🤗😘
ResponEliminaCrec que més de dos no donem aquest pas, perquè sempre trobem una "cosa" que ens fa aturar...
EliminaMoltes gràcies, Alfons! 😘🤗