22 de juliol 2024

LA MUNTANYA


Festa al poble, amunt a la muntanya un ulls vigilen amagats per l'ombra. Sense adonar-se'n ningú, un noi ha pujat al campanar. Els ulls vigilants de la muntanya no se'n perden detall. A la festa, els músics toquen les seves millors cançons, mentre els joves ballen i criden exultants. El noi ha pujat a la part més alta i des d'allà mira cap avall, fa una passa enrere, el vertigen li juga una mala passada. Així com pot s'asseu, tot mirant cap a la muntanya, hi veu una cara molt seriosa, amb els ulls com si estiguessin trists... no, més bé enfadats. Sent una veu, mira cap una banda i l'altra i no veu qui xerra. Espera uns instants i aquest cop sí que sap d'on ve...
-Pere, què et passa?  
-Tu ho saps bé- contesta en Pere.
La resta de la conversa es queda entre ells dos. En Pere s'aixeca i, poc a poc, comença la baixada. En arribar a prop dels seus amics, tots l'acullen i l'aixequen enlaire en un tres i no res corejant el seu nom, "En Pere, en Pere, en Pere és el millor!"...
Aquella nit no l'oblidarà mai, la muntanya li salvà la vida.

40 comentaris :

  1. Què li va passar a en Pere a la muntanya?
    Potser la muntanya li ha demanat perdó i finalment han fet les paus...

    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho sé segur, però crec que no era amb la muntanya amb qui tenia problemes. Em vaig quedar només amb el principi de la conversa, per això no t'ho puc asegurar. ;-)

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  2. Vaya entrada más bonita Paula.
    La foto es preciosa, y representa de maravilla el estuepndo relato, que con ese final feliz, es magnífico.
    Y el tema es una verdadera delicia.
    Gracias amiga, un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Creo que, con las reflexiones oportunas, sólo podía terminar bien. ;-)
      ¡Muchas gracias!

      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  3. Si el Pere no va a la muntanya, aquesta anirà a ell.

    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és just el que va passar. ;-)

      Petonets, Alfred.

      Elimina
  4. muy conseguido. Vaya.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias!
      Celebro que te haya gustado.

      Besos

      Elimina
  5. En Pere té nom de pedra. La muntanya, que és plena d'aquest mineral, se'n va fer amiga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No s'ajunten que no s'assemblin. ;-)

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  6. Com sempre, un relat entranyable acompanyat d'una gran foto!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  7. Alguna cuenta pendiente , había entre Pedro y la montaña y todo se ha resuelto de la manera más satisfactoria.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Yo soy más partidaria de pensar que las "cuentas" las tenía Pedro consigo mismo. ;-)

      Aferradetes, Antonia.

      Elimina
  8. That tower comes alive

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el campanar de la Parròquia de la Immaculada Concepció de Caimari (Mallorca).

      Salutacions, James.

      Elimina
  9. La muntanya sempre vigila les teves passes i si la sents bé seguiràs els consells que d'una manera o altra t'anirà dient.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estem tots ben vigilats i no precisament per qui ens dóna bon consells.😅

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  10. Oh, this mountain's face, this eye! Everything said within but a few lines, accompanied by the tears of guitar and violin. Excellent.
    Aferradetes, Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Have you seen it? So good!! ;-)
      Thank you so much for your compliments!

      Kisses for you, Sean.

      Elimina
  11. Esplèndids, relat, música i foto!!!
    Aferradetes, Paula!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Joan!

      Aferradetes.

      Elimina
  12. Un hermoso relato. Buena foto muy bien equilibrada y con un excelente trabajo de iluminación.
    Abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muy agradecida por tus palabras.

      Aferradetes, Luis.

      Elimina
  13. Anònim23.7.24

    Un relat preciós… parlar amb la muntanya sempre va bé. En aquest cas li va salvar la vida.
    I una fotografia molt ben trobada. M'encanta.

    Aferradetes, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, nina!
      Quan a un/a l'angoixa alguna cosa, millor parlar-ne i no hagués trobat ningú millor que la muntanya. :-)

      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  14. Bo és, trobar un bon consell en el moment oportú... en Pere, sembla que l'ha trobat i li ha servit, millor així !.
    Bona fotografia d'aquest campanar que ressalta tan bé, en la nit fosca, felicitats !.
    Bona setmana !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre és bo escoltar el consell d'un altre, llavors la decisió és d'un mateix.
      Moltes gràcies!

      Bon dimecres, Artur.

      Elimina
  15. No lo entendí.
    Abrazos de anís.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¿Qué no entendiste?...

      Besos, Sara.

      Elimina
  16. Pedro sintió que en realidad la montaña es la que vino a él, y creyó que las historias venían de allí. Pero todo estaba en él.
    Maravillosa foto.
    Abrazos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Así es... sólo necesitaba tiempo y un espacio para reflexionar.
      ¡Muchas gracias!

      Aferradetes, Eukel.

      Elimina
  17. Una imagen de gran belleza, amiga. Sobre la conversacion del joven con la montaña, no la pude oir bien. Se ve que con los años estoy perdiendo oido...
    Un abrazo fuerte

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias!
      Ya ves, a mí me sucedió lo mismo que a ti. ;-)

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  18. La muntanya i el campanar són dues coses del mateix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això tenen l'alçada que tenen. ;-)

      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  19. Vol la muntanya
    afinar el campanar
    I ser més alta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel haiku!

      Aferradetes, qui sap si...

      Elimina
  20. Per sort en Pere no va fer l'últim pas, gràcies a la muntanya, o gràcies al que ell va creure sentir de la muntanya. Al final els seus amics van celebrar la seva arribada com es mereixia. Bonic relat i fotografia, Paula!!👏🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que més de dos no donem aquest pas, perquè sempre trobem una "cosa" que ens fa aturar...
      Moltes gràcies, Alfons! 😘🤗

      Elimina

Benvinguts al racó!