Sort en tenen els que poden renéixer de les seves cendres i trobar la llum en les tenebres, l'aire entre el fum, un somriure en la tristesa... un sentit a la vida.
Cerca la vida, un espai entre el lloc on sembla que tot es fon. És insistent la vida i no vol perdre un futur incert. Per això no ho dubta i neix un nou brot.
Tot i que la tractem malament, la natura sempre troba la manera de perpetuar-se. Fins ara ha estat així, no sabem d'aquí a un temps...!! Aferradetes, Paula!!🤗😘
Magnífic text sobre aquest brot que neix gairebé per sorpresa.
ResponEliminaLa foto es mooooolt bona!
Aferradetes
Segurament veient els troncs, no ho haguéssim pensat mai.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep.
Sempre hi ha un brot de vida on agafar-se.
ResponEliminaM'agrada que sigui així.
Petons.
Fins i tot per desgana. ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
Está bien dicho eso de "parece perdido", porque nada lo está, nada está muerto, lo latente se mantiene aunque no se vea.
ResponEliminaUn abrazo.
Siempre que haya un latido, por muy escondido que esté, hay vida.
EliminaAferradetes, Eukel.
Foto, poema y música son, por si solos, presciosos, y juntos una maravilla que va más allá de la belleza.
ResponEliminaUn abrazo Paula
¡Muchas gracias por apreciarlo, Fernando!
EliminaAferradetes.
Exquisit tot plegat!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Joan.
La vida siempre termina abriéndose paso.
ResponEliminaBesos
Así es.
EliminaBesos
tornarà a respirar per aquestes fulletes i qui sap si reprendrà l'activitat passada.
ResponEliminapodi-.
Potser anirà per altres indrets, qui sap!
EliminaAferradetes, Carles.
The green growth stands out
ResponEliminaLa vida surgiendo contra todos los elementos.
EliminaSalutacions, roentare.
Just so it is!
ResponEliminaLoved the photo and the quote that goes with it!
Thank you very much, have a beautiful week!
Moltes gràcies a tu!
EliminaBon diumenge, Katerina.
Precioso ver, siempre, como la vida renace...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
En los lugares menos sospechados, ahí aparece.
EliminaAferradetes, amic.
Allà on menys ho esperes, neix un brot d'esperança !.
ResponEliminaBon diumenge :)
Així és, Artur!
EliminaAferradetes i molt bona tarda.
Mientras haya un brote de vida, hay esperanza.
ResponEliminaFeliz domingo de descanso.
Eso es lo que dicen, la esperanza es lo último que se pierde.
EliminaBesos, Antonia.
La vida, no deixa escapar cap oportunitat per a rebrotar... molt bonica la foto, i esperançador el poema.
ResponEliminaAferradetes, preciosa!
De vegades sembla gairebé impossible, però allà està.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, bonica.
Així és la vida. Fins i tot la nostra: una renaixença quan sembla que tot s'havia acabat.
ResponEliminaSort en tenen els que poden renéixer de les seves cendres i trobar la llum en les tenebres, l'aire entre el fum, un somriure en la tristesa... un sentit a la vida.
EliminaAferradetes, Xavier.
Cerca la vida,
ResponEliminaun espai entre el lloc
on sembla que tot es fon.
És insistent la vida
i no vol perdre
un futur incert.
Per això no ho dubta
i neix un nou brot.
M'agrada això que dius.
EliminaMoltes gràcies, qui sap si...
A wonder of nature excellently captured.
ResponEliminaAferradetes, Paula.
Moltíssimes gràcies, Sean!
EliminaPetonets.
Malgrat tot, es pot sobreviure a l'adversitat.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
Això sembla, si més no a la natura. ;-)
EliminaAferradetes, Alfred.
Ui, que optimista aquest poema, me l'enduc amb mi!
ResponEliminaTot teu, nina!
EliminaAferradetes, Helena.
Tot i que la tractem malament, la natura sempre troba la manera de perpetuar-se. Fins ara ha estat així, no sabem d'aquí a un temps...!! Aferradetes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaEspero que quan passi, almenys no veure-ho.
EliminaAferradetes, amic.😘🤗