"Atrapada sota la pluja". Sa lluna, desembre 2023
Anava amunt i avall, mirant la gent que baixava d'aquell tren aturat a la Via-1. Semblava que esperava alguna persona perquè estava molt atenta a cada moviment, però la seva expressió no canviava gaire. Es girava, de tant en tant, com si volgués que ningú s'escapés de la seva mirada. La gent s'afanyava en veure que plovia, gairebé ningú la mirava, tothom tenia pressa per arribar a casa.
Una vegada que confirmà que ja no hi havia cap persona, va treure una llibreta i un bolígraf de la seva bossa de mà. Mentre escrivia, anava dient en veu baixa, "47, més el maquinista i el revisor 49, a les 22:30... hauria de canviar de feina, tant si plou com si neva aquí em tens, maleïdes estadístiques...!" I se'n va anar més que de pressa cap al cotxe, a esperar l'arribada del proper tren.
Una feina ben ingrata.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!!!
Almenys ho sembla, sí!
EliminaAferradetes, Alfred.
Amazing text!!!
ResponEliminaFrom the beginning it keeps the reader in suspense!!
Moltes gràcies!
EliminaAquesta era la idea. ;-)
Salutacions, Katerina.
Molt bo, m'has fet riure amb aquest final. I és que hi ha feines que mai estaran prou ben pagades. :-))
ResponEliminaBen trobat! Abraçades!!
Moltes gracies!.
EliminaLa foto és fosca, el principi del text inquietant i un somriure pel final. ;-)
Aferradetes, Mac.
Lo que al final, queda la luna, si era manía suya el tomar esas anotaciones o lo hacía como trabajo de alguna empresa.
ResponEliminaLa fotografía en blanco y negro, es impactante.
No, más bien era su "maldito" trabajo. ;-)
Elimina¡Muchísimas gracias!
Aferradetes, Antonia.
Alguna cosa així m'ha passat una vegada que volia agafar la RENFE, que va tan malament. Hi havia una noia que també semblava que feia estadístiques. I no vaig saber trobar el tren que em tocava, ningú no en sabia res. Tot plegat esperpèntic, kafkià. Això també passa quan vols reservar un bitllet de tren per internet o telèfon.
ResponEliminaI no se't va acudir preguntar-li a la noia?
EliminaTot va com va... malauradament.
Aferradetes, Helena.
Ostres...
ResponEliminaQuina feina!
Per molt que li paguin són pocs diners.
Petons.
Tant si plou com si fa sol és una feina molt feixuga.
EliminaPetonets, Xavi.
El relato es buenísimo, pero la foto es lo que se dice un FOTÓN, me encanta.
ResponEliminaEnhorabuena Paula
Un abrazo
¡Muchísimas gracias, Fernando!
EliminaAferradetes.
Genial relat amb un final inesperat.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Un final de traca.😅
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Joan.
Un relat formidable i una foto boníssima!!!
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies!
EliminaAferradetes, Josep.
A mi també m'has fet somriure amb aquest final sorprenent, inesperat i que tenca el to del relat tot de sobte. Un aplaudiment, Paula!
ResponEliminaAferradetes, preciosa!
Tot semblava massa fosc, així que vaig pensar en un final divertit. ;-)
EliminaMoltes gràcies, Carme!
Aferradetes, ninona.
Such a noir scene
ResponEliminaCert, tot sembla molt negre... menys el final del relat. ;-)
EliminaSalutacions, James.
Ese tipo de situaciones siempre contienen una molestia que se convierte en un sarcasmo. Y aquí está muy logrado ese clima, al menos eso siento.
ResponEliminaLa foto excelente.
Abrazos.
No todos los trabajos son agradables.
Elimina¡Muchísimas gracias!
Aferradetes, Eukel.
Agotador, imagínate! Jajaja.
ResponEliminaBesitos de anís pa' Pau.
Yo ya no podría... incluso de joven. ;-)
EliminaBesos, Sara.
After having a completely different association, I suddenly feel sorry for her ;-)
ResponEliminaSurprising plot, Paula. Kudos.
A mí també em fa pena, pobre noia! ;-)
EliminaMoltíssimes gràcies!
Küsschen für Dich, Sean.
Feines que poden passar inadvertides, però que algú ha de fer-la ! :)
ResponEliminaMolt ben trobat, salluna !, salut !.
Monòtones i feixugues em semblen a mi.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Artur.
Es muy, muy gratificante ser testigo de todo lo maravilloso que lograron a través de este medio.
ResponEliminaMe dejas fascinada y muy contenta.
Muchas gracias por llevarme a esos momentos preciosos de encuentro.
Te felicito y a todos quienes todavía estén.
Un gran abrazo!!!
Celebro que te gustaran mis posts de nuestros encuentros (trobades) con los amigos del blog. Fueron muy especiales, como lo son todas las personas que nos reunimos, incluso todas las que no pudieron venir.
Elimina¡Muchas gracias (puedo decir) de parte de todos!
Besos, Sara.
Una gran fotografía llena de detalles interesantísimos y con un desenfoque selectivo impresionante. . Buen trabajo con esa luz de la estación
ResponEliminaAbrazo
¡Muchísimas gracias, Luis!
EliminaAferradetes.
Me encantó el relato. Añoro las estaciones Paula. Que trabajo más ingrato.
ResponEliminaBuen fin de semana.
Un abrazo.
Afortunadamente, la de nuestro pueblo, aún sigue en funcionamiento.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Laura.
Un treball tan important com infravalorat, sense cap dubte; si no fora per professionals com ella, mai no sabríem realment quanta gent s'indigna diàriament quan ha d'agafar (o no) algun rodalia ;) Molt bon relat, i la foto simplement extraordinària. Salut i una abraçada, Paula!
ResponEliminaJa veus, ella treballant i els clients s'emprenyen a sobre. ;-)))
EliminaMoltíssimes gràcies!
Aferradetes, Pep.
Conflueix la llum
ResponEliminapels costat fins al centre,
la resta foscor.
Molt ben vist.
EliminaMoltes gràcies, qui sap si...!
Inesperat i divertit gir de guió final. Quan tot feia pensar que la dona esperava amb ansietat l'arribada d'algú, tot es limitada al compliment d'un treball tediós!! 😅 Enhorabona, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaMoltes gràcies, Alfons!
EliminaI quin treball!, tot i que el meu no era d'allò més divertit, però els dies no eren iguals en quant a feina.
Aferradetes de tornada.😘🤗