A/Departament d'Administració.
Benvolguts senyors:
En referència a la seva resposta a la meva solicitud del 21 de gener, núm. 77667766, dient-me que desconeixien la ubicació real de casa meva, les he de dir que "algú" va venir a tirar la línia (què per cert me l'han deixada ben plantada dins la finca) i des d'aleshores ni tinc telèfon, ni internet i, per no tenir, ni corrent. Ja han passat gairebé sis mesos i no hi ha ni rastre de cap ésser humà per casa. L'únic que m'ha arribat és el contracte, la factura de la instal·lació i la seva resposta.
Desprès de pensar-m'ho molt, he decidit cancelar el contracte amb vostès i tampoc penso pagar la factura, ja que van ser vostès qui es posaren en contacte amb mi i m'oferiren l'oro i el moro i l'únic moro que conec és al Youssef que ve de Pasqües a Rams a cercar esclata-sangs.
Per això, ja poden venir a recollir els pals i els fils de la finca (que veig que sí van trobar per posar-los) i tots tan contents!; jo seguiré amb el meu llum d'oli i si vull xerrar amb algú, baixaré al bar del poble i faré la trucada que en vingui de gust.
I per que consti com cal i no em diguin que no han rebut cap avís, baixo al poble a xerrar amb D. Llorenç, el notari, ell em dirà com ho he de fer perquè els hi arribi a la seva Companyia.
Adéu-siau!
Puig de l'Ofre, a 18 de Juliol de 2005.
xxx
Sign. Arnau Vaquer i Bover.
Te'n recordes quan hi havia humans en les empreses?
ResponEliminaTrucaves i no parlaves amb robots.
Els problemes tenien solucions i més tard o més d'hora tot s'arreglava.
Ara com tinguis un problema i li caiguis malament a l'algoritme estàs acabat.
Petons.
Espera... ah, sí, ho recordo vagament!
EliminaFins i tot amb persones de carn i os pot passar això què dius... no t'explico el que m'ha passat darrerament perquè ompliria pàgines i pàgines...
Petonets, Xavi.
Altres temps, altres costums, altres comportaments, el mateix tarannà.
ResponEliminaPetons, sa lluna!
Sí, ha canviat molt poc en els resultats. :-(
EliminaAferradetes, Alfred.
Caram, si és que ens volen complicar massa la cosa i per a alguns ja està molt bé com estava.
ResponEliminapodi-.
Molta tecnologia, però hi ha coses que no canvien mai i no per a bé...
EliminaAferradetes, Carles.
La imaginación al poder. Me encanta tu relato.
ResponEliminaAbrazo
Muy necesaria hoy en día. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Luis.
Molt bon relat, Paula! A l'hora d'oferir tot són "oros" i "moros", però la realitat és que les coses funcionen ben malament, en general. Des del 2005 fins ara, no hem millorat i jo diria que hem empitjorat moooolt, mooolt, en l'atenció al públic i als consumidors.
ResponEliminaPotser si tots reeaccionéssim com el teu protagonista i passéssim olímpicament d'ells, les csoes anirien d'una altra manera, però estem tots massa enganxats a tot plegat. I se n'aprofiten molt.
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies!
EliminaCada cop sembla que anem a pitjor i, a més, tampoc fem res per solucionar-ho.
Aquí el tema era de consum, però passa exactament igual amb les atencions a malalts...si t'expliqués el que estic vivint, te'n faries creus... i no diguis res, perquè ja et tenen fitxat.
Aferradetes, nina.
Jo de cap manera penso que qualsevol temps passat va ser millor, però tants robots en lloc de persones atenent es un autèntic dersastre!
ResponEliminaAferradetes
Doncs mira, aquesta és una de les que podríem dir que abans era millor.
EliminaAferradetes, Josep.
Amazing fantasy story, loved it!
ResponEliminaI don't know what technology has in store for us in the next few years,
but I hope we take advantage of the positives and deal with the negatives!!
Good Week!!
Moltes gràcies!
EliminaNo sabem com anirà el progrés, però a mi em fa por només veient que passa avui dia.
Bona setmana, Katerina.
Está bien clara la historia y las consecuencias que se derivan de ella.
ResponEliminaUn abrazo.
A veces no sabemos plantar cara a las cosas que, desgraciadamente, pasan todos los días.
EliminaAferradetes, Antonia.
Un tema que da para hacer un blog
ResponEliminaLo peor de todo esto es que todas estas empresas (elécticas, agua y residuos, telefonía, etc.) son iguales. Cuando tienes un problema y decides, si no es la única, cambiar de compañía, las demás son lo mismo de lo mismo...Muy cabreantes estos asuntos.
Un abrazo Paula
Y creo que, aún así, sería insuficiente con uno. :-(
EliminaTambién puedes añadir a la lista: la sanidad, los ayuntamientos, los servicios sociales...
Aferradetes, Fernando.
Para que el presente sea mejor debemos controlarlo, cualquier cosa no es mejor que lo que ya teníamos.
ResponEliminaAbrazos.
Todos, porqué si lo intenta uno sólo, se queda en nada.
EliminaAferradetes, Eukel.
Sé que no té res a veure, però potser per associació d’idees, m’has fet recordat un migmetratge de TVE de l’any 1972: «La Cabina» d’Antonio Mercero i protagonitzada per José Luis López Vázquez. La veritat és que no sóc dels que recorden velles pel·lícules, però no sé per quins set sous la teva narració m’ha transportat a aquella època.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Potser per l'ús de la força com a mitjà per solucionar problemes, la incompetència dels serveis públics i privats... la memòria és infinita i qui sap el que te va dur a pensar en la pel·lícula... ;-)
EliminaAferradetes, Joan.
Desde que quitaron a las personas de las compañías, para atender a los clientes, ya todo se nos volvió muy frustrante.
ResponEliminaUn abrazo.
*Yo si pienso que antes de las máquinas todo era mejor. Al menos yo resolvía cualquier trámite y hoy es una odisea para lograr algo.
Y además, desde el Covid, incluso en la sanidad y en los organismos oficiales parece que se han tomado unos años sabáticos... tienes que esperar largas colas y cuando te toca, nadie sabe nada...
EliminaBesos, Sara.
One could get the impression that life is becoming more Kafkaesque with each passing year.
ResponEliminaLa impressió no, la certesa de que tot és un absurd, que no té cap lògica i de cada dia més i més...
EliminaKisses, Sean.
En aquestes grans empreses, el tracte amb l'usuari s'ha tornat directament un mal tracte. Qualsevol problema que tinguis es converteix en una odissea on en comptes de trobar la solució tot es va complicant més per la inoperància dels que t'atenen, fins i tot quan són persones perquè sempre sembla que mai no saben de què els parles.
ResponEliminaUn cas molt semblant al del teu relat el vaig viure personalment fa 2 o 3 anys. Resulta que ens van començar a arribar factures de la llum d'un comptador sense gairebé consum amb lectures estimades que multiplicaven gairebé per deu la despesa real. Evidentment, només rebre la primera d'aquestes factures vam presentar la reclamació corresponent i els vam enviar la lectura correcta perquè ho arreglessin. No ho van fer i el mes següent ens va tornar a arribar una nova factura errònia que vam tornar a reclamar, però aquesta vegada vam retornar aquest rebut i l'anterior al banc. Et penses que així es va arreglar? Doncs no, ells van continuar enviant factures inventades que nosaltres reclamàvem i retornàvem al banc. Les nostres reclamacions semblava que no se les llegia ningú i, fins i tot, una vegada que vam aconseguir parlar amb una persona ens va dir que, per evitar problemes, millor que paguéssim les factures i que si teníem raó ja ens ho tornarien. La meva resposta fou que la raó la teníem i que de cap manera acceptaríem pagar un consum elèctric que no havíem realitzat. T'ho creguis o no, això va durar més d'un any fins que algú va decidir posar fil a l'agulla i rectificar totes aquelles factures falses. Si els haguéssim fet cas, els hauríem avançat per la cara més de mil euros a aquesta colla de lladres.
Perdona pel rotllo, però és que m'indignen aquestes coses. Abraçades.
Així ens quedem tots, indignats, perqué no passa només amb la companyia de llum, sembla com si les persones que treballen en llocs així, van a passar l'estona i res més.
EliminaPer no allargar, et diré que estic pendent de que em diguin que m'ha passat des d'abans de la pandèmia, que d'una caiguda "tonta" on vaig posar el genoll com a "salvador" de rompre'm les dents i després d'esperar-me més d'un any perquè em veies un traumatòleg, que em va derivar a rehabilitació sense mirar-me el genoll (3 mesos més d'espera) i que s'allargà la rehabilitació mig any, estic a casa sense sortir perquè s'infla des del genoll a mitja cama i ningú sap què passa. Em van injectar heparina, res. M'han donat diürètics, res. Vaig anar al cirurgià vascular, em va receptar pastilles per tot l'estiu pel dolor i res. I tots diuen el mateix, dutxes d'aigua freda, repòs i ningú m'ha explicat què és que em passa. És a dir, torno a estar al principi, esperant que dia 15 de juliol em truqui el metge de capçalera i tornem a començar tot de nou... això sí, esperant mesos per tots els especialistes!!!!!
Ja veus, no sé si estic indignada o feta pols.
Aferradetes, Mac.
La indignació es queda curta en el teu cas. És clar que emprenya que no et rectifiquin una factura que ells han fet malament i que et diguin que millor que la paguis perquè si no podries acabar a una llista de morosos, però això que tu expliques ja és directament una vergonya. Quan es tracta de temes de salut, no s'hauria de permetre tant desori i tanta irresponsabilitat com el que t'està tocant viure. Com he dit, els hauria de caure la cara de vergonya... suposant que en tinguessin ni que fos una mica.
ResponEliminaEm sap molt de greu que estiguis passant aquest mal tràngol i tant de bo que la nova visita al metge sigui, per fi, l'inici del camí correcte cap a la teva recuperació. T'ho desitjo de tot cor!
Vergonya molt poca o gens ni mica.
EliminaMoltes gràcies, Mac!... tant de bo sigui així.
Doncs, mira, llegits els comentaris i vist el que et passa, per descomptat que em sembla indignant i que no s'hauria de permetre donar llargues d'aquesta manera tan irresponsable en qüestions de salut. Però per desgràcia, he de dir que no me'n faig creus, ni em ve gaire de nou, perquè cada cop passen més coses d'aquestes i trobo més gent les explica. A mi mateixa m'han passat coses semblants amb el meu mal de peus. No sé pas què hauríem de fer, però assumir tants despropòsits és massa. Massa paciència tenim.
ResponEliminaEspero que ara trobin el "recorregut" médic que et cal i que t'ho solucionin d'una vegada. Molta sort, preciosa. Soc la Carme.
Aferradetes, bonica.
Ja veus, nina.
EliminaEl més fotut és que estem en les seves mans i què no passen más coses perquè no han de passar i ja està. De fet, a una de les meves visites a urgències, desprès d'haver-me mirat des de la seva cadira, va treure l'informe i quan vaig arribar a casa i ho vaig mirar, posava que tot em passava a la cama dreta. Clar que era la seva dreta, si no es va aixecar de la taula, però per a mi era la meva cama esquerra de tota la vida. Imagina't que jo no estigués conscient i m'haguessin d'operar... ai, quin desastre!!.
Ja no sé què pensar, més que desitjar que es solucioni d'una vegada.
Moltes gràcies, nina!
Aferradetes, preciosa.
De primeras muy amables . Y cuando te enganchan, siempre con largas. Buen relato.
ResponEliminaUn abrazo.
Desgraciadamente es así.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Laura.
Encara hi ha qui no té ni mòbil en aquesta vida... sembla que no pugui ser.
ResponEliminaBen cert, el meu germà n'era un, fins que per l'edat li recomanarem que en portés, perquè feia passejades per llocs on no hi havia ningú. De fet en porta un què només pot trucar i rebre trucades. ;-)
EliminaAferradetes, Helena.