- Corona - Pi - Cinta - Sigil - Xemeneia, i/o
- Tobogan - Llop - Púding de prunes - Ambient - Tempesta de neu.
Allà dalt de la muntanya hi havia un pi immens, envoltat per una gran cinta vermella que havia portat el vent amb la darrera tempesta de neu. Des d'aquí baix semblava com una corona deixada per l'ésser més vil de la història, li deien "el llop" perquè sempre atacava a les seves víctimes amb sigil i deixava una cinta al voltant dels seus caps destrossats.
Els nens havien estat jugant al jardí i fins i tot havien fet cua per tirar-se pel tobogan, feia un matí blau i lluminós, l'ambient al poble era tranquil i l'àvia havia preparat un púding de prunes, l'aroma sortia per la xemeneia i arribava als petits nassets dels infants.
Cinc minuts bastaren mentre l'Anna sortí a cercar als nens, s'ennigulà de cop i un crit va ressonar per tot el poble. La mare agafà les mans dels seus nens i corregueren cap a casa... allà trobaren el púding, el davantal de l'àvia i un regalim de sang cap a la porta del darrere... En obrir-la, l'àvia va posar el ganivet que portava a la mà a l'esquena i amb un gran somriure digué als seus néts, "No és res, nois... he espantat al llop... crec que ja no tornarà mai més!... Apa, tots a tastar el púding!"...
Una història molt ben trobada, amb totes les paraules proposades i amb un final molt bo. M'encanta que sigui l'àvia qui espanti el llop, ja és hora de canviar alguns estereotips. ;-)
ResponEliminaPer cert, si n'ha quedat... a mi m'agradaria tastar també aquest púding de prunes. Un trosset de res. :-DD
Abraçades!!
Moltes gràcies!
EliminaQuan una es fa gran, encara que no sigui àvia, ha de reivindicar les tasques que fem i que no sigui sempre el llop qui hi guanya. ;-)
Doncs vaig arribar tard al púding de prunes, serà qüestió d'arromangar-se i posar mans a la masa per tastar-lo. :-)))
Aferradetes, Mac.
Uffffffffffff...
ResponEliminaPensava que el relat anava pel camí de la tragèdia.
Un repte difícil.
M'ha agradat molt.
Petons.
He de dir la veritat, havia pensat una maldat... però, no!
EliminaMoltes gràcies!
Petonets, Xavi.
Jajaja! Muy bueno!
ResponEliminaLogras la tensión de que algo va a pasar, pero no esperas ese gran final.
El trabajo de la imagen también es magnífico.
Un abrazo
¡Gracias!
EliminaComo te puedes imaginar, no tenía una foto de un lobo a mano. ;-)
Aferradetes, Fernando.
Lo lograste cerrar de forma espectacular! Jajaja
ResponEliminaLo celebro.
Besitos de anís.
Tenía pensado otro final... quizás no tan espectacular... ¡es tiempo de cuentos, jejeje!
Elimina¡Muchas gracias!
Besitos, Sara.
Repte assolit. Enhorabona!
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes.
Com el Manelic, l'àvia pot dir: "He mort el llop!"
ResponEliminaPodrien tenir certa semblança en Manelic i l'àvia. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
You’ve crafted a vivid narrative that skillfully incorporates all the words Sue proposed. The setting on the mountain with the ominous red ribbon and the mysterious "wolf" creates a chilling atmosphere. The contrast between the children’s innocent play and the dark undercurrents running through the story adds an extra layer of tension.
ResponEliminaM'agrada que ho hagis vist així. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Salutacions, James.
Una buena alternativa a Caperucita Roja. ;-)
ResponEliminaTu creus que colaria? ;-)
EliminaBon dia, Sean.
Wow. Grandma is quite a woman. Thank you so much for joining us with this wonderful story.
ResponEliminaSembla que l'àvia no està per coverbos (no estar de bon humor per segons què) ;-)
EliminaGràcies a tu per deixar-m'hi participar!
Aferradetes, Sue.
Has sabut incloure, amb una gran dosi d’imaginació, totes les paraules exigides. Molt bon treball!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Joan!
Has sabut incloure totes les paraules d'una forma molt natural en una història molt ben trobada.
ResponEliminaAquest llop ja no causarà més desgràcies, i és que les àvies sempre hi són pel que calgui.
Aferradetes, bonica.
Ai si no fos per aquestes àvies!!! ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina.
Molt bona feina i molt bon conte. Una super àvia, valenta, que ens dona la sorpresa final i la tranquil·litat que el llop ja no molestarà més...
ResponEliminaAferadetes, nina!
Moltes gràcies!
EliminaAmb tota la tranquil·litat del món, tan li era fer un ric púding de prunes pels seus estimats néts, com espantar a un depredador. ;-)
Aferradetes, preciosa.
Desde luego ese no era el "love" feroz.
ResponEliminaBesos
Para nada, te lo aseguro.
EliminaAunque hay algunos "love" que pueden ser más que feroces. ;-)
Besos
Jolín con la abuelita. Me da un poquito de pena el lobito O_O tambien te digo :-D
ResponEliminaUn petó i feliç Any Nou, Paula :)
A mi me daban más penita sus víctimas. ;-)
EliminaSalut, aferradetes i bon any nou, Gumer!!
El llop no se'ls menjarà, i ells podran fer-ho amb el púding de prunes. I aquí s'acaba el teu conte!
ResponEliminaNo, no! El llop ja no hi era i es van poder menjar el púding ben tranquils. ;-)
EliminaAferradetes, nina.
Una autèntica àvia coratge! Em recorda l'àvia de la pel·lícula "La nit del caçador", fusell a la mà per defensar els seus néts del pervers Robert Mitchum. Molt ben aconseguit el text amb les paraules requerides. Enhorabona, Paula!!👏🤗😘
ResponEliminaUna pel·lícula que no he vist però, pel que m'expliques, segurament eren de la mateixa quinta. ;-)
EliminaMoltes gràcies, Alfons!
Aferradetes!!😘🤗