27 de desembre 2024

El LLOP


Na Sue,  al seu blog Elephant's Child,  ens proposa escriure una història amb aquestes paraules: 
  • Corona - Pi - Cinta - Sigil - Xemeneia,  i/o
  • Tobogan - Llop - Púding de prunes - Ambient - Tempesta de neu.

Allà dalt de la muntanya hi havia un pi immens, envoltat per una gran cinta vermella que havia portat el vent amb la darrera tempesta de neu. Des d'aquí baix semblava com una corona deixada per l'ésser més vil de la història, li deien "el llop" perquè sempre atacava a les seves víctimes amb sigil i deixava una cinta al voltant dels seus caps destrossats.
Els nens havien estat jugant al jardí i fins i tot havien fet cua per tirar-se pel tobogan, feia un matí blau i lluminós, l'ambient al poble era tranquil i l'àvia havia preparat un púding de prunes, l'aroma sortia per la xemeneia i arribava als petits nassets dels infants. 
Cinc minuts bastaren mentre l'Anna sortí a cercar als nens, s'ennigulà de cop i un crit va ressonar per tot el poble. La mare agafà les mans dels seus nens i corregueren cap a casa... allà trobaren el púding, el davantal de l'àvia i un regalim de sang cap a la porta del darrere... En obrir-la, l'àvia va posar el ganivet que portava a la mà a l'esquena i amb un gran somriure digué als seus néts, "No és res, nois... he espantat al llop... crec que ja no tornarà mai més!... Apa, tots a tastar el púding!"...

7 comentaris :

  1. Una història molt ben trobada, amb totes les paraules proposades i amb un final molt bo. M'encanta que sigui l'àvia qui espanti el llop, ja és hora de canviar alguns estereotips. ;-)

    Per cert, si n'ha quedat... a mi m'agradaria tastar també aquest púding de prunes. Un trosset de res. :-DD

    Abraçades!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!
      Quan una es fa gran, encara que no sigui àvia, ha de reivindicar les tasques que fem i que no sigui sempre el llop qui hi guanya. ;-)

      Doncs vaig arribar tard al púding de prunes, serà qüestió d'arromangar-se i posar mans a la masa per tastar-lo. :-)))

      Aferradetes, Mac.

      Elimina
  2. Uffffffffffff...
    Pensava que el relat anava pel camí de la tragèdia.
    Un repte difícil.

    M'ha agradat molt.

    Petons.

    ResponElimina
  3. Jajaja! Muy bueno!
    Logras la tensión de que algo va a pasar, pero no esperas ese gran final.
    El trabajo de la imagen también es magnífico.
    Un abrazo

    ResponElimina
  4. Lo lograste cerrar de forma espectacular! Jajaja
    Lo celebro.
    Besitos de anís.

    ResponElimina
  5. Repte assolit. Enhorabona!
    Aferradetes Paula

    ResponElimina
  6. Com el Manelic, l'àvia pot dir: "He mort el llop!"

    ResponElimina

Benvinguts al racó!