Quina bona imatge sobre les dones... Força i tendresa, caliu i fred... O pluja o boira o fulla o catifa i sempre natura... (m'has fet viatjar fins al meu post)
Moltes gràcies! D'estils totalment diferents per fora, però sempre dones per dins. ;-) Som tantes coses i totes tenen un perquè... Un viatge molt bonic, de paraules i sentiments compartits.
Leí tu entrada del despiste con Rosario. Fíjate que me sucede muy a menudo cuando me encuentro personas del pasado, de algún pasado ya olvídalo, en que no recuerdo la cara ni el nombre, pero luego es como si tirara de la orilla del ovillo y van surgiendo todos los que se quedaron en ese archivo. Anduve por muy diferentes lugares, con actividades muy distintas pero en todas partes, tratando con muchísimas personas, que me resulta imposible tenerlas presentes. Parece que mi mente abría una carpeta, metía todo lo referente a x grupo y lo llevó a archivo muerto. Un día lo necesita y lo saca completo, jajaja. Un abrazo más.
A mí me sonaba su cara, sabía que la conocía, pero me fallaba de dónde y cómo se llamaba. Suele sucederme a menudo, imagino que es cuestión de la importancia que tienen para mí en el momento de la presentación o del hecho del primer encuentro... Siempre digo que tengo una memoria selectiva... muy selectiva. ;-)
Tu hermosa fotografía me obsequia la contemplación de un bello retrato, pero además, se comporta como una llave mágica que apertura mis pensamientos, llevándome a comprender que, en el mundo no existen dos mujeres iguales… (pero que en esencia todas son perfectas)
Sempre es diu que tots els homes són iguals, sembla que només les dones poden ser de més d'una manera. De la mateixa manera que tots van uniformats amb americana, i elles són més originals.
Fins i tot des del punt de vista de la biologia se sap que durant les primeres setmanes de gestació, tots els embrions, independentment del seu sexe genètic, segueixen un "avantprojecte femení" (i d'aquí la pervivència de les mames en els homes, una resta d'aquest avantprojecte embrionari). Per això, si Déu existís seria dona!! Els homes són el mecanisme del qual s'ha servit la natura per a la perpetuació de l'espècie, com a mers col·laboradors necessaris en aquesta tasca (i jo ni tan sols he complert en aquesta tasca!!😅)Molt bé captat el moment de la fotografia. Enhorabona, Paula!!👏🤗😘
Tampoc hem de menysprear la tasca que feu els homes, pensa que sense vosaltres tampoc podríem ser mares. D'això que m'expliques no en tenia ni idea, però sí que té sentit.😉 Moltes gràcies!
Sou el motor del món!!!
ResponEliminaPetons.
Gràcies, per la part que em toca! ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
Todo, todo....
ResponEliminaBeso
¡Qué alegría tenerte de nuevo por aquí!
EliminaSe te ha echado mucho de menos. ;-)
Beso
Parece que la del cartel mira con interés a la que camina
ResponEliminaDos estilos diferentes, mujeres al fin y al cabo. ;-)
EliminaLes dones ho podeu ser tot i al mateix temps!
ResponEliminaAferradetes
Ben cert, tot i que segons de què, una cosa darrere l'altra. ;-)
EliminaAferradetes, Josep.
Quina bona imatge sobre les dones...
ResponEliminaForça i tendresa, caliu i fred...
O pluja o boira o fulla o catifa i sempre natura... (m'has fet viatjar fins al meu post)
Aferradetes, bonica!
Moltes gràcies!
EliminaD'estils totalment diferents per fora, però sempre dones per dins. ;-)
Som tantes coses i totes tenen un perquè...
Un viatge molt bonic, de paraules i sentiments compartits.
Aferradetes, preciosa.
Juxtaposition is your repertoire
ResponEliminaEspero que agradi, si més no. ;-)
EliminaSalutacions, James.
Mujeres en todos los roles.
ResponEliminaBesos de anís.
¡Ojalá fuera así!, aunque pienso que poco a poco lo vamos consiguiendo.
EliminaBesos, Sara.
Advertising bores me. [...] Which is why I do prefer watching the smiling woman passing by.
ResponEliminaPer què no ho dubto? ;-)
EliminaLeí tu entrada del despiste con Rosario.
ResponEliminaFíjate que me sucede muy a menudo cuando me encuentro personas del pasado, de algún pasado ya olvídalo, en que no recuerdo la cara ni el nombre, pero luego es como si tirara de la orilla del ovillo y van surgiendo todos los que se quedaron en ese archivo. Anduve por muy diferentes lugares, con actividades muy distintas pero en todas partes, tratando con muchísimas personas, que me resulta imposible tenerlas presentes. Parece que mi mente abría una carpeta, metía todo lo referente a x grupo y lo llevó a archivo muerto. Un día lo necesita y lo saca completo, jajaja.
Un abrazo más.
A mí me sonaba su cara, sabía que la conocía, pero me fallaba de dónde y cómo se llamaba. Suele sucederme a menudo, imagino que es cuestión de la importancia que tienen para mí en el momento de la presentación o del hecho del primer encuentro... Siempre digo que tengo una memoria selectiva... muy selectiva. ;-)
EliminaMés carinyets, Sara.
Multitasking multitaskers. ;-)
ResponEliminaSí, com gairebé tot, té les seves avantatges i desavantatges. ;-)
EliminaBon dia, Sean.
La foto es estupenda y, como es habitual, no puede ir mejor a tu estupenda reflexión/poema.
ResponEliminaUn abrazo Paula
¡Muchísimas gracias, Fernando!
EliminaUna aferrada.
Poder ser dona en plenitud. I amb plenitud. Sense haver de demanar permís.
ResponEliminaBreu, directa i ben dit. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
Potent poesia: per l'essència, pels principis, per la força del contingut, per la convicció...
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltíssimes gràcies, Joan!
EliminaAferradetes.
heel mooi moment
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaSalutacions, Bas.
Som tan iguals i tan diferents!!!
ResponEliminaUna veritat com un temple! ;-)
EliminaBon dia, Risto.
Todo podemos ser.Te deseo unas Buenas Navidades Paula. Seguiremos.
ResponEliminaUn abrazo.
Todo lo declarado y mucho más. ;-)
Elimina¡Felices fiestas, amiga!
Aferradetes, Laura.
Tu hermosa fotografía me obsequia la contemplación de un bello retrato, pero además, se comporta como una llave mágica que apertura mis pensamientos, llevándome a comprender que, en el mundo no existen dos mujeres iguales… (pero que en esencia todas son perfectas)
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaNo sé si perfectes... més bé potents...
M'agrada molt veure't per aquí, ja ho saps. ;-)
Aferradetes, JC
Sempre es diu que tots els homes són iguals, sembla que només les dones poden ser de més d'una manera. De la mateixa manera que tots van uniformats amb americana, i elles són més originals.
ResponEliminaNo sempre, n'hi ha de pitjors. :-)))
EliminaTret d'alguna, la majoria de dones som més originals que els homes i no tan sols en el vestir. ;-)
Aferradetes, Helena.
Fins i tot des del punt de vista de la biologia se sap que durant les primeres setmanes de gestació, tots els embrions, independentment del seu sexe genètic, segueixen un "avantprojecte femení" (i d'aquí la pervivència de les mames en els homes, una resta d'aquest avantprojecte embrionari). Per això, si Déu existís seria dona!! Els homes són el mecanisme del qual s'ha servit la natura per a la perpetuació de l'espècie, com a mers col·laboradors necessaris en aquesta tasca (i jo ni tan sols he complert en aquesta tasca!!😅)Molt bé captat el moment de la fotografia. Enhorabona, Paula!!👏🤗😘
ResponEliminaTampoc hem de menysprear la tasca que feu els homes, pensa que sense vosaltres tampoc podríem ser mares. D'això que m'expliques no en tenia ni idea, però sí que té sentit.😉
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Alfons! 😘🤗