Un poema que arriba endins de tot, que fa tremolar també, tot llegint-lo. Molt potent, molt intens, mossega ell també. I la fotografia no es queda pas enrere.
Magnífica fotografia al contrallum per il·lustrar gràficament un poema desassossegant, utilitzant elements naturals com a metàfores per descriure una intensa experiència emocional. Una poderosa imatge i text per evocar una tempesta tant externa com interna. Esgarrador. Aferradetes i molt feliç nit, Paula!!🤗😘✨🌠
Quin poema!
ResponEliminaSi pogués te'l robaria.
Em veig en cada vers i en el poema sencer.
Aquesta fera salvatge la conec molt bé.
Aplaudiments per aquest gran poema!!!
Petons.
De poder, pots! ;-)
EliminaHi ha moments (dies... mesos... anys) que gairebé tots ens sentim així.
Moltes gràcies!
Petonets, Xavi.
Els dimonis interiors en ple desbocament.
ResponEliminaUn poema profund.
Petonets, sa lluna.
Sempre en surt un o més...
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Alfred.
Vaja poema, i amb una foto que li fa justícia!
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltíssimes gràcies per les teves paraules!
EliminaAferradetes, Josep.
Un poema muy potente para una foto que no se queda atrás. Me encanta la silueta del árbol con ese cielo que presagia tormenta...
ResponEliminaUn abrazo Paula
¡Muchas gracias!
EliminaDebo ser un poco tétrica, porque me gusta ver esos cielos en acción. ;-)
Aferradetes, Fernando.
That is a gloomy sky
ResponEliminaA punt d'esclatar.
EliminaSalutacions, James.
Powerful, both pic and poem!!
ResponEliminaAferradetes, Paula.
Vielen dank!
EliminaKüsse, Sean.
Bon poema i espectacular imatge. M'has fet pensar que hauria d'utilitzar més la tècnica del blanc i negre en algunes de les (moltes) fotos que faig.
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaA mi m'agrada més la fotografia en blanc i negre que en color. ;-)
Bona tarda, Risto.
Un poema que arriba endins de tot, que fa tremolar també, tot llegint-lo. Molt potent, molt intens, mossega ell també. I la fotografia no es queda pas enrere.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Si t'ha arribat, em deixes satisfeta.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina.
Entre el llamp i el tro, tot allò per a dir.
ResponEliminapodi-.
De vegades són poques paraules, de vegades més... com ja saps, depèn de la distància...
EliminaAferradetes, Carles.
No tengo palabras. Una foto genial.
ResponElimina¡Muchas gracias, Luis!
EliminaUn abrazo.
Una belleza de principio a fin es está entrada.
ResponEliminaUn fuerte abrazo.
Agradezco tus palabras, Sara.
EliminaAferradetes dolcetes.
Una poesia amb una forta càrrega emotiva que et surt de ben a dins. Foto i música rimen a la perfecció amb la poesia.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
És gairebé un crit, com un tro.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Joan.
Un poema que le va muy bien a la foto. Potente y de fuerza tremenda, como lo que se insinúa en la imagen, como lo que hace sentir.
ResponEliminaUn abrazo.
¡Muchas gracias!
EliminaMe alegra que os haya llegado con la misma fuerza que lo escribí.
Aferradetes, Eukel.
Una preciosidad de contraluz con nubes... Casi nada...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
¿Cómo que casi nada?... Lo que cayó después fue casi el juicio final. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, amic.
En paraules teves:
ResponEliminaAmb sang del cor has escrit un poema ferotge.
Fa mal, fins i tot com ho dius tu.
EliminaAferradetes, Xavier.
Letras e imagen llenas de fuerza. Maravilla de foto.
ResponEliminaUn abrazo.
¡Muchísimas gracias, amiga!
EliminaAferradetes.
Magnífica fotografia al contrallum per il·lustrar gràficament un poema desassossegant, utilitzant elements naturals com a metàfores per descriure una intensa experiència emocional. Una poderosa imatge i text per evocar una tempesta tant externa com interna. Esgarrador. Aferradetes i molt feliç nit, Paula!!🤗😘✨🌠
ResponEliminaHo has descrit tan bé, que no calen més paraules.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Els ulls, els de la fotografia; el tro, el poema.
ResponEliminaI el temps d'una cosa a l'altra.
EliminaAferradetes, Helena.