De vegades la vida et porta a moments on tot s'atura, sembla que totes les forces de l'Univers es confabulen perquè tot surti tort i quan creus que n'has sortit d'una, n'hi segueix una altra, no sé si més forta, però com que no n'has sortit encara de la primera, et sents més impotent.
La setmana passada al meu poble va fer una ventada molt forta, tant que no es veia ningú pel carrer i el wifi on estic connectada va caure. S'avisà a la companyia i digueren que en dos dies estaria solucionat, que era una avaria d'una caixa del carrer. Han anat passant els dies i les explicacions que ens donaven no s'assemblaven als resultats. Per fi, al cap de vuit dies, ja ha tornat el wifi a les nostres cases!!!
Demano disculpes per no haver pogut dir-vos res tots aquest dies. Com podeu veure, no només és el Sr. Blogger qui ens fa la punyeta; quan tot es torça, per més que vulguis, no s'aconsegueixen solucions, si més no ràpidament... posant més exemples: a la sanitat, a les institucions, etc. etc. etc... De veritat saben el significat de treballar?...
T'he trobat a faltar aquests dies... i estava amoïnat per si t'havia passat quelcom greu.
ResponEliminaVeig que és el wifi... bé... almenys tu estàs bé i me n'alegro molt que sigui així.
El país no dona per més... tot està agafat amb pinces i qualsevol imprevist ens arrasa.
Petons.
Sí que han passat coses, no tan greus com pensaves, però déu-n'hi-do! si les ajuntem totes... Millor que no les vos expliqui perquè fos faríeu creus.
EliminaLa veritat és que no entenc com fan feina, un bon grapat només van a cobrar i tan xalestos!
Petonets, Xavi.
El significat de "treballar" a dures penes i altres mots com "formalitat" o "responsabilitat" ja fa temps que han desaparegut completament del diccionari d'aquestes grans companyies. Bones paraules, les que vulguis; solucionar els problemes quan toca, això ja costa més.
ResponEliminaEn fi, la qüestió és que ja tornes a ser per aquí i això és el que importa.
Abraçades!!
Crec que ja han desaparegut no tan sols de les gran companyies, no sé què passa, la gent sembla cansada abans de posar-se a treballar... Això si no et parlen malament, quan tu només fas una simple pregunta...
EliminaMoltes gràcies, ja en tenia ganes! ;-)
Aferradetes, Mac.
A veces el mucho se confabula. A algunos les corta el internet, a otros...
ResponEliminaBueno, que no ha pasando nada, mujer! Tienes vida.
Besos.
No te explico todo lo que me ha pasado (y no por el wifi), porqué se haría de día y no habría terminado... Hay días en que no sé ni cómo estoy viva...
EliminaBesos, Sara.
Hi estem tan enganxats (internet) que quan ens quedem sense patim. Tanmateix, fa quatre dies no en teníem i bé que omplíem els nostres dies... Tot sigui això. Ànims!! Sí que t'he trobat a faltar. Bentornada!
ResponEliminaHo he passat més malament per vosaltres que per mi. La veritat és que, tret del blog, no tinc altra xarxa que em distregui per omplir els meus dies. M'agrada guaitar una estona i prou, i pujo el vostres comentaris cada cop que miro l'hora al mòbil, perquè no estigueu pendents de si han sortit o no.
EliminaMoltes gràcies, Risto!!
Ets tan constant, que pensava que una altra vegada no s'havia publicat el teu comentari a les dues darreres entrades al meu blog.
ResponEliminaAquesta foto és molt misteriosa i original. Vol tenir relació amb les connexions electròniques?
No creguis, de vegades (darrerament moltes) no tinc ganes de fer gairebé res. M'obligo a publicar cada tres o quatre dies, per no acabar sense fer res, ni tenir contacte amb ningú.
EliminaLa foto la vaig fer als llums de Nadal que han posat al "castell" que tinc davant de casa. És una de les que no van sortir bé i la vaig guardar perquè em va agradar. ;-)
Aferradetes, nina.
Cada dia depenem més de les noves tecnologíes i quan la llum o el wi-fi cau, que Deu ens agafi confesats. Recordo que fa uns anys io vaig visitar algun país del, nlord d'Àfrica , els hotels eren molt nous i "macos" pero quan s'espatllava un interruptor no hi havia qui el sabés arreeglar. Això es el que ens està passant aquí amb tanta innovació!.
ResponEliminaBenvinguda de nou
Aferradetes
Ens hi fan dependre, a mi em fot més no tenir llum o aigua que wifi. ;-)
EliminaBona anècdota la teva. El que passa és que la gent no està medianament preparada, tot i que diuen que la joventut és la millor preparada des de fa anys...
Moltes gràcies!
Aferradetes, Josep.
Podria dir que m’estic fent vell (de fet ja ho sóc), però és evident que a la nostra edat podem comparar el d’abans amb el d’ara. Els anys viscuts donen una experiència i a vegades ens costa adaptar-nos al present perquè a ningú li agrada desaprendre, i sóc dels que penso que cada cop es treballa pitjor. Hi ha una manca de veritables professionals, i molta mediocritat o podríem dir que hi ha molt d'aficionat al bricolatge que no passen d’això: d’aficionat. Ànims, que el futur encara pot ser pitjor....
ResponEliminaNo és que em vulgui morir, però em fa por tot el que ve i no sé si ho vull veure.
EliminaFins i tot els professionals de la medicina, al·lots joves amb carrera, potser sàpiguen més la teòrica, pero pel que fa al tracte personal no en tenen ni idea... i així amb tot.
Aferradetes, Joan.
Anava a fer un comentari tan semblant al de l'amic McAbeu que me'l puc estalviar. Estic totalment d'acord amb ell. Sembla que hi ha un tipus de feines (públiques i de les grans companyies) que no els cal ni treballar per cobrar, van fent, i amb molta sort algun dia o alguna setmana o algun mes proper ja t'ho solucionaran... o no...
ResponEliminaAra, que el més dramàtic de tot és el tema de la sanitat...
M'alegro de tornar-te a veure pels blogs. Al menys ens acompanyem.
Aferradetes, bonica!
No saben o no volen saber que és treballar amb responsabilitat en la feina que fan. I es molt trist, sobretot per les persones que sí ho sabem, que no és necessari tenir una carrera per donar un tracte com toca a les persones que tenen un problema i que la majoria depenen d'ells... crec que és això, que saben que tots hem de passar per les seves mans...
EliminaEstic molt contenta de que hi sigueu, nina.
Aferradetes, preciosa.
It sounds like you’ve had a really tough and frustrating time recently. The feeling that everything is conspiring against you can be incredibly overwhelming, especially when it seems like one problem follows another with no relief in sight.
ResponEliminaThe power of nature and technology failures certainly have a way of throwing life into disarray. That strong windstorm must have been quite unsettling, and then losing Wi-Fi and waiting so long for it to be restored must have been the last thing you needed. It’s understandable that you felt powerless during those days without a reliable connection.
Your frustration is completely valid, especially when you rely on these services and feel let down by the slow and ineffective responses. It can often feel like the institutions we depend on don’t understand or share our urgency.
Sí, la gota que va omplir el got (potser no la més gran), va ser quedar-me sense wifi i haver d'esperar tants dies a que tornes sense explicacions lògiques. Sóc una persona molt pacient, però crec que després de tot lo viscut, la paciència ha fet un tro. I ja et dic, que el fet de quedar-me sense wifi només va ser una gota més...
EliminaSalutacions, James.
Espero que el món s'estigui arreglant de igual manera que va espatllar-se i de mica en mica vegis que les coses tenen una sortida positiva, com el retorn del WiFi.
ResponEliminaOn estic jo ara, faig servir les dades de mòbil per tal de navegar amb l'ordinador. De moment això va bé; la resta de les coses ballen en un equilibri sobre el qual cal estar molt al cas.
podi-.
És un somni molt bonic això que dius, però em temo que no...
EliminaVaig intentar fer servir les dades del mòbil, però no hi havia manera de connectar. Fins i tot va venir un informàtic i se'n va anar sense resultats.
Aferradetes, Carles.
Ah! la música escullida, m'ha agradat, no l'havia sentida mai.
ResponEliminapodi-.
Estic contenta, jo tampoc l'havia escoltada fins el dia que la vaig trobar. ;-)
EliminaUn buen experimento que te ha quedado muy estético.
ResponEliminaTiene todo el mérito la cámara, salió sin yo pretenderlo. ;-)
EliminaNiña, ya rescaté los comentarios :)
ResponEliminaCada cosa con blogger. Me fastidia mucho. Debes de ir a ver las respuestas. Te conté muchas cosas.
Besos.
¡Muchas gracias!
EliminaNo sé que pasa que en varios blogs me quedo siempre en spam.🤷♀️
Ya vi que entre todas las cosas que me cuentas, dices que Cuca está estupenda y yo me alegro muchísimo por las dos.
Besos, Sara.
Me alegro de que todo haya vuelto a la normalidad. Una cosa es lo que se dice y otra, la realidad de lo que pasa.
ResponEliminaFeliz domingo de descanso.
¡Muchas gracias!
EliminaSí, a la hora de venderte algo, todo son buenas palabras. Cuando los necesitas tú, te dan siempre largas.
Feliz domingo, Antonia.
Creo, claramente confuso, que tienes problemas con el wifi (o con algún vecino, quién sabe), porque el amable traductor lo tengo en huelga de celo y se niega a traducir...
ResponEliminaBueno, supongo que es poca cosa, que no es nada grave...
Un abrazo, amiga Lunar
Nada grave, de momento. Más de una semana esperando que arreglaran el wifi.
EliminaYa estoy empezando a creer que el traductor te tiene rabia, o que te da pereza traducir, una de dos... ¿dónde están esas ganas de antaño de aprender el idioma? ;-))))
Aferradetes, amic.
Sembla que la caixa del wifi se la endugué el vent..... i la van trobar al cap de vuit dies, en una festa a Eivissa ! hehehe
ResponEliminaPrenguem-so amb humor que va millor ;)
Salut !.
M'has fet riure, tot i que els dies passats no en tenia cap de rialla, sobretot amb les explicacions que donaven, tot per no dir-me que la caixa havia marxat de festa. :-)))
EliminaAferradetes, Artur.
Estas cosas son las que no se comprenden, tanta tecnología y resulta que tardan una semana en arreglar una avería y se quedan tan panchos, pero no pagues un recibo...
ResponEliminaLa foto, aunque sea de las que se disparan solas, tiene mucho atractivo.
Un abrazo Paula
Si no pagas tardan menos que nada en cortarte la línea. :-(
EliminaLa cámara tenía vida propia ese día, jejeje!
¡Muchas gracias!
Aferradetes, Fernando.
Me falló el pequeño ruter que utilizo en casa. Pasaron a recogerlo para arreglarlo... Mientras tanto mi nieta me indicó qué hacer para utilizar el móvil como ruter. ¡Simple!
ResponEliminaLa compañía me aumentó los GB, gratuitos durante un mes.
Me devolvieron el ruter arreglado, sin costes, a los dos días.
Y, de momento, sigo utilizando los GB gratuitos desde mi móvil.
Abrazos Paula. :))))))
Mi informático me advirtió que si mientras tenía el móvil como enrutador, había actualizaciones en el ordenador, se comería todos los datos del móvil. Me aconsejó que no lo hiciera. Mi problema no era el enrutador, sinó la caja del exterior, la que se encuentra en la calle. :-)))
EliminaAferradetes, Ernesto.
Si el fallo es de la Compañía, están obligados a permitirte usar el móvil como ruter... dándote gratis tantos GB como necesites! Venga de donde venga el fallo, caja exterior, etc.
Elimina¡Para la siguiente! :))))))
Lo tendré en cuenta para la próxima.
Elimina¡Muchas gracias! ;-)
Les noves tecnologies ens faciliten moltes coses, però alhora ens han creat una excessiva dependència d'elles, i quan fallen ens fan ben bé la punyeta. Crec reconèixer a la foto els experiments visuals d'algú a qui coneixes i del qual ens vas parlar en alguna ocasió. Bones festes, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaSí, ens han "enganxat" a tots, però crec que nosaltres tenim una avantatge, que hem viscut en temps on no hi era, per tant sabem resoldre d'alguna manera la manca de tecnologia. Recordo els dies on no funcionava l'ordinador a la feina i tornava a utilitzar el paper i el boli, cosa que avui dia no sé com s'arreglarien. ;-)
EliminaAquesta foto va sortir entre les fetes als llums de Nadal que van posar al meu "castell", no hi ha la mà de ningú més, crec que la càmera va fer el que li va donar la real gana. ;-)
Aferradetes i bones festes, Alfons!! 😘🤗