. . .Una es passa tota la vida tractant de recolzar-se en columnes, d'adherir la pobra massa psíquica a estructures exteriors per tal de dotar-la d'una manera; s'acosta als altres, ja siguin persones, animals o coses fins a fondre's amb ells, es fa de costums buscant en la repetició la manera d'evitar la infelicitat. Els recursos no tenen fi i són renovables de manera quotidiana; obren de vegades com a conjurs, manes ingènues que hora a hora es van dipositant en petits altars domèstics i per les quals s'espera recompensa. Si hi ha lluna plena, per exemple, es tanquen les finestres per impedir l'exacerbació de la bogeria que produeixen els raigs; si el vent ulula, es tanca també la finestra perquè no entrin els seus maleficis . . .
. . . Però la mudesa era absoluta, tot el que es llencés rebotaria, lliscant sense poder sumar ni tan sols la seva empremta a les marques vitalícies, i llavors el desxiframent cada vegada més hauria d'assemblar-se a una de les empreses de la bogeria: la que s'erigeix per insistir sobre la realitat reclamant realitat . . .
NILDA "TUNUNA" MERCADO
*Traducció pròpia*
Esa es la pregunta y que no siempre encontramos la respuesta correcta.
ResponEliminaFeliz Navidad. Un abrazo.
25 de febrero de 2023
ResponEliminaSOY
A veces
me pregunto
quién soy en realidad.
Soy el que yo creo?
Soy el que ven los demás?
Nunca lo sabré.
En realidad da igual.
Soy muchos
y ninguno en particular.
Soy el bebé que nació
y el anciano que un día morirá.
Soy todo el amor que sentí
y la tristeza que siempre está.
Soy el eco nostálgico de los que fui
y los sueños que no llegaron a brotar.
Soy el que escribe buscando una ilusión
y el iluso romántico que nunca la encontrará.
Escrito por TORO SALVAJE 40 comentarios:
Petons.