. . .Una es passa tota la vida tractant de recolzar-se en columnes, d'adherir la pobra massa psíquica a estructures exteriors per tal de dotar-la d'una manera; s'acosta als altres, ja siguin persones, animals o coses fins a fondre's amb ells, es fa de costums buscant en la repetició la manera d'evitar la infelicitat. Els recursos no tenen fi i són renovables de manera quotidiana; obren de vegades com a conjurs, manes ingènues que hora a hora es van dipositant en petits altars domèstics i per les quals s'espera recompensa. Si hi ha lluna plena, per exemple, es tanquen les finestres per impedir l'exacerbació de la bogeria que produeixen els raigs; si el vent ulula, es tanca també la finestra perquè no entrin els seus maleficis . . .
. . . Però la mudesa era absoluta, tot el que es llencés rebotaria, lliscant sense poder sumar ni tan sols la seva empremta a les marques vitalícies, i llavors el desxiframent cada vegada més hauria d'assemblar-se a una de les empreses de la bogeria: la que s'erigeix per insistir sobre la realitat reclamant realitat . . .
NILDA "TUNUNA" MERCADO
*Traducció pròpia*
Esa es la pregunta y que no siempre encontramos la respuesta correcta.
ResponEliminaFeliz Navidad. Un abrazo.
Al "perdernos", siempre nos viene esa pregunta... entonces tenemos que encontrarnos e intentar no "perdernos" de nuevo...
Elimina¡Felices fiestas!
Aferradetes, Antonia.
25 de febrero de 2023
ResponEliminaSOY
A veces
me pregunto
quién soy en realidad.
Soy el que yo creo?
Soy el que ven los demás?
Nunca lo sabré.
En realidad da igual.
Soy muchos
y ninguno en particular.
Soy el bebé que nació
y el anciano que un día morirá.
Soy todo el amor que sentí
y la tristeza que siempre está.
Soy el eco nostálgico de los que fui
y los sueños que no llegaron a brotar.
Soy el que escribe buscando una ilusión
y el iluso romántico que nunca la encontrará.
Escrito por TORO SALVAJE 40 comentarios:
Petons.
Almenys tu saps qui ets i qui no.
EliminaHi ha persones que es moren sense esbrinar-ho...
Molt agraïda per portar fins aquí aquest poema tan bell i cru alhora.
Petonets, Xavi.
Your reflection is deeply thought-provoking and beautifully articulated. The concept of trying to lean on external structures, merging with others to avoid unhappiness through repetition, speaks to the human condition and our constant search for stability and meaning.
ResponEliminaTot i que m'hi veig en aquestes paraules, no són meves. Només les vaig manllevar de la escriptora Nilda Mercado i les vaig traduir.
EliminaSalutacions, James.
Muy buen marco en el primer plano que hace que fijemos la mirada en la parte central de la toma. Esas siluetas tienen mucha fuerza.
ResponEliminaHabía un montón de cajas y entremedias les vi. ;-)
Elimina¡Muchas gracias, Luis!
Mis mejores deseos para estos días tan especiales y para el Año Nuevo. Bon Nadal i bon any nou!!!
ResponEliminaAgradezco tus deseos, Germán.
Elimina¡Muy felices fiestas para ti y un buen comienzo de año!
Reflexions d'una escriptora que ben bé es podria extrapolar a milers de persones, o podrien fer-se-la seva perquè els hi encaixa a la perfecció.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!!*î*î*î*î*î*
Podria ser una d'aquests milers de persones...
EliminaAferradetes, Joan!!! ☮
Me gusta mucho la foto, tiene totalmente ese toque de ojo indiscreto con el que la etiquetas.
ResponEliminaEl texto me parece excelente.
Te deseo que pases unas muy Felices Navidades.
Un abrazo Paula
¡Muchísimas gracias!
EliminaEl texto lo elegí porque me sorprendió mucho al leerlo.
¡Felices fiestas, Fernando!
Aferradetes.
En Josep Maria Espinàs deia (més o menys , ho cito de memòria) que no es volia conèixer a sí mateix per si no s'agradava.
ResponEliminaM'hi ha fet pensar la pregunta: "Qui sóc?"
És una bona solució, així no hi ha sorpreses. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
Molt bona imatge i molt ben emmarcada!
ResponEliminaAferradetes
Moltíssimes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes!
Soc com un polsim de pols, que de vegades far plorar, ficant-se als ulls, d'altres acarona la pell fent pessigolles, també es fica per on no toca i ens molesta les vergonyes, o simplement es queda quiet fent pinya sobre la taula, perquè algú escrigui un poema.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
Bon Nadal!
No saps com arriben les teves paraules...
EliminaMoltes gràcies per deixar-les aquí, són precioses.
Bones festes!
Aferradetes, Alfred.
A veces me ponía pensar que quizás tan solo soy el sueño de alguien como una simple espada de Damocles, que al despertar me haría fundirme con el éter.
ResponEliminaAsí de loco andaba yo, pero hubo a quien le agradaba esa locura mía.
Así de locos andamos los acuarianos... ;-)
EliminaBesos
Quina pena, tancar la fnestra per la lluna plena... jo diria que a mi se'm posa bé de rebre els seus raigs de llum, les ventades ja no m'agraden tant. Clar que no sé fins a quin punt als altes elspot semblar que això exacerbava la meva bogeria... no t'ho sabria dir... he, he, he...
ResponEliminaUn fragment per a pensar-hi molt i donar-hi moltes voltes.
Aferradetes preciosa.
Si no la veig cada nit perquè hi ha niguls, em poso trista; ben al contrari de molta gent jo no prenc raig de sol, sinó de lluna. Potser per això estic tocada d'ala!. El vent ja és una altra cosa, sobretot si bufa tan fort que ho mou tot, fins i tot el cervell. ;-)
EliminaAferradetes, nina.
Jo estic tocada, però tocada pel foc. Voler ser el que ets és la millor manera de ser feliç.
ResponEliminaNo és mala cosa tampoc.
EliminaBen cert això que dius, ser com un és malgrat tot.
Bones festes, nina!
Qui som? D'on venim? On anem?
ResponEliminaPotser millor no fer-nos tantes preguntes i dedicar-nos a gaudir el moment amb els que ens estimen.
Bones festes Sa Lluna!
Potser si no ens féssim aquestes preguntes, de tant en tant, encara seríem "Australopithecus". ;-)
EliminaBones festes, Xavi!
D'acord, però només "de tant en tant". ;-)
EliminaVeus? :-)))
EliminaDoncs sí, tenim una necessitat constant de trobar ordre i significat en un món que sovint sembla caòtic i indiferent. Tot i els nostres esforços per donar-li un sentit, de vegades ens enfrontem a una realitat que resisteix els nostres intents de comprensió i control. En fi, així som. Com a la teva foto, només veiem i comprenem una petita part de la realitat, mediatitzada pels vels dels nostres sentiments, afectes, desafectes, desitjos, il·lusions, o fins i tot els nostres prejudicis. Aferradetes afectuoses des d'aquí, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaÉs una manera de cercar l'equilibri entre fora i dins. La realitat a fora és crua, massa vegades incomprensible, a part de que no hi tenim el control i ens construïm el nostre propi refugi, si més no, per fugir-ne una estona...
EliminaAferradetes càlides, Alfons.😘🤗