"Sobre la ciutat" (Marc Chagall - 1918)
En Marc era un nen aparentment com els altres, encara que des de que va néixer tenia un do que el diferenciava de tots els nens. Abans de començar a caminar, s'enlairava pel sostre de casa seva, no sense alguna ensopegada que el portava més de dos cops a l'hospital. El seus pares li posaven un casc i genolleres per evitar interpretacions falses per part dels metges. Va arribar l'hora de portar-lo a l'escola, no sense l'explicació per part dels pares que no podia volar fora de casa i que no ho podia saber ningú més, era el seu secret.
Van passar els anys i al Marc li quedava petita la casa, volia sortir a fora i volar i volar tot el temps que ell volgués. El seus pares contrariats li deien que no ho podia fer, però ell es posava cada cop més i més trist. Fins que trobaren la solució, només podia volar de nit i per zones poc il·luminades. Des d'aquell dia, sortia gairebé cada nit sobrevolant el poble fins arribar a les muntanyes.
En Marc seguia creixent, fins que un dia va veure una noia i es va quedar pres d'ella. Va començar a tenir mala consciència en veure que li amagava el seu secret, donant-li moltes voltes de com dir-li i quan. "D'avui no passa!", va pensar i dit i fet!. La noia quedà astorada amb el seu relat, no sabia ben bé què fer. Ell li agafà les mans i li digué que no passava res, que ell era normal, només que sabia volar.
De llavors ençà podreu veure a les nits volant cap a les muntanyes a la parella. Ell sujectando-la ben fort i ella controlant amb el braç la direcció, com si portés una brúixola a la mà. Això sí, hi heu de posar bé l'ull que sinó no sabreu ben bé que heu vist.
Un conte màgic i preciós.
ResponEliminaFa anys moltes nits somniava que volava.
Eren uns somnis meravellosos dels quals em despertava sospirant.
M'ha agradat molt.
Petons.
Moltes gràcies!
EliminaUn somni que, en major o menor mesura, hem tingut tots i quan ens passa ho gaudim moltíssim.
Petonets, Xavi.
Muy bonito relato. Volar es algo que todos hemos deseado, sobre todo cuando ves como planean algunas aves.
ResponEliminaUn abrazo Paula
¡Muchas gracias!
EliminaEsta mañana me he quedado fascinada mirando como una bandada iban de árbol en árbol, se han quedado un buen rato y al ir a coger la cámara han salido todos por "alas". ;-)
Aferradetes, Fernando.
Estaré al cas i, si els veig passar, m'hi fixaré bé.
ResponEliminaUn conte molt bonic. :-)
Abraçades!!
Obre bé els ulls, perquè passen molt ràpid. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Mac.
Quan tens una cosa màgica es fa més màgica encara si pots compartir-la amb algú.
ResponEliminapodi-.
Ha de ser amb algú molt especial, la màgia fuig quan hi ha massa gent. ;-)
EliminaAferradetes, Carles.
Hay que fijarnos muy bien, para verlos pasar.
ResponEliminaUn abrazo.
Con los ojos y el corazón bien abiertos, seguro que lo consigues. ;-)
EliminaAferradetes, Sara.
Me ha gustado mucho tu cuantito. Será por eso que me gusta pasear por allá arriba por las nubes en mi pueblo.
ResponEliminaBesos.
¡Muchas gracias!
EliminaUn día de estos, sales volando. ;-)
Besos, Tony.
No sé si encara hi seré a temps, però tinc tota la intenció de fer-me amiga d'en Marc, a veure si em porta a volar algun dia... encara que només sigui un cop, no li voldria prendre el lloc a la seva noieta...
ResponEliminaUn conte preciós, Paula. M'ha encantat.
Aferradetes, bonica!
En Marc és amic de tots els que tenen un cor noble, per tant no tindria cap problema en volar amb tu... tot i que la seva màgia la té reservada per la seva noieta. ;-)
EliminaMoltes gràcies, Carme!
Aferradetes, preciosa.
[...] "De llavors ençà podreu veure a les nits volant cap a les muntanyes a la parella." [...]
ResponEliminaDeixes volar la teva imaginació meravellosament.
Eren tots dos també al Brocken? ;-)
Aferradetes, Paula.
Crec que és l'únic que conservo des de ben petita... Moltes gràcies!
EliminaNo sé jo, crec que ella és una mica fredolica i segurament que li aniria millor per terres més càlides. ;-)
Küsse für dich, Sean.
What a captivating and whimsical tale! Marc's unique gift of flight adds a magical element to his life, filled with both challenges and wonder. The way his parents tried to protect him and keep his secret safe shows their love and concern, even as it led to his nighttime flights over the village
ResponEliminaBen cert que els seus pares només volien protegir-lo, deu ser una mica complicat tapar-ho, tractant-se de volar. ;-)
EliminaMoltes gràcies, James!
Uno, de niño, solía soñar que volaba...
ResponEliminaParece que es algo común, cuando las mentes son sencillas...
Mis mejores deseos para estas próximas fiestas, amiga
Sí, cuando crecemos nos complicamos la vida. ;-)
Elimina¡Qué sean muy felices para ti y los tuyos, también!
Aferradetes, amic.
En sueños he volado más de una vez. Planeando sobre los tejados de pueblos... Por las noches. ¡No en ciudad! ¡Era extraordinaria la sensación!
ResponEliminaCualquier día me doy una vuelta por Inca... :)))))
Abrazos Paula.
¡Te creo! En las ciudades, con tantas luces, sería peligroso. Mejor en los pueblecitos, donde apenas pueden verse las luces de las casas y la luna en todo su esplendor. ;-)
EliminaAvísame y saldré a saludarte desde el balcón. :-)))
Aferradetes, Ernesto.
Quin conte més bonic , salluna !!. Per un moment, he arribat a pensar que, la noia, tenia el mateix secret que el noiet....t'imagines ! ;)
ResponEliminaUna abraçada i bones festes !!.
Doncs crec jo que no volarien tan juntets. :-)))
EliminaBones festes!
Aferradetes, Artur.
Després de llegir-te, ja de nit, he sortit als carrers de la ciutat i... els he vist!!
ResponEliminaUau, quina sort que has tingut! ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
Ai, ai, ai! Que ja em temia que la cosa acabaria malament i que la noia el traïria... Sort que no ets de finals imprevistos com jo, sa lluna! M'agrada que s'estimin i que volin junts. I també m'agradaria veure'ls, però això ja serà cosa meva, suposo, no?
ResponEliminaAferradetes i Bones festes!
Doncs no, aquest cop no he volgut fer sang...
EliminaTu posa't a la nit a mirar bé i segur que els veuràs, en Xavier ja els ha vist. ;-)
Bones festes!
Aferradetes, Tresa.
Un conte preciós, Paula. M'has dibuixat un somriure i m'has fet recordar somnis on també m'he vist volant; llàstima que només siguin somnis ;)
ResponEliminaCompartir la màgia amb qui estimes fa que aquesta es multipliqui, així com la felicitat.
Estaré atenta a les nits, a veure si els veig passar ;-)
Aferradetes, nina.
Moltes gràcies!
EliminaAlmenys el temps que va durar el somni, t'ho vas passar d'allò més bé. ;-)
Compartir és un dels verbs, juntament amb estimar, més bonics que tenim.
Doncs sí, obre bé els ulls i ja m'explicaràs!
Aferradetes, bonica.
Un relat molt ben construit sobre el quadre de Marc Shagall.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltes gràcies, Joan!
EliminaAferradetes!!
La millor manera de volar és l'art. Com el teu relat.
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaAferradetes, Helena.
I al final tots dos es van convertir en una rutilant constel·lació celeste sobre el firmament nocturn, molt a prop de la constel·lació d'Orió, que en certes nits, de novembre a maig a l'hemisferi nord, es pot apreciar en tot el seu esplendor si es mira només amb una mica d'atenció per sobre de la línia de l'horitzó, a primera hora de la nit, fins a assolir el seu zenit al més alt de l'òrbita celeste a altes hores de la matinada, i desaparèixer amb la primera llum del dia, just quan els nostres somnis comencen a esvair-se i ens desperesem torpement al llit, abans de tornar a la trista realitat del dia a dia!! :))
ResponEliminaAferradetes nadalenques, Paula!!✨🌠🤗😘
Doncs podría ser ben bé la continuació del meu relat. ;-)
EliminaMoltes gràcies per la teva aportació!
Aferradetes ben fresquetes per aquí, Alfons!😘🤭
This is lovely. thank you.
ResponEliminaThank you very much for dropping by!
EliminaAferradetes, Sue.