— Va, trec jo!
— No facis trampes, em toca a mi.
— Xst, ve gent!
— Per on?
Un silenci omplí aquell racó, mentre m'apropava amb la càmera.
— Ei, noi!
— Em crida a mi?
— Sí, a tu. No hi ha ningú més... Què et puc fer una fotografia?
— eh?... bé... sí!
— I amb qui jugues?
— Jo?... no sé... amb la paret...
— "Clic"! Doncs ja està! Moltes gràcies, maco!
I vaig marxar cap al cotxe, ja tenia les fotos que volia.
— Ja pots sortir, ja se n'ha anat.
— Creus que m'ha vist?
— No, només m'ha preguntat amb qui jugava i li he dit que amb la paret.
— I res més?
— Bé... m'ha fet una foto.
— Va, seguim!, em toca a mi...
— No siguis xerec, em tocava a mi.
Quan vaig arribar a casa, em vaig posar tot-d'una a editar-les i la sorpresa més gran que me'n vaig dur, va ser que sí, que hi havia algú jugant amb aquell nen... qui era?, és encara un misteri...
Qui era?
ResponEliminaL'amic invisible, és clar...
Amb la paret es pot jugar a tot.
Mai falla.
I tampoc es queixa.
Torna la pilota amb exactitud geomètrica.
Petons.
En això de la paret estic d'acord, mai falla...però amb l'exactitud geomètrica no tant, sobretot en aquestes parets de pedra. ;-)
EliminaPetonets, Xaxi.
Em deixes amb el cor encongit i la imaginació esperonarà. Mentre la pilota va i ve, i tu fas fotos.
ResponEliminaPetons.
Suposo que lo del "cor encongit" deu ser per veure'l jugar sol, oi?
EliminaPetonets, Alfred.
No ben bé, la càmera ho confirma, el company existeix.
EliminaAlmenys per la càmera!! ;-)
EliminaÉs un misteri per a nosaltres que, de tan misteriós, no el podem ni veure (només l'intuïm al vidre de la porta), però no pas per al noi que el coneix perfectament i segur que ens en podria explicar vida i miracles si volgués... que, evidentment, no vol.
ResponEliminaN'has tret, un cop més, una bona història de la foto. ;-)
Abraçades!
He, he, he! Sí, podria ser ben bé com dius tu o no...
EliminaMoltes gràcies, Mac!
Aferradetes.
Per a la càmera fotogràfica l'amic imaginari es torna visible.
ResponEliminaDe vegades penso que la càmera té vida pròpia. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
No dejas de sorprenderme con tu imaginación y creatividad para sacar estos estupendos relatos de escenas de la vida cotidiana, como esta buena foto.
ResponEliminaUn abrazo Paula
¡Muchísimas gracias por tus palabras, merecidas o no! ;-)
EliminaAferradetes, Fernando.
Quin relat més bo, m'ha encantat!
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes.
It is a time of innocence
ResponEliminaBeneïda innocència!
EliminaSalutacions, James.
Tens un genial instint pels contes. La foto: brillant!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Molt agraïda per les teves paraules.
EliminaAferradetes, Joan.
Una buena foto que ilustra esa buena historia nacida en tu imaginación.
ResponElimina¡Muchísimas gracias, Luis!
EliminaClaro, el amigo imaginario. Y quien lo tuvo, sabe ver y hasta hacerle fotos, al de los niños. Yo recuerdo a mi amiga imaginaria, no recuerdo cuando me dejo.
ResponEliminaBesos.
Seguro que en ese momento fue un pequeño "trauma" para ti, quizás se marchó con otra niña que la necesitaba más que tú y así lo entendiste al final. ;-)
EliminaBesos, Sara.
La mainada sempre ens sorprenen. Has pensat un conte amb la sorpresa inclosa. Hi ha molts nens i nenes que tenen amics invisibles. Jo no recordo haver-ne tingut, però els que sí que en tenen, procuren amagar-lo, sempre.
ResponEliminaUn conte preciós, amb aquell contacte entre fantasia i realitat fugaç i magnífic, que enamora.
Aferradetes, bonica!
Tampoc recordo haver-ne tingut cap, que jugava sola sí (els meus germans eren molt més grans que jo), m'entretenia molt amb qualsevol cosa, fossin joguines, llibres o trossos de materials diversos... tot m'encuriosia i era feliç... Suposo que en algún moment m'inventava una companya de jocs, però no recordo de tenir la mateixa sempre. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, preciosa.
La imaginación de los niños , no tiene límites y es capaz de crear buenas historias.
ResponEliminaFeliz fin de semana.
¡Muchas gracias por lo de niña! ;-)
Elimina¡Feliz sábado, Antonia!
That boy could have been me, but in the last millennium. And not with a tennis racket, but with a football ;-)
ResponEliminaPerquè jugaves sol o perquè tenies un amic imaginari? ;-)
EliminaHugs, Sean.
Meine imaginären Freunde waren Alfredo di Stefano, Kopa, Puskas, Gento and many others. ;-)
EliminaLògic si jugaves a futbol, però em sembla que no eren totalment imaginaris. ;-)
EliminaMe ha encantado el relato y la foto, que por cierto me da un poco de yu-yu esa silueta tras el cristal. El amigo imaginario???
ResponEliminaUn petó, Paula :)
Voy a romper el encanto de la foto, no era su amigo imaginario, ya me hubiera gustado a mi captar una imagen de un ser de "otro plano"... simplemente era alguien que pasaba por allí mientras hacía la foto... y le descubrí al editarla. :-)))
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Gumer.
Entrañable Paula. Y como comenta Gumer. No tan imaginario😅 Me encanta la foto.
ResponEliminaBuen domingo y Diciembre.
Un abrazo.
Se desveló mi secreto. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Buen domingo, Laura.
Aferradetes.
Els amics ja ho solen ser, una mica, d'imaginaris. Però millor això que no res.
ResponEliminaHe, he, he! 😅
EliminaAferradetes, nina.
Qui era aquest nano, el nen de la pel·lícula "El sisè sentit"? :-)
ResponEliminaNo es va presentar!! ;-)
EliminaBona tarda, Risto.
Muy bueno, es común que los niños tengan un amigo imaginario, es normal, pero le diste un toque de misterio con su final. Me encantaría tener una máquina fotográfica así, que fotografíe lo invisible. Muy entretenido relato.
ResponEliminaAbrazos.
Ya sabes lo que dicen los fotógrafos, las cámaras tienen vida propia. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Eukel.
Doncs jo, de petit jugava molt sovint al Monopoli, molts cops a uns veïns també petits però molts altres cops amb "mi mateix". És a dir, figurava que hi havia un altre jugador, jo tirava els seus daus i, evidentment, els meus i actuava honestament en les jugades de "l'altre".
ResponEliminaGuanyava la sort, de vegades jo i de vegades "ell". L'altre jo no era ni més intel·ligent ni més totxo que jo mateix.
Però a la teva història és diferent, "l'altre" sembla que no era pas una invecció. El misteri per a mi és "perquè de les fotos del fotògraf?" I ara que penso,... i si algú m'hagués fet fotografies mentre jugava "sol" i resultés que a les fotos sortíssim "dos" jugadors?
podi-.
podi-.
Està bé això de ser honest amb un mateix. ;-)
EliminaImagina't que quan jugaves, aparentment sol, t'haguessin fet fotos i la càmera hagués enregistrat algú més jugant amb tu... Doncs més o menys el que em va passar a mi. ;-)
Aferradetes, Carles.
La càmera fotogràfica ens ofereix una nova forma de veure el món, revelant detalls ocults i permetent-nos apreciar la bellesa en allò quotidià. A través de la lent d'una càmera podem explorar i documentar aspectes de la nostra realitat que, altrament, podrien romandre inobservats. Per cert, jo de petit recordo haver tingut un amic imaginari durant una temporada, amb el qual mantenia converses i tot!! 😅 Aferradetes virtuals des d'aquí, que no imaginàries, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaI tenia nom el teu amic imaginari?😉
EliminaMolt cert, de vegades ens sorprenen a l'hora de editar, detalls que no havia vist abans i que gairebé cobren més importància que la foto que havies fet.
Aferradetes, Alfons. 😘🤗