L'AMiC iMAGiNARi

— Va, trec jo!

— No facis trampes, em toca a mi.

— Xst, ve gent!

— Per on?

Un silenci omplí aquell racó, mentre m'apropava amb la càmera. 

— Ei, noi!

— Em crida a mi?

— Sí, a tu. No hi ha ningú més... Què et puc fer una fotografia?

— eh?... bé... sí!

— I amb qui jugues?

— Jo?... no sé... amb la paret...

— "Clic"! Doncs ja està! Moltes gràcies, maco!

I vaig marxar cap al cotxe, ja tenia les fotos que volia.

— Ja pots sortir, ja se n'ha anat.

— Creus que m'ha vist?

— No, només m'ha preguntat amb qui jugava i li he dit que amb la paret.

— I res més?

— Bé... m'ha fet una foto.

— Va, seguim!, em toca a mi...

— No siguis xerec, em tocava a mi.

Quan vaig arribar a casa, em vaig posar tot-d'una a editar-les i la sorpresa més gran que me'n vaig dur, va ser que sí, que hi havia algú jugant amb aquell nen... qui era?, és encara un misteri...