_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
"Interior de taller" (Ramon Casas - 1883)
El senyor Espriu, un dels empresaris més importants de la zona, regentava amb la seva dona un prestigiós taller a la part alta de Palma, on totes les dones de l'alta societat feien nombroses compres. S'apropaven les vacances de Pasqua i com cada any tancaven pel descans del personal. Aquest any havien pensat anar-se'n a esquiar a Baqueira-Beret amb les seves filles, Marta i Paula, bessones de disset anys, però les noies no hi estaven d'acord i preferien quedar-se a casa. Allà tenien totes les seves amistats i soles a les pistes s'avorrien molt. Després de la reunió familiar, els pares cediren a la proposició de les seves filles, sempre i quan els truquessin cada nit o si hi havia cap imprevist.
I arribà "el dia E" (d' Espriu), com l'anomenaran les filles, sense el pares i ningú que les vigilés, tenien tot un món de possibilitats per fer... i què millor que organitzar una festa? La Marta s'encarregà de convidar als amics, mentre la Paula organitzava el menjar. L'hora, a les onze de la nit, després de fer la trucada obligatòria als seus pares. I dit i fet!
Les dues germanes havien canviat els pijames per uns vestits molt macos i anaven rebent als amics a la porta del taller. La consigna era portar un ampolla de qualsevol licor, que tingués relació amb cadascuna de les persones convidades. I començà la festa... i passaren les hores... i ja amb la claror del dia, tothom va marxar a casa... Va ser just en aquell moment en que les germanes veieren tot el desastre que havien deixat. Aviat es posaren a treure totes les ampolles, els tassons i els residus de menjar; tot i així no tenia un bon aspecte, però ja estava fet, ara calia posar-se a pensar què dir i com fer-ho? El primer que feren va ser agafar les bosses de fems i portar-les fins a la casa més llunyana del taller i desprès trucar a la policia i dir que havien entrat lladres i poc després als seus pares.
No va servir de res tot l'esforç, un veí molt matiner havia vist tot el procés i va ser clau en la resolució del robatori. La Marta i la Paula, a hores d'ara, encara segueixen castigades a netejar el taller cada dia en sortir de classe.
Últimament personatges força mentiders. No se n'adonen que de vegades és molt millor el mal tràngol de dir la veritat.
ResponEliminaSuposo que és una situació que es repeteix a cada generació i amb la qual els pares haurien de comptar però no sé si ho fan.
Ben narrat.
podi-.
Els pares creuen que el seus fills no ho faran mai i els fills que els pares no els descobriran. Això ha passat, passa i passarà en totes les generacions, sobretot entre pares i adolescents.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradets, Carles.
La part de les excuses no els va sortir gaire bé per culpa del veí matiner (i xafarder), però almenys sembla que la festa sí que va ser un èxit. No dic que el càstig no sigui merescut, però sempre es poden consolar amb allò tan castís de "que nos quiten lo bailao" (mai millor dit en aquest cas). :-D
ResponEliminaUn relat ben divertit. Abraçades!!
Per tot sempre hi ha ulls que miren tot allò que fem. Si no fos així, com es descobririen els assassinats? ;-)
EliminaAixò sí, tot el que feren, ja està fet i gaudit.
Moltes gràcies!
Aferradetes, Mac.
Con razón hay un refrán que dice, que se descubre antes, a un embustero que a un cojo.
ResponEliminaSe merece ese castigo, para que sepa el trabajo que tiene limpiar después.
Un abrazo.
El castigo merecido, ahora el momento también disfrutado. ;-)
EliminaAferradetes, Antonia.
Una bona lliçó.
ResponEliminaLa mentida té les cames curtes.
A la llarga tot se sap.
Petons.
I una mentida involucrant a la policia ja és molt més greu. ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
Muy bueno Paula, es lo que tienen las fiestas que empiezan bien, pero no sabes cómo van a acabar.
ResponEliminaYo también he hecho alguna fiesta cuando se iban mis padres. Recuerdo una vez que se desmadró la cosa y hasta rompieron la tapa del báter. La que me cayó cuando volvieron fue fina...
Un abrazo
¡Jejeje! Por unos instantes te he imaginado dando explicaciones a tus padres. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Fernando.
Com sempre un relat molt ben construït i relatat!!
ResponEliminaAferradetes Paula (suposo que no ets la de la història)
Moltes gràcies!
EliminaNo, la meva homònima s'ho muntava millor que jo. ;-)
Aferradetes, Josep.
S'ha de ser molt agosarat, o molt innocent, per organitzar una festa amb adolescents al taller dels pares i sense informar-ho.
ResponEliminaUna de les dues, segurament... així va anar. ;-)
EliminaBona tarda, Risto.
What a unique frame and a good story
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaSalutacions, James.
Has desenvolupat un excel·lent relat d’entremaliadures juvenils. Molt bo!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Ai, quan érem joves! ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Joan.
Crec que es varen passar molt, arribant a ficar a la policia pel mig.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Vigila amb les adolescents desbocades. ;)
Sí, ho van enredar tot. ;-)
EliminaNo sé perquè, però a mi em fan gràcia amb aquestes coses.
Petonets, Alfred.
Encara els ha sortit barat!
ResponEliminaI tant!, no ho discutiria gens ni mica. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
Aquesta vegada las han ben enxampat ! .... si hi ha propera festa (que n'hi haurà, segur!), el primer a qui han de convidar es al veí bocamoll , així potser tindrà la boca tencada ;DD
ResponEliminaBen trobat, salluna !!.
Hi estic d'acord... però segurament si no és ell, n'hi haurà un altre. ;-)
EliminaMoltes gràcies, Artur!
In addition to the previous contributors, I add:
ResponEliminaAnyone who lies must also have a damn good memory.
Aferradetes, Paula.
És així, si no tens memòria no et pots atrevir a dir-ne cap, que t'enxampen ben aviat. ;-)
EliminaHugs, Sean.
Una bona aventura juvenil que fa somriure... és ben bé així com passen les coses als adolescents, una bona dosi d'inconsciència els fa pensar que se'n sortiran de tot.
ResponEliminaPer sort el càstig tampoc és tan terrible, no es poden queixar, ja que és el mínim que podien fer, reparar amb la seva neteja la malifeta.
Aferradetes, bonica!
Potser que a la propera ho tindran ben present i ho deixaran més lluent que la plata, perquè segurament que -com adolescents- no serà la darrera. ;-)
EliminaAixò sol passar quan els pares creiem que ja són responsables i ells que no ens adonarem de que encara no ho són.
Moltes gràcies!
Aferradetes, preciosa.
Un relato muy divertido. Abrazos Sa Lluna.
ResponElimina¡Muchísimas gracias, Eric!
EliminaAferradetes.
Déu n'hi do quina una en van muntar, no els va sortir bé i al final s'han de pagar les conseqüències.
ResponEliminaEls adolescents sempre es pensen que els pares no s'assabentaran de segons quines coses, però ho acaben sabent tot, he he.
A veure si hauran après la lliçó per la propera.
Molt ben trobat el relat, Paula.
Aferradetes, bonica.
Crec que a la propera s'ho miraran millor, vull dir que intentaran que no les enxampin. ;-)
EliminaAi, la joventut!!
Moltes gràcies!
Aferradetes, Núria.
La juventud presenta desafíos que hay que enfrentar no? Tarea nada fácil. todos pasamos en la juventud por esa búsqueda de la independencia, y eso siempre trae consecuencias.
ResponEliminaMe gustó el relato porque sirve para analizar las conductas familiares, todo lo que ocurre en un entorno familiar y también social.
Un abrazo.
Así es y todos hemos pasado por ello, con mejor o peor suerte. ;-)
Elimina¡Muchísimas gracias!
Aferradetes, Eukel.
Jajajaja, me haces rememorar.
ResponEliminaBesos.
Creo que a todos, Sara. :-)))
EliminaPetonets, bonica.
Adolescència transgressora... "Seventeen on the seventeen", deia Graham Greene.
ResponEliminaEn aquestes edats, gairebé tots, ho hem estat. ;-)
EliminaAferradetes, nina.
Al final, aquesta experiència els haurà servit per madurar una mica més. Segur que en el futur es riuran del que els va passar i ho recordaran divertides. Qui no ha fet alguna trapelleria d’adolescent que després va lamentar? En realitat, mai deixem de ser adolescents en el nostre interior, o no hauríem de deixar de ser-ho!!😅Aferradetes, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaPuc dir que tots, bé seré benèvola i diré que gairebé tots. ;-)
EliminaSón experiències que ens porten a somriures anys després i, sobretot, a madurar (gairebé a tots).😅
Aferradetes, Alfons! 😘🤗