16 de novembre 2024

FUGA ENDAVANT


Tres asseguts a la taula d'un bar, disposats a dinar.  Pare, mare i filla, una família... Un somriure forçat i el cap molt lluny d'allà... Ella, la mare, fa temps que no xerra.  Ell l'observa dissimuladament.  La filla absorta amb el mòbil, aliena al que està passant.  Aparentment com qualsevol família... Ella, la mare, s'aixeca dient que va al bany.  Ell la segueix amb la mirada fins que desapareix.  Una columna tapa la visió de l'entrada del bar... El xiulet del tren ressona a la llunyania.  Ella sap que només té cinc minuts per arribar-hi.  Mira a la seva filla i surt corrents cap a l'estació amb llàgrimes als ulls... No torna a mirar enrere, allà queda un terrorífic passat... 

44 comentaris :

  1. Quantes vegades, escenes així, aparentment tranquil·les deuen amagar coses terribles...
    Una trista història, ben il·lustrada i ben explicada, Paula.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La por fa fer moltes coses, Carme...
      Moltes gràcies!

      Aferradetes ben fresquetes avui, nina.

      Elimina
  2. Ens falta context per saber si ha pres la decisió més adient, però sigui com sigui, té tot el dret a prendre-la. L'únic que espero és que aquest terrorífic passat que ella deixa enrere, no es converteixi en un present terrorífic per a la seva filla.

    Un relat ben colpidor.

    Abraçades!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les dades són les que hi ha, així vosaltres podreu imaginar-ne més... Tot i així, imagino que pel pare la seva filla era intocable...

      Aferradetes, Mac.

      Elimina
  3. Una preciosa foto con esa especie de niebla que solo desaparece ante la sonrisa forzada de la mujer y que nos indica claramente quien es la protagonista de la fotografía.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La de la fotografía y la del texto, por una vez fue la protagonista.

      ¡Muchas gracias, Luis!

      Elimina
  4. No hay nada más que observar a un grupo y a continuación imaginar una historia, de cada uno de los personajes del grupo.
    Es una buena historia, fruto de la imaginación.
    Que tengas un feliz domingo. Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, eso mismo es lo que hago con mis fotos, imaginar una historia que puede ser una realidad o no...

      ¡Feliz sábado!
      Aferradetes, Antonia.

      Elimina
  5. Uy, creo que tu escribes en tu idioma: tres sentados a la mesa de un bar... Sin embargo, el traductor, me empieza diciendo: tres sentados en la mesa de un bar... Y la confusion se ha apoderado de mi. ¿Como se puedo fiar del traductor? ¿Como sé que estás hablando de una tacata y fuga y no de una imperiosa necesidad urinaria? Estoy perdido, amiga...
    Quiero pensar que son tres personas felices y que estan esperando para comerse un magnifico arroz con perdiz, con perdón de los animalistas (y de las perdices, claro)...

    Abrazos, confusos...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has empezado bien, si siguieras el texto en catalán, verías que el traductor se equivoca de cada tres palabras, dos y media... No te pierdas, amigo, no hay necesidad. ;-)
      Puedes pensar lo que quieras, otra cosa es que sea lo que apunta el texto.

      Aferradetes ben clares!!

      Elimina
  6. Oye, que es que hoy estoy un poco trasto, pero no es cosa grave... No te vayas a preocupar... Jamás comería un arroz con perdiz... (Bueno, salvo que apretara el hambre...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si te hubieras pasado por mi último post, verías que en la celebración de nuestro "Dijous Bo", hubieras podido comer todo lo que se te antojara: arroz con perdiz o a secas, un bon frit mallorquí, una porcella al forn, uns caragols ben coents, llom amb col... o una simple pero no menos buena llesca de pa amb tomàtiga o amb sobrassada...
      ¡Aiiiiins! 🤭

      Elimina
    2. Oye, y ya puestos, no podría ser un par de huevos fritos con patatas, y jamón, a ser posible... Y, de vino, un Protos de los caros, que para eso uno es "castellano viejo"...
      Oh, Señor, ahora descubro que aquí no tienes uno de esos emoticonos en que el tipo se ríe... O la tipa, por supuesto...

      Elimina
    3. El vino no te lo discuto, aunque los vinos de por aquí también tienen su encanto. Pero la comida... un par de huevos fritos con patatas y jamón... no tiene perdón. Cuando se viene al "Dijous Bo", se come alguno de los platos de la tierra, que ya que no avisas cuando vienes, al menos pruebas algo de "casa".
      El que no tiene un emoticono de risas debes ser tú, porque yo sí... mira, mira... 😂🤣

      Elimina
  7. Gran foto y como sempre sensacional història! Perfecte guió per a un llibre o una pel·licula.
    Aferradetes Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si per a un llibre, crec que a mi em van millor les històries curtes.
      Moltes gràcies!

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  8. Si una mare fa això és que té bons motius per fer-ho.
    Potser la seva vida està en perill.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, per arribar a aquest punt té motius suficients i rumiats durant molt de temps...

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  9. Supongo que a este relato te lo habrán inspirado las relaciones familiares modernas, de apariencias engañosas cuya tensión emocional puede esconderse detrás de alguna sonrisa.
    Una buena inspiración gestada a partir de la observación de una fotografía.
    Abrazos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realmente fue sobre una relación en concreto, aunque no la llamaría yo muy moderna...
      ¡Muchas gracias!

      Aferradetes, Eukel.

      Elimina
  10. Una decisió que implica una tragèdia de les grosses.

    Una nena a la qual no escoltant, un marit pare, que només té temps per a la feina, massa obligacions acceptades, una dona enamorada volgué trencar el seu present que no li agrada.

    Una alternativa, a una visió, pot ser de lectura interessada. ;)

    Aferradetes, sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquestes tragèdies passen més sovint del que imaginem.
      Les vostres interpretacions sempre m'ajuden a reflexionar. ;-)

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  11. Per fictici que pugui semblar, aquestes coses passen... Un fuig, deixa la seva "família" sense més explicació així, aixecant-se de la taula, o sortint com si res de casa,... tres casos, en conec. Després un advocat intermediarà entre ells... És una mica el "vaig per tabac" que es deia abans en conya.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Vaig a per tabac" en aquests casos queda més bé curt. I les explicacions són més crues del que podem imaginar... millor que sigui un jutge que ho arregli...

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  12. Les separacions o divorcis sempre haurien de ser amistoses, ningú és propietat de ningú. Quan dues persones decideixen compartir junts la vida és per acord mutu, i de la mateixa manera si és decideix, per la causa que sigui, que aquell caminar junts s’ha acabat, no hauria d’haver cap drama, ni odis, ni venjança, i molt menys no hi hauria d’haver violència. És una veritable llàstima que hi hagi persones que això tan bàsic no ho entenguin.
    Aferradetes i feliç setmana, Paula!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I n'hi ha moltes que no ho entenen, amb lo fàcil que seria acabar bé... però sempre passen coses, que si els fills, que si els diners...

      Aferradetes i bon dilluns, Joan!

      Elimina
  13. Recupera una llibertat que no hauria d'haver perdut mai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és i que fàcil es perdre-la...

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  14. How often appearances are deceptive.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, tant per bé com per mal.
      Tot i coneixent a les persones, millor no jutjar...

      Hugs, Sean.

      Elimina
  15. Buena foto...y este buen relato es por desgracia el de muchas familias.
    Abrazos Sa Luna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias!
      Desgraciadamente es así.

      Aferradetes, Eric.

      Elimina
  16. Muy bonita foto y sorprendente relato, sobre todo porque la foto transmite lo contrario.
    Un abrazo Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo que han dicho más arriba, a veces las apariencias engañan...
      ¡Muchas gracias, Fernando!

      Aferradetes!

      Elimina
  17. Una foto molt ben captada, Paula, com sempre.
    I una història que malauradament podria ser real.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, nina!
      Sí, quantes històries que no sabem, conviuen amb nosaltres.

      Aferradetes, Núria.

      Elimina
  18. Malauradament, la vida real no és com a les pel·lícules de Disney.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, tot no és de color rosa...

      Bona tarda, Risto.

      Elimina
  19. De vegades la vida ens posa en situacions on un canvi dràstic és necessari per avançar o trobar un camí nou. Són decisions valentes, encara que també es poden interpretar com una forma de fugida. Als conflictes familiars jo crec que és millor enfrontar els problemes de manera directa i dialogada. La família és difícil d'evitar del tot; fins i tot després d'una ruptura, l'impacte emocional persisteix, i més quan hi ha fills pel mig. De tota manera, desitjo molta sort a la protagonista del teu relat i de la teva fotografia. Aferradetes, Paula!!🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades no et queda altra sortida, sobretot en segons quines qüestions. Les emocions arrosseguen molt de temps, sobretot si hi ha fills, però quan una no pot més, s'ha d'intentar tallar d'arrel... potser amb el temps, els fills entenguin els motius...
      Moltes gràcies!!

      Aferradetes i petonets, Alfons.😘🤗

      Elimina
  20. Mmm.... Ojalá que tenga un plan con la hija más adelante, para reunirse. Si la ha abandonado en su fuga, muy reprobable. Para tomar una decisión así, tuvo que estar al límite. Eso esperamos, porque también hay cada mujer que bueno...
    Abrazos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo estaba... otra cosa es que supiera que su hija no corría peligro.
      Tampoco puedo concebir el abandono porqué sí, tanto de hombres como de mujeres.

      Aferradetes, Sara.

      Elimina
  21. Anònim24.11.24

    Jo no tinc aquesta imaginació desbordant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí! Com podries interpretar les fotos sinó?

      Aferradetes, nina.

      Elimina

Benvinguts al racó!