«Costa abstracta» (Anònim, creat per Gallery Today)
Feia un dia preciós a la platja, tot i que la xafogor no deixava que la gent sortís de l'aigua. Hi havia com a grupets xerrant entre ells i s'hi estava bé, mentrestant els nens jugaven a la sorra i de tant en tant es remullaven. Amb les converses no se n'adonaren que els nens ja no feien soroll des de feia una bona estona. Els crits es sentien per tota la platja quan veren que la muntanya estava folrada amb totes les tovalloles i roba dels banyistes... Ai els nens!, on eren?...
S'aixecà entresuat, s'assegué damunt del llit i es fregà els ulls en veure un caramull de roba plantada entre el llit i la porta... Qui havia fet aquell desgavell?... En Rafel, aquell home gran i fort, havia conegut un nou company de nits, anomenat somnambulisme.
Quina llauna això del sonambulisme, pobre home!
ResponEliminaAra li tocarà recollir tot el desgavell!
Molt imaginatiu, el relat, Paula! I molt divertit també!
Aferradetes, preciosa!
De passada servirà per endreçar els armaris.🤭
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina.
No és gens dolent que un home (per molt gran i fort que sigui) somniï que fa entremaliadures com la mainada, ja diuen que no hauríem de perdre mai el nen petit que tots portem a dins. En canvi, el somnambulisme potser sí que caldria vigilar-lo una mica més... no sigui que un dia li doni per somiar que és Superman i vulgui sortir volant per la finestra.
ResponEliminaM'has sorprès amb aquest gir final que no m'esperava ges. I veure aquest desgavell de colors com una pila de tovalloles de platja m'ha semblat una idea genial per trobar el què a aquest quadre abstracte. Molt bo! :-)
Abraçades!!
Ara que dius això, la meva mare en patia quan estava estressada, sobretot amb l'obertura del negoci. Explicava el meu pare que un dia la va trobar asseguda a l'ampit de la finestra de l'habitació (a un primer pis) i quan es despertà no se'n recordava de res. Sort que quan em va tenir a mi, ja no li passava. ;-)
EliminaNo sabia com encaminar el quadre, tot i que els colors són ben bonics.
Moltes gràcies!
Aferradetes, Mac!
¡JA, JAAJAA!. Muy interesante. Y la música muy apropiada con los hermanos Davis.
ResponEliminaBeso.
Me encanta esa carcajada. ;-)
EliminaHacía muchísimo que no escuchaba esta canción.
¡Muchas gracias!
Beso
Com sempre un relat plé dd'imaginació.
ResponEliminaLa pintura està molt bé, tot i que crec que està feta amb IA, oi?
Aferradetes Paula
Moltes gràcies!
EliminaNo sé si ho és. He pres la imatge de Relats Conjunts. Si vas a l'enllaç et portarà a la pintura. Diu que està feta amb "impression Giclée"...
Aferradetes, Josep.
Que bo, Paula!
ResponEliminaMolt ben trobat, perquè a mi, aquesta pintura, no em fa gaire el pes.
Suposo que per això he escrit el que he escrit.
Abraçades, nina dolça
Moltes gràcies!
EliminaTambé m'ha costat trobar el què, tot i que els colors sí que m'agraden.
Ara aniré a veure que has escrit tu. ;-)
Petonets dolcets, nin.
Has sabut fer un tomb, amb el qual m'has desconcertat, ben bé.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Espero que estiguis ja recuperat... ;-)
EliminaPetonets, Alfred!
Yes, this picture can cause nightmares. ;-)
ResponEliminaAferradetes, Paula.
Nightmares and sleepwalking. ;-)
EliminaAferradetes, Sean.
You turn an innocent seaside scene into a surreal revelation of Rafel’s sleepwalking, blurring dream and reality with quiet brilliance
ResponEliminaJa veus! I això que el quadre no em feia el pes. ;-)
EliminaSalutacions, James.
Mal futur li veig amb aquest company.
ResponEliminaMés val estar sol que mal acompanyat.
Petons.
Sí, pot ser un acompanyant perillós... ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
La pintura me encanta!
ResponEliminaY la nueva imagen de mujer de Inca, también. La encuestro muy natual. Y mucho mejor y más real que la anterior... ¿Puedo decir esto? :)))))
Bonito finde por delante, Paula.
Abrazos.
Puedes decir lo que quieras y yo responderé lo que me apetezca. ;-)
EliminaLas dos fotos soy yo misma, ésta de ahora es de hace mil años, l'anterior de unos meses. Y no la pongo para presumir de cutis suave, ni para quitarme arrugas, simplemente que las fotos que tengo de ahora son demasiado grandes y me sale un circulito que no se ve casi nada... si sabes cómo solucionarlo, me avisas y pongo una más reciente. :-)))
Feliz sábado.
Aferradetes, Ernest.
Ja ho va escriure Calderón de la Barca: "...porque la vida es un sueño; los sueños, sueños son."
ResponEliminaAdmirable el teu petit relat (m'encanta la pintura!).
Aferradetes, Paula!!
Ara imagina al pobre Rafel que cada cop que té un malson, ho porti a la vida real... ;-)
EliminaA mi no em diu res la pintura, els colors sí.
Moltes gràcies!
Aferradetes, Joan!!
Ostres !, has tingut una bona imaginació per descriure aquest moment oníric , d'aquest pobre senyor somnambulista..... fins i tot m'he espantat ! hahahah
ResponEliminaBon cap de setmana, salluna !.
Et crec, espantaria al més pintat! :-)))
EliminaMoltes gràcies!
Salut i aferradetes, Artur.