( Autoretrat )
Des del primer alè, la vida em va oferir un llenç en blanc i la meva ment ha estat un gresol de pensaments i reflexions de llavors ençà. Des de la curiositat infantil que em feia explorar cada racó fins a les inquietuds més complexes de l'adultesa, he recorregut 68 maneres de pensar. Recordo les meves rialles infantils, aquells dies en què el món era un parc de somnis. Cada any, cada instant, sumava una nova capa als meus pensaments. Als cinc, creia que podia volar. Als tretze, ja entenia la tristesa dels comiats... Als setze, la recerca de la meva identitat va començar i els meus dies es van omplir de dubtes i anhels... A mesura que vaig créixer, els meus pensaments es van tornar més profunds, la recerca de la meva identitat, la lluita entre el que he de ser i allò que desitjo ser, la importància dels altres éssers en ma vida...
Avui, aquí, amb cada solc i cada cabell blanc, celebro les 68 maneres de pensar que m'han format. Alguns records són dolços, altres amargs, però tots formen part d'aquest viatge. Les meves experiències, els meus fracassos i els meus èxits han modelat aquesta ment tan inquieta.
Entre els meus dits la vida llisca com a sorra i, encara que el futur és incert, m'aferro a aquests dies que em queden. Cada un és un capítol que encara vull escriure... I mentre miro enrere, trobo bellesa en la malenconia del que he viscut...
Ha estat un plaer compartir alguns d'aquests records des de l'altre costat de la pantalla de l'ordinador... i els que ens queden!!
ResponEliminaPer molts anys i una forta abraçada.
Quan arribem a una certa edat (diguem-ne maduresa, no pas vellesa) solem recordar la nostra vida passada amb nostàlgia, però també amb alegria per tot allò que hem experimentat, aprés i per les amistats i gent de tota mena que hem conegut i estimat. Amb aquests pensaments sembla que vulguem aturar o alentir la rapidesa en que avança la nostra vida, però tot i que ens agradi aturar-nos un moment per recordar, no hem d'oblidar que encara tenim un camí (més o menys llarg) per endavant per recórrer. El nostre futur será cada cop més curt, pero no per això menys interessant.
ResponEliminaM'ha agradat molt aquest relat tan real com reflexiu.
Aferradetes!
Moltes felicitats, salluna ! i t'animo i desitjo a seguir escrivint "pàgines" en aquest llibre de la vida, amb moltes més històries, pensaments i sensacions tant especials, com només tu mateixa saps fer-ho !.
ResponEliminaMoltes abraçades !! : )