( Autoretrat )
Des del primer alè, la vida em va oferir un llenç en blanc i la meva ment ha estat un gresol de pensaments i reflexions de llavors ençà. Des de la curiositat infantil que em feia explorar cada racó fins a les inquietuds més complexes de l'adultesa, he recorregut 68 maneres de pensar. Recordo les meves rialles infantils, aquells dies en què el món era un parc de somnis. Cada any, cada instant, sumava una nova capa als meus pensaments. Als cinc, creia que podia volar. Als tretze, ja entenia la tristesa dels comiats... Als setze, la recerca de la meva identitat va començar i els meus dies es van omplir de dubtes i anhels... A mesura que vaig créixer, els meus pensaments es van tornar més profunds, la recerca de la meva identitat, la lluita entre el que he de ser i allò que desitjo ser, la importància dels altres éssers en ma vida...
Avui, aquí, amb cada solc i cada cabell blanc, celebro les 68 maneres de pensar que m'han format. Alguns records són dolços, altres amargs, però tots formen part d'aquest viatge. Les meves experiències, els meus fracassos i els meus èxits han modelat aquesta ment tan inquieta.
Entre els meus dits la vida llisca com a sorra i, encara que el futur és incert, m'aferro a aquests dies que em queden. Cada un és un capítol que encara vull escriure... I mentre miro enrere, trobo bellesa en la malenconia del que he viscut...
Ha estat un plaer compartir alguns d'aquests records des de l'altre costat de la pantalla de l'ordinador... i els que ens queden!!
ResponEliminaPer molts anys i una forta abraçada.
El plaer és compartit i esperem que puguem seguir compartint molt anys més.
EliminaMoltes gràcies! 🥂
Aferradetes, Mac!
Quan arribem a una certa edat (diguem-ne maduresa, no pas vellesa) solem recordar la nostra vida passada amb nostàlgia, però també amb alegria per tot allò que hem experimentat, aprés i per les amistats i gent de tota mena que hem conegut i estimat. Amb aquests pensaments sembla que vulguem aturar o alentir la rapidesa en que avança la nostra vida, però tot i que ens agradi aturar-nos un moment per recordar, no hem d'oblidar que encara tenim un camí (més o menys llarg) per endavant per recórrer. El nostre futur será cada cop més curt, pero no per això menys interessant.
ResponEliminaM'ha agradat molt aquest relat tan real com reflexiu.
Aferradetes!
Com diu un bon amic meu, si no haguéssim viscut tot el que hem viscut, no seríem el que som ara. Tot i seguir endavant, ara visc una aturada involuntària que fa que el temps s'alenteixi i em recreï un poc més en les coses passades.
EliminaMoltes gràcies! 🥂
Aferradetes, Josep Mª!
Moltes felicitats, salluna ! i t'animo i desitjo a seguir escrivint "pàgines" en aquest llibre de la vida, amb moltes més històries, pensaments i sensacions tant especials, com només tu mateixa saps fer-ho !.
ResponEliminaMoltes abraçades !! : )
Moltes gràcies!🥂
EliminaHe de donar las gràcies per escriure, llegir i a tots vosaltres per ser-hi.
Aferradetes, Artur!
Molts d'anys, Paula
ResponEliminaMoltes gràcies, Xisca! 🥂
EliminaPer molts d'anys, Paula!
ResponEliminaQue, a cada passa que facis, sigui il.luminada per un somriure.
Què, cada somriure, t'ompli els dins de tendreses.
Que cada tendresa sigui com l'escalfor d'una carícia.
Que cada carícia sigui com un esguard clar.
Que cada esguard clar t'acompanyi en cada nova passa que facis.
Una bosseta plena de petonets dolços i de colors (com llepolies)
Moltes felicitats nineta
Moltes gràcies! 🥂
EliminaQue tots els teus desitjos es compleixin, no només per a mi, sinó per a vosaltres també.
Ja saps, me'n guardo uns quants per quan facin falta. ;-)
Aferradetes, nin!
Un venturós aniversari i que per molt de temps tinguis aquesta capacitat creativa i nosaltres puguem gaudir-ne.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Moltes gràcies! 🥂
EliminaAmb tan bons desitjos, no puc queixar-me. ;-)
Aferradetes, Joan!!
Pues contentos por haberlo cumplido y sobre todo contado como ahora. Es verdad que ahora es cuando miramos desde arriba a vista de pájaro. Pero esta bien, muy bien estar ahí. Felcicidades por ello y bueno, lo que aún nos queda.
ResponEliminaBesos.
Sí, es una buena señal, ¿no? ;-)
Elimina¡Muchas gracias! 🥂
Besos
Per molts anys i que siguin prou profitosos.
ResponEliminaTens una bona manera d'acceptar, el fet que cada un dels que has anat acumulant, t'han aportat alguna cosa a la teva vida.
Petonets, sa lluna!
Moltes gràcies!🥂
EliminaÉs cert, tant els bons com el menys bons, tot aporta.
Petonets, Alfred!
Y espero que sigas compartiendo muchos momentos más. Un abrazo grande
ResponEliminaCompartir és un paraula molt bonica.
EliminaMoltes gràcies!🥂
Aferradetes, nina.
Per molts capítols més!
ResponEliminaAferradetes Paula
I què ho veieu tots!
EliminaMoltes gràcies, Josep!🥂
Aferradetes.
Hoy comienza la vida para ti aportando esa mochila que te hace más sabia
ResponEliminaFelicidades
Abrazo
Un día más o un año más, según se mire. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!🥂
Aferradetes, Luis.
Per moltes aferradetes més, Paula. I escrits, i contes, i poemes, i músiques...
ResponEliminaTant de bo pugui ser molt, de tot!
EliminaMoltes gràcies! 🥂
Aferradetes, Xavier.
Per molts anys, Paula!
ResponEliminaQue segueixis sumant més maneres de pensar, omplint capítols i compartint, amb les teves paraules, tots aquells que sentis.
Una abraçada i feliç aniversari, nina!
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, Núria!🥂
EliminaSí, ara sumem més que mai i que segueixi sent així. ;-)
Aferradetes, bonica.
Molts d'anys germana, per molt aviat que vagis, no podrás agafarme. Bessets dolçets
ResponEliminaMoltes gràcies!🥂
EliminaNo saps quanta raó tens, ja puc fer vía que no et puc agafar. ;-)
Bessets, germaneta!
Sa Lluneta, tot allò que has descrit en el teu post, es pot resumir en una sola frase, "La creativitat de la vida", tot el que has descrit, ha sigut el procés d’elaboració d’aquesta “fórmula magistral” i per aquesta fórmula màgica, han sigut necessaris aquests ingredients (absolutament tot el que t’ha succeït durant tota la teva vida), el seu temps de cocció (pensaments/reflexiones), i el resultat, salta a la vista, la magnífica persona que ets.
ResponEliminaSa Lluneta, moltíssimes felicitats en la teva onomàstica “Y que cumplas, muchos, muchos más”
Avui no volia plorar... i m'has emocionat...
EliminaBé, et vull donar les gràcies per ser com ets i per formar part de la meva vida. Moltes de les meves reflexions han vingut de les teves paraules, sempre precises i serenes.
I per què no? Felicitar-te pel teu aniversari (pels que no ho sabeu, fem els anys el mateix dia, del mateix any i gairebé la mateixa hora)
Molts d'anys, Jota!🥂
Aferradetes amb pessics!
uy...uy...uy, que és l'aniversari... quin cap Déu meu... quin cap!!!!, res d'onomàstica... res
EliminaNo t'has fet molt lluny, ahir va ser la meva onomàstica... així que res.😅
EliminaNostàlgia d'aquells temps que ja mai tornaran, però amb la il·lusió de viure'n de nous, que potser no siguin tan emocionants ni intensos, però que valgui la pena viure'ls. Ens queden moltes coses a gaudir!
ResponEliminaPer molts anys Sa Lluna!!
Així ho espero jo també, més anys, més salut, més vida... ;-)
EliminaMoltes gràcies, Xavi! 🥂
A toast to your coffin, Paula.
ResponEliminaMay it be made of 100 year old oak.
And may we plant the tree together, tomorrow.
**
Una brindis per al teu taüt, Paula.
Que sigui de roure de cent anys.
I que demà plantem l'arbre junts.
Aferradetes!
Xin-Xin! 🥂
EliminaM'agrada molt això de plantar l'arbre junts...
Küsse, Sean!
I am glad you share your ways of thinking with us and wish you many happy returns of the day.
ResponEliminaMoltes gràcies! 🥂
EliminaAferradetes, Mimi.
68 voltes al sol.
ResponEliminaEspero que donis moltíssimes més.
Felicitat i salut per molts i molts anys més.
Petons.
No sé jo tanta volta, em marejo si no toco terra. ;-)
EliminaMoltíssimes gràcies! 🥂
Petonets, Xavi.
Encara que arribo tard, et desitjo que per molts anys puguis anar sumant maneres de pensar. Em sembla que totes i cadascuna d'elles ha tret el cap d'una manera o altra en aquest blog i en els teu escrits. Totes elles m'han agradat i la teva manera de veure el món, també. Per molts anys, Paula, per molts posts i per moltes complicitats.
ResponEliminaI moltes aferradetrs, també.
Ja saps que aquí no s'arriba mai tard. ;-)
EliminaMoltes gràcies, nina i que ho puguem veure tots junts! 🥂
Aferradetes còmplices, preciosa.
Feliz aniversario, sa lluna Espero que sigas sumando.
ResponEliminaUn abrazo y feliz día.
También hay una nueva entrada en mi blog.
¡Muchísimas gracias! 🥂
EliminaSeguiremos compartiendo.
Aferradetes, Marisa.
Muchas felicidades Paula. Un fuerte abrazo.
ResponEliminaMoltes gràcies, Eric! 🥂
EliminaAferradetes!
Salut i molts d'anys. Una abrasada
ResponEliminaMoltíssimes gràcies! 🥂
EliminaAferradetes, Jordi.
Cuando no soporto las cosas que pasan en el mundo, me alejo, Paula, no veo nada de internet, luego, cuando me recupero, regreso. Por eso estuve ausente unos días. Tú ya sabes que siempre vengo a verte y leer tus publicaciones. Por eso no estuve en esta celebración. Pero de todas formas, lo celebro poco después con mucho cariño y alegría.
ResponEliminaUn gran abrazo y que recibas en este año, todo lo que desees para estar muy feliz.
Con todo cariño!
Cada uno tiene su forma de alejarse, aunque sea por unos momentos de la realidad que le rodea. Lo sé, lo entiendo y te respeto.
EliminaEl cumpleaños sirve para todo el año, con uno al año es más que suficiente. ;-)
¡Muchas gracias! 🥂
Aferradetes ben fortes, Sara.
Moltes felicitats! Ens portem uns tretze anys.
ResponEliminaTampoc podràs atrapar-me. ;-)
EliminaMoltes gràcies! 🥂
Aferradetes, Helena.
Un autoretrat d'algú que ha fet les paus amb la seva història i mira allò viscut amb una barreja de nostàlgia, gratitud i lucidesa. La identitat és un procés en constant transformació; som la suma de totes les nostres “maneres de pensar” al llarg del temps, que és limitat, però cada dia encara pot tenir sentit. Felicitats, salut i pau també per a tu, Paula!!🎈🤗😘
ResponEliminaHe d'agrair les teves paraules, no sé si merescudes, però si que les rebo amb el mateix afecte de qui les ha dit.
EliminaMoltíssimes gràcies!🥂
Aferradetes, Alfons.😘🤗