La pluja queia amb força i en Marc decidí refugiar-se en un rentat de cotxes abandonat. En entrar, una olor d'humitat l'embolicà mentre els seus ulls s'acostumaven a la foscor. De sobte, alguna cosa va brillar a terra i s'apropà disposat a examinar-la, quan va sentir un soroll darrere seu. Es girà ràpidament i el seu cor s'aturà en veure una figura amb un ull de vellut, omplint el lloc amb un somriure pertorbador. Amb cautela, s'acostà i va ser aleshores quan veié la caixa oberta plena de cinta adhesiva disposada d'una manera inquietant. La figura en sostenia una entre les mans, mentre xiuxiuejava:
—T'agradaria un bany de fang?
Abans que pogués reaccionar, li oferí un tracte amb una veu esgarrifosa.
—Si vols sortir viu d'aquí, hauràs d'empassar-te aquesta pastilla, mastegant-la lentament com si fos una gominola...
Mentre el vent fuetejava el taller i sense poder escapar, en Marc comprengué que aquell lloc no era el que semblava ser i sentí un calfred recórrer la seva esquena. De sobte, el so de la cinta adhesiva el tragué dels seus pensaments i immediatament caigué a terra desmaiat.
En obrir els ulls ja era de dia... havia parat de ploure... no hi havia ningú... estava cobert de fang de cap a peus i no podia moure's... tenia les mans i els peus lligats amb una cinta adhesiva de color rosa elèctric...
-Publicat al blog de Lissa-
¡Uy coño!
ResponEliminaPor eso hay que llevar siempre una navajilla pequeña. Por si el papel adhesivo.
Besos.
O el móvil, en este caso si haría un buen servicio. ;-)
EliminaBesos
Un relato inquietante que juega con la tensión y la sensación de peligro desde el principio. La escena del lavado de coches abandonado y la figura extraña crea una atmósfera rara, casi de pesadilla, donde no sabes si lo que ocurre es real o una alucinación. Lo que más me impactó es ese contraste entre detalles absurdos —como el ojo de terciopelo o la cinta rosa— y la amenaza constante, porque hace que todo resulte aún más perturbador.
ResponEliminaUn abrazo
L'ull no es de vellut realment, aquí a Mallorca quan un porta un ull morat o negre, es diu que és de vellut. I totes les paraules que estan en una grafia diferent, són paraules del repte que has d'utilitzar per fer el relat. ;-)
EliminaSi al final t'ha fet una mica de por, era la intenció. Moltes gràcies!
Aferradetes, Núria.
(Com passa al teu blog, els comentaris queden ocults fins que els allibero).
De pesadilla, está vez. .
ResponEliminaUn abrazo.
Sí, ya sabes como me gusta la novela negra. ;-)
EliminaAferradetes, Sara.
El detall del rosa elèctric no podia faltar-hi! Molt inquietant.
ResponEliminaÉs el color que tocava per fer el repte. ;-)
EliminaAferradetes, nina.
Buen iluminación y un alto contraste junto con las buenas texturas hacen que la foto sea muy interesante.
ResponEliminaAbrazo
¡Muchísimas gracias por tus palabras!
EliminaAferradetes, Luis.
Aquesta peli de por encara no l'he vista. La publicaràs?
ResponEliminaNo crec que jo la fes peli... perquè jo no la veuria. ;-)
EliminaAferradettes, Xavier.
Un relat força inquietant. M'agraden molt les textures de la foto!
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Josep.
Mentre llegia em deia, si us plau, que desperti ja!! que desperti ja!!
ResponEliminapodi-.
Estàs segur que fou un somni? ;-)
EliminaAferradetes, Carles.
No t'hi vulguis trobar. :-O
ResponEliminaA mi també m'ha semblat un malson surrealista. Fa por de tan inquietant que és i això mostra com n'està de ben escrit. Felicitats!
Abraçades!!
No, no m'agradaria gens ni mica! ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Mac!
Un relat que obre la porta a la intriga.
ResponEliminaQuè haurà passat?
Res de bo, oi?
Petons.
Va seguir viu, que ja és bo. ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
Un relat realment inquietant i que et deixa perplex pensant, al final d'aquesta història de terror, què voldrà dir el color rosa elèctric de la cinta adhesiva. És potser una pista que no he sabut esbrinar?, he, he.
ResponEliminaAferradetes, Paula.
Li haurem de demanar al protagonista, si és que pot xerrar després del succés...
EliminaEl color rosa elèctric l'havia de posar, sí o sí. ;-)
Aferradetes, Josep Mª.
Um conto algo insólito e de pouco agradáveis consequências.
ResponEliminaAbraço de amizade.
Juvenal Nunes
Pel que hagués pogut passar, se'n va sortir força bé. no creus?
EliminaAferradetes, Juvenal Nunes.
Molt imaginatiu!!!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Joan!!
Ui, ui, ui! Quin mal refugi que va trobar!
ResponEliminaSi en fessin una peli, jo tampoc la veuria...
Aferradetes, preciosa.
Crec que hagués estat millor sota la pluja. ;-)
EliminaJa en som dues, ni que me la regalessin.
Aferradetes, nina!
Your scene builds an unsettling, claustrophobic tension where dreamlike menace and visceral sensory detail blur the boundary between nightmare and waking reality.
ResponEliminaPagaria que només fos un malson...
EliminaSalutacions, James.
Com si no fes prou mal rotllo el personatge aquest terrorífic, has d'emmerdar-ho tot amb el fang! Amb el fàstic que fot embrutar-se'n!!! Haha.
ResponEliminaCalla, calla que és millor el fang que morir-se! ;-)
EliminaBon dia, Xavi.
How scary! And well written.
ResponEliminaMoltes gràcies, Mimi!
EliminaPetonets.
Soy miedosa y me cuesta leer estos textos, ya ni te imaginas una película, ja ja
ResponEliminaMuy bueno, sa lluna., porque iba imaginando y...
Un beso y feliz día.
Mi espacio de poesía tiene la puerta abierta también.
Quizás no fui muy consciente al escribirlo... ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Marisa.
Un relat ben inquietant i misteriós...i que fa una mica de por !.... Com per explicar-lo una nit de tempesta a la vora del foc ! hahahaha
ResponEliminaUna abraçada ; )
Té una mica de tot, tot i que no sé jo si m'agradaria escoltar-lo amb tempesta o sense. ;-)
EliminaAferradetes, Artur.
La història deixa una sensació oberta i inquietant, subratllant que el veritable terror no sempre s'explica, simplement passa. Molt bé captada la textura de la fusta. Les fulles seques que es veuen semblen d'olivera.🤔🤗😘
ResponEliminaAixí és, el terror passa i és molt complicat explicar-ho.
EliminaAquesta foto està feta a una olivera del jardí davant de la casa d'on vaig néixer, ja té els seus anyets, com jo mateixa. ;-)
Moltes gràcies, Alfons!😘🤗