La font al centre de la plaça semblava tenir vida pròpia. El seu murmuri hipnòtic atreia nens i adults per igual, com si un encanteri invisible els cridés. Els nens amb ulls brillants s'acostaven tímids, estenent les mans per tocar aquelles gotes que dansaven a l'aire. Els grans, relaxats en els bancs propers o compartint converses animades, recordaven històries d'estiu i jocs infantils. L'aigua es convertia en un imant, no només refrescava, sinó que semblava xiuxiuejar secrets ocults, misteris que només els qui s'aturaven a escoltar podien percebre. En aquest cercle al voltant de la font, temps i realitat es desdibuixaven, la quotidianitat cedia davant d'un magnetisme antic i profund. Tota la plaça semblava respirar al ritme de l'aigua, un vincle invisible entre generacions que també aportava calma i benestar; atrapats tots, grans i petits, en aquell instant de fascinació eterna.
Linda fonte , chafariz que realmente parece a todos que passam seduzir!
ResponEliminabeijos, ótima semana, chica
Així és!
EliminaMoltes grácies!
Petonets, chica.
Qué tendrá el agua que nos procura tantas emociones?... bien descritas, bien relatado el ambiente y bien fotografiada. Un abrazo fuerte
ResponEliminaComo digo yo, es un misterio. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Ángel.
I've been under the spell, too, at certain fountains.
ResponEliminaQuan sento aigua, sigui d'on sigui i sense pensar-ho, hi poso les mans. ;-)
EliminaPetonets, Mimi.
Precioso y tranquilo lugar en el que detenerse un momento y apreciar los múltiples detalles.
ResponEliminaUn abrazo
Sí, es una plaza tranquila, menos los jueves que hay mercado. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Luis.
It reads like a quiet enchantment where water becomes memory, and a simple square transforms into a shared, timeless reverie.
ResponEliminaCert, sembla com un imant que agrupa a petits i grans.
EliminaSalutacions, James.
La fascinación de los niños es contagiosa. Todo es nuevo y maravilloso para ellos. El texto describe la imagen tal cual. Un abrazo
ResponEliminaCreo que en este caso, tanto a pequeños por su fascinación como a mayores por la calma que encuentran en ella.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Gil.
Agua, renovación, purificación, unión, versiones diversas de esos secretos, congregación de muchos en busca de explicaciones, de razones, de respuestas. Y las encuentran cada vez que acuden.
ResponEliminaMuy buen post!!!
El agua lo es todo para los seres vivos.
Elimina¡Muchas gracias, Sara!
Aferradetes.
Preciós i real com la vida mateixa.
ResponEliminaQue bonica la imatge dels infants abocats cap a l'aigua…
Aferradetes nina!
Moltes gràcies!
EliminaTotes dues tenim una forta fascinació per l'aigua... i no som nenes! ;-)
Aferradetes, preciosa.
M'agrada l'aigua en totes les seves formes: pluja, llac, mar, riu...
ResponEliminaTotes.
I el seu soroll em meravella.
Petons.
Crec que ja en som uns quants. ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
I la font seguirá, any rere any, atraient a grans i menuts com una mena d'encanteri d'origen desconegut.
ResponEliminaHas descrit aquesta situació d'una forma tant poètica, que fins i tot m'ha encantat també a mí.
Aferradetes.
Potser l'encanteri ve del seu so... qui sap!
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep Mª.
Una plaça amb una font esdevé sempre un oasi, un refugi dins del bullici de la ciutat. No és estrany que tots, petits i grans, ens hi sentim atrets. Ni que sigui per un moment, ens ajuda a desconnectar i això sempre s'agraeix.
ResponEliminaAbraçades!
Ens sentim més relaxats si l'aigua corre, és ben cert.
EliminaAferradetes, Mac!
Malauradament, les fonts públiques van desapareixent del mapa urbà. El ciment s'ho menja tot. Com bé expliques, veure un raig d'aigua amunt i avall, o escoltar com esquitxa, relaxa i dóna sensació de benestar.
ResponEliminaPer aquí (i tocaré fusta) no passa així, encara tenim uns quantes fonts ben maques.
EliminaPrecisament vaig néixer davant d'una, gairebé literal, i el seu so era com una cançó de bressol per a mi.
Bon vespre, Xavi.
El solo chapoteo del agua y su sonido ya relaja.
ResponEliminaBesos.
Y también aclara la mente. ;-)
EliminaBesos
Y tanto que es mágica. Ella agua sabe seducirnos bien. Me encanta oírla, por Béjar la vemos mucho. Muy guapa la foto.
ResponEliminaBuena semana Paula.
Un abrazo.
No puedo comparar nuestras fuentes con la cantidad de agua que hay en tu tierra, aún así tienen su magia. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Laura.
Fas uns relats magnífics, com sempre. Esplèndida foto.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltíssimes gràcies, Joan!
EliminaAferradetes!!
El so de l'aigua, el seu moviment o la seva quietud, tenen alguna cosa que ens atrapa i ens fa aturar a contemplar-la, a deixar que ens arribi la seva sonoritat.
ResponEliminaNo m'estranya que tothom s'hi aturi, en aquesta font. Llocs així valen la pena d'admirar i recordar també el valor de l'aigua.
Aferradetes, preciosa.
Ens atrapa, així és, tant si està en calma com en moviment, tant si som petits com grans. Per això dic que té màgia.
EliminaAferradetes, nina.
El agua es reconocida como el inicio de toda vida, incluso, hay un estudio muy interesante del profesor Masaru Emoto, llamado "La memoria del agua", basándose en que las moléculas de agua reaccionan de forma distinta ante los estímulos que reciben, por ejemplo palabras, sonidos, músicas agradables, forman a nivel microscópico cristales de forma armoniosa, palabras, sonidos o músicas desabradables, o agresivas, forman cristales microscópicos de formas anárquicas.
ResponEliminaEs un estudio digno de leer o ver en youtube, también hay que tener en cuenta que todo esto es tratado como pseudociencia, por lo tanto, siempre hay que verlo con cierta suspicacia, pero no olvidemos también que las plantas cuyo contenido en agua es alto, también reaccionan de la misma forma explicada.
Y nosotros, nosotros somos un 65% de agua.
Sa Lluneta, ciertamente el agua es mágica, y como dices en tu narrativa, el sonido, el chasqueo en la fuente, y toda la vida que atrae a su alrededor, todo es mágia, ...todo es Mágia
Encara que no tingui molta idea de com va la ciència, si crec que té a veure en la manera de com la tractem, com també passa amb les plantes i amb tots els ésser vius. Si el nostre cos està format per aigua, podría ser ben bé que sigui un motiu d'atracció... ja sé, potser estigui divagant o arrissant el rínxol...
EliminaL'únic que sé segur és que quan veig o sento aigua, sense pensar-ho, hi poso la mà. Potser és que necessiti la seva màgia encara que sigui per un instant. ;-)
"Cuídese-me" mucho, amic meu!
Magnífica imatge on queda palèsa la fascinant atracció per l'aigua per part de tothom.
ResponEliminaAferradetes Paula
Aquí sí que no hi ha edats. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep.
Seria una mica com contemplar les flames, que sempre és fascinant. També la teva entrada genera una atmosfera tan agradable com el que descriu.
ResponEliminaSí, tant unes com l'altra ens atrauen d'una manera que no sabem com explicar.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Helena.
En determinats llocs aturar-se, observar i escoltar no només ens reconcepta amb nosaltres mateixos, sinó també amb una mica més ampli: una mena de continuïtat invisible entre generacions, on allò quotidià es torna, per un instant, atemporal. Bon relat, Paula!!👏🤗😘
ResponEliminaSí, no hi ha temps en aquests moments, ni edats.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Alfons! 😘🤗