Infants juganers,
innocència del passat,
jocs de somnis.
(Març ~ 2026)
. . . . . . . . . . . .
Tarda d'estiu
ben plena de rialles
dos infants juguen.
(McAbeu)
. . . . . . . . . . . .
Jocs molt ben trobats
a la mainada tot val
somnis de futur.
(Alfred)
. . . . . . . . . . . .
Jocs càndids d'infants,
sobirans del gronxament,
temps sense destí.
(Joan)
. . . . . . . . . . . .
La tirolina
i un bocinet de tarda.
Jugant ben junts.
(Carme)
. . . . . . . . . . . .
Ríen los niños,
y el mundo —por un instante—
aprende a jugar.
(Núria)
. . . . . . . . . . . .
Jocs d'infantesa
els fan estar alegres.
Per sempre nens.
(Núria L.)
Tarda d'estiu
ResponEliminaben plena de rialles
dos infants juguen
Abraçades!
Moltes gràcies, Mac!
EliminaAferradetes!
jocs molt ben trobats
ResponEliminaa la mainada tot val
somnis de futur
Petonets, sa lluna!
Moltes gràcies!
EliminaPetonets, Alfred.
Un momemto de juego en el que los dos parecen disfrutar.
ResponEliminaDos niñas que se lo pasaron bomba. ;-)
EliminaI si es descuiden no els deixem fer res.
ResponEliminapodi-.
Les vaig veure ben contentes, segur que passaren una bona sobretaula.
EliminaAferradetes, Carles.
Entranyable "poemet", amb una magnífica foto i amb la música del gran Joan Manuel Serrat.
ResponEliminaQue més es pot demanmar?
Aferradetes Paula
Ja saps que això de poder demanar és molt relatiu, però em conformo amb el que hi ha. ;-)
EliminaAferradetes, Josep.
That is a powerful hug there
ResponEliminaCorrien perill de caure si no s'abraçaven ben fort. ;-)
EliminaSalutacions!
Linda foto e haicai! beijos, chica
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaPetonets, chica.
It's a joy to watch them simply be and have a good time.
ResponEliminaSense cap maldecap ni un!
EliminaPetonets, Mimi.
Tenen mil futurs per a descobrir.
ResponEliminaPetons.
Sembla que tota una vida per endavant...
EliminaPetonets, Xavi.
Interesante.
ResponEliminaBesos.
¡Muchas gracias!
EliminaBesos
Jocs candids d'infants,
ResponEliminasobirans del gronxament,
temps sense destí.
Aferradetes, Paula!!!
Moltes gràcies!
EliminaAferradetes, Joan!!
La tirolina
ResponEliminaI un bocinet de tarda.
Jugant ben junts.
Moltes gràcies!
EliminaAferradetes, nina.
Els infants i els records de la nostra infantesa és una font d'inspiració. M'agradat molt, tant els versos com la imatge que els acompanya.
ResponEliminaAferradetes!
Aquest tema és molt recurrent quan una es fa gran. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep Mª.
Los niños y sus juegos, todo un mundo de ilusiones. Me encantó.
ResponEliminaUn abrazo y feliz fin de semana
Moltes gràcies, nina!
EliminaAferradetes.
Ríen los niños,
ResponEliminay el mundo —por un instante—
aprende a jugar.
Gràcies pel teu poema!
EliminaSi el traduïm al català, si que podria ser un haiku:
Riuen els nens
i el món -per un instant-
aprèn a jugar.
No sé com has trobat tan ràpid aquesta foto que recorda la que, al meu blog, et va inspirar aquest haiku!
ResponEliminaAquesta foto és del dia que vam fer un dinar amb els meus cosins, del mateix dia que vaig pujar aquesta foto de dues nines jugant:
Eliminahttps://elraconetdesalluna.blogspot.com/2025/10/rescatats-xxxiii.html
Tinc un bon rebost de fotografies per poder jugar amb paraules. ;-)
Aferradetes, Helena.
Ay, que imagen tan bella y tan tierna...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
¡Muchas gracias!
EliminaAferradetes, amic.
Un haiku, que inspira el juego del recuerdo, un viaje al pasado, allí, dónde la preocupación máxima, era no llegar más tarde de lo que tu madre te había dicho, aunque en realidad... casi nunca lo conseguías, te abstraías en el momento, en la lujuria del juego, sí, he dicho bien, la lujuria, el entregarse en cuerpo y alma a pasarlo bien.
ResponEliminaSoñar, imaginar, crear, sí, crear mundos quizás no tan imaginarios, pues esos instantes eran la necesaria criba para formar las ideas, actitudes, redes interpersonales que nos han ido llevando a dónde ahora mismo estamos.
Me ha gustado mucho tu Haiku, y, pido perdón, por la innecesaria perorata que os he soltado.
Sa Lluneta gràcies, per fer-nos viatjar en el temps i recordar aquells temps en el que el món es reduïa a l'abast de la nostra imaginació.
Tu creus de veritat que aquesta era la nostra preocupació? Potser sí a l'hora de tornar, quan miràvem el rellotge o es feia massa fosc... Però fins aquell instant, cap ni una! ;-)
EliminaEstic d'acord amb tu en que és a la infantessa on més somiem i imaginem, perquè som com esponges que anem copsant tot el que ens envolta i, vulguis o no, forma part del que som avui dia.
Moltes gràcies!, sempre són un pou de saviesa els teus comentaris.
Petonets amb pessics, amic meu,
Jocs d'infantesa
ResponEliminaels fan estar alegres.
Per sempre nens.
Tant de bo no es perdessin mai aquestes ganes de jugar, de ser nens altre cop.
Aferradetes, nina.
De vegades és bo desenterrar a l'infant que portem dins. ;-)
EliminaMoltes gràcies pel teu haiku!
Aferradetes, preciosa.