09 d’abril 2026

TATUATGE


N'Àngel era un noi elegant però amb una llista de manies limitades al mínim. Aquell matí, decidí fer-se un tatuatge d'un color verd mar, una cosa espontània que el seu amic li suggerí.
—Serà bufar i fer ampolles— li digué ell.
Però n'Àngel no volia molestar ningú sense abans pensar-s'ho bé i va recordar una dita que deia el seu avi: "No venguis la pell de l'ós abans de caçar-lo". No es podia fiar únicament perquè lo més normal és que tot sortís bé i li digué que volia pensar-s'ho unes hores més.

Ja a l'estudi de tatuatges, va intentar relaxar-se, encara que l'agulla li feia molta impressió.
—Si penses massa, et farà més mal— li digué el seu amic, mentre treia l'agulla i ho preparava tot.
Finalment, després d'uns quants minuts, el tatuatge va quedar perfecte. N'Àngel després de rebufar, somrigué feliç d'haver estat valent i de no haver-se precipitat.
Al capdavall, la vida de vegades és millor quan un es llança amb compte, sense perdre les formes i sobretot el cap.

*Proposta a ca la Mimi 

Paraules: 
elegant, limitat, espontani, molestar, llista, agulla, verd mar

Frases:
-No venguis la pell de l'ós abans de caçar-lo (és a dir, no et fiïs d'alguna cosa del que no n'estàs segur)
-Lo normal (és a dir, el que s'espera que passi)
-Bufar i fer ampolles (és a dir, una tasca fàcil de realitzar)

44 comentaris :

  1. A més de paraules, ara també frases fetes? Aquests reptes es van complicant, però tu sempre te'n surts la mar de bé.

    No vaig mai a mirar la proposta d'aquests jocs perquè en tinc prou llegint-ne el resultat que ens presentes, però aquest cop sí que ho he fet per comprovar com són aquestes frases en anglès. És molt interessant comparar frases fetes en diversos idiomes i veure com la mateixa idea s'expressa amb paraules ben diferents segons cada societat.

    Abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí cada cop es complica més. Moltes gràcies!
      Quan vaig traduir les frases vaig adonar-me'n, sobretot quan vaig veure que no hi havia cap pollet a les nostres dites. ;-)
      Quan no se té un bon nivell d'una llengua, de vegades no saps ben bé si ho tradueixes en el mateix sentit que l'autor i tot se va complicant.
      Aferradetes, Mac!

      Elimina
  2. Es una de les modes més absurdes que conec, bé he de dir que no m'agradan gens.
    Lo qual no vol dir que el teu escrit em sembli molt encertat.

    Aferradetes, sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi tampoc m'han agradat mai, de fet li vaig prohibir al meu fill fins que fos major d'edat, just el dia que en va fer 18, se'n va fer un. ;-)
      Moltes gràcies!
      Aferradetes, Alfred!

      Elimina
  3. Esto ya es rizar el rizo, pero me imagino que hay que ir poniéndolo un poco mas complicado para mantener el interés, aunque si es texto es bueno... Pues ya vale con eso.

    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El texto me lo inspiró la foto, que tenía guardada desde hace muchos años y nunca encontraba un texto apropiado. ;-)
      Besos

      Elimina
  4. Es difícil controlar los impulsos, tu relato muestra muy bien esa tensión que existe entre ser prudente y actuar. Tatuarse fue una mezcla de valentía y razonamiento.
    Me gustó, abrazos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hoy en día todo se mueve por impulsos y luego se preguntan porqué lo han hecho. ;-)
      Yo soy más bien de efecto retardado, tengo que pensar antes de actuar, aunque a veces eso mismo me hace perder oportunidades. ;-)
      ¡Muchas gracias!
      Aferradetes, Valdo.

      Elimina
  5. Bona història i bones frases, m'encanta la de "bufar i fer ampolles"
    Aferradetes Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquestes són ben nostres, si les hagués traduïdes tal qual, hagués semblat que xerrava en una llengua estranya. ;-)
      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  6. Sempre te’n surts airosament amb els reptes que et proposen, i sempre amb històries amb ganxo. Enhorabona!!
    Aferradetes, Paula!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt agraïda, Joan.
      Aferradetes!!

      Elimina
  7. A tattoo is something important to think about and consider, since it is usually permanent. I do not have any as I don't want to have to explain them to my grandchildren.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tampoc m'han agradat molt. Alguna vegada he pensat en fer-me una lluneta petita, però m'escarrufen molt les agulles. ;-)
      Petonets, Mimi.

      Elimina
  8. La por s'acarnissa amb els que rumien massa.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, no sé si és més segur ser ximplet...
      Petonets, Xavi.

      Elimina
  9. No tinc cap tatuatge i m'alegro de no haver-ho fet mai perquè ara me'n podria penedir d'algunes coses que m'estimava molt en el passat. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de tatuar-se noms o coses molt grans sempre porten aquest perill.
      Bon vespre, Xavi.

      Elimina
  10. A thoughtful tale of measured courage, where hesitation tempers impulse and reminds us that even spontaneous choices are best made with a steady mind.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'impuls és pels valents o pels descerebrats...
      Salutacions, James.

      Elimina
  11. Quina bona participació. Les frases fetes m'han agradat molt. No sempre es fàcil trobar equivalents.

    Això dels tatuatges sempre m'ha fet bastanta angúnia…

    Aferradetes, preciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!
      Hi ha molta diferència entre les nostres frases i les que diuen els anglesos, encara que vulguin dir el mateix.
      A mí em poden treure del cos el que vulguin, però a l'hora de ficar-hi alguna cosa ja no em va tan bé...
      Aferradetes, estimada!

      Elimina
  12. Al final s'hi va llençar però sense pensar-hi en excés tampoc, això està bé, mirar de trobar un equilibri. Per part meva reconec que sempre dono moltes voltes a les coses, masses i tot...
    Amb els tatuatges sí que no m'ho pensaria gens, perquè no m'han agradat mai.

    Te n'has sortit molt bé amb el relat, posant-hi les paraules i les frases fetes, no era pas fàcil el repte, però ho has aconseguit.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això del temps de reflexió va amb la persona, a ell li van bastar unes quantes hores. ;-)
      Jo també dono moltes voltes, tantes que de vegades puc perdre l'oportunitat.
      Moltes gràcies!
      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  13. M’ha agradat molt, Paula.
    Té aquest punt entre pensar-s’ho i llançar-se… que no sempre és fàcil trobar.

    I sí… a vegades donar-hi massa voltes també fa més mal que l’agulla 😉

    Aferradetes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!
      No és bo llançar-se de cap, ni pensar-ho massa... ai, aquest beneït equilibri!!! ;-)
      Aferradetes, Gumer!

      Elimina
  14. Avispados son los que avistaron un buen negocio en ciernes y se hicieron de agujas y tintas de las mejores. Ahora te miran raro si no llevas algún tatú encima. Tu relato me encantó. Un abrazo, su Luna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, hay negocio para quienes los hacen y para los que los quitan. ;-)
      Recuerdo, no sé si ahora, que los primeros que se los pusieron, tenían que cubrírselos si querían trabajar...
      ¡Muchas gracias!
      Aferradetes, Gil.

      Elimina
  15. Uno, como vive en su caverna, siempre ha pensado que eso de los tatuajes era algo propio de marinos desalmados, legionarios peleones o gentes de los barrios bajos... Pero no, resulta que ahora señoritas distinguidas se pasean por las calles luciendo en sus cuerpos multiples atropellos de este tipo. El otro dia, sin ir mas lejos, una jovencita que portaba un minipantalón que permitía a las gentes aburridas apreciar sus bellos cachetes de ese lugar donde la espalda pierde su bello nombre, tenía grabada algo debajo una inmensa "Mano de Fátima"... Ay, Señor, pensé, perdonala que no sabe lo que hace... Se declara creyente en Alá, Gloria para Él, mientras va luciendo medio culo por la calle...
    Bueno, ya se sabe, me volví rapido a mi cueva...
    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Y si la salud nos lo permite, otras cosas veremos que nos harán irnos a toda prisa a nuestras cavernas. Si mi abuelo levantara la cabeza y viera como podemos volar o hablar con una IA como si fuera uno más, se retiraría sin pensar en volver nunca más. :-)))
      ¿No le ofreciste tu chaqueta para tapar tanta indecencia?🤭
      Aferradetes, amic.

      Elimina
  16. Quina bona reflexió! M’ha agradat molt com l'Àngel aplica el seny de l’avi abans de llançar-se a l'aventura. De vegades pensem que les coses seran 'bufar i fer ampolles', però tenir aquest punt de prudència és el que ens fa gaudir de debò del resultat. El tatuatge ha quedat perfecte, però la satisfacció d'haver superat la por és el millor premi. Una història molt ben filada, Paula!
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És bo recordar les ensenyances dels avis, ells tenien més seny i saviesa que nosaltres. ;-)
      Moltes gràcies!
      Aferradetes, Jordi.

      Elimina
  17. Helena Bonals11.4.26

    Encara que se n'hagi sortit bé, s'ha de ser masoca per tatuar-se res. Cadascú per on l'enfila.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una mica crec que sí, em ve just que em punxin per fer-me les analítiques. ;-)
      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  18. Quan algú fa una feina que no li reposrta beneficis (econòmics) se li diu que allò no serveix per "fer bullir l'olla" O encara més despectivament: "sí que la pujaràs dreta, la paret".
    No és el teu cas. Escrius per plaer, i pel plaer de qui et llegeix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És clar, escric per plaer perquè beneficis econòmics cap ni un, però en tinc d'altres. ;-)
      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  19. Tot i que jo no ho faria... el teu protagonista va acabar ser valent i s'hi va llençar a l'experiència.
    Molt ben trobat i ben resolt , el teu repte.... ets molt valenta, com el protagonista, també : )
    Una abraçada !!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de ser valents, crec que va per les ganes que en tens de fer o aconseguir una cosa. No vol dir que tots siguem valents per a tot... crec jo.
      Moltes gràcies!
      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  20. N'Àngel va fer bé de pensar-s'ho abans de llençar-se de cap a fer-se el tatuatge. Sempre he cregut que les noves experiències s'han de fer un cop ben pensades. Després, si surt malament ja és altra cosa, però mai es podrà dir que es va pecar de lleugeresa. Un ha d'assumir les seves responsabilitats, fins i tot en qüetions aparentment menors. Jo no em faria mai un tatuatge però si ho fés (a la meva edat seria ben extrany, he, he) ho hauria rumiat amb calma.
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo porto gairebé des dels vint anys pensant en fer-me una lluneta petita més amunt del turmell, encara no me l'he feta i crec que ara ja no me toca. ;-)
      Aferradetes, Josep Mª.

      Elimina
  21. ¡Muy buena tu composición!
    Los tatuajes... Una práctica horrible sin razón.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias!
      Un poco masocas sí son.
      Besos, Sara.

      Elimina
  22. Així és: com passa amb tot, en realitat, la millor manera d'afrontar certes decisions no és ni la impulsivitat cega ni la paràlisi per excés de pensament, sinó un equilibri entre totes dues. Pensar prou per no precipitar-se, però no tant per no viure. En aquest punt intermedi, l'acció adquireix un sentit més ple i alhora tan difícil d'assolir. Molt feliç nit per allà, Paula!!🤗😘✨🌠

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai aquest beneït equilibri, qui pogués enxampar-ho sempre! ;-)
      Sóc d'efectes retardats, sempre em perdo coses per no ser massa impulsiva...
      Aferradetes, Alfons!😘🤗

      Elimina

Benvinguts al racó!