Només volia fer unes fotos d'una lectura d'un llibre, una cosa tranquil·la, cultural, de gent escoltant atentament i fent veure que no està pensant en què soparà després. Tot molt seriós. La gent, concentrada amb aquella cara de “això que diuen deu ser important”. Algú prenent apunts, algú mirant el rellotge i algú preguntant-se discretament quan arribarà la pausa-cafè. Tot molt literari, molt elegant, molt de “paraula escrita i reflexió”.
I llavors el vaig veure!!!
Barret, camisa estampada i un somriure d'aquells que et fan pensar que ell sap alguna cosa que la resta encara no sabem. No sé si havia vingut a escoltar la lectura, a presentar el seu nou llibre o a comprovar si la història tenia prou cavalls, pols i venjança... Però allà estava, tan tranquil com si el "saloon" fos a punt d'obrir i ell ja tingués taula reservada. Com si amb aquell somriure volgués dir: "No busco protagonisme, el protagonisme simplement em troba".
I jo pensant, —Com quan et diuen “vine com vulguis” i t'ho prens literalment.
Ningú sabia ben bé què hi feia allà, però tampoc ningú gosava preguntar-li. Perquè potser era un cowboy o potser era simplement l'única persona que havia entès que qualsevol acte seriós necessita una mica de perspectiva...
I just a sota, ella, seriosa, concentrada i amb aquella expressió de “jo he vingut a escoltar la lectura, no a participar en un western”.
El contrast em va semblar massa bo per deixar-ho córrer.
I jo, és clar, tenia l'oportunitat i vaig fer el "clic".

Una foto boníssima i una explicació que convenç. M'agrada molt la frase que dius sobre el seu somriure. I és que potser sí, potser sap alguna cosa que els altres encara no sabem. Potser ens ho explicarà qun tingui una mica de temps.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, nina!
EliminaDe lo que estic segura és de lo que pensava jo, lo altre és pura invenció. ;-)
No sé si ho explicarà, a mi m'agradaria...
Aferradetes, preciosa.
Tu és muito observadora e um tipo como ele não iria passar despercebido.
ResponEliminaAdorei! beijos, chica
Era gairebé impossible passar desapercebut. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Petonets, chica.
Un blanco y negro impecable Paula. Bien contrastado y con un buen desenfoque selectivo.
ResponEliminaAbrazo
¡Muchísimas gracias, Luis!
EliminaAferradetes, Luis.
Jajaja, busca, tal vez dejó por allí al caballo aparcado. Y lo peor es que él no se siente ridículo, sino encantador. Eso es tener autoestima alta.
ResponEliminaUn abrazo.
Y era encantador, sino para qué hacerle una foto...
EliminaEl caballo no lo vi. ;-)
Besos, Sara.
L'has enxampat in fragant.
ResponEliminaUna foto B/N oportunísima, amb curiosas deduccions.
Aferradetes, Paula!
Moltes gràcies, Alfred!
EliminaAferradetes.
He certainly does look like he came to have a good time no matter what happens.
ResponEliminaEll estava molt tranquil i semblava que sí que s'ho passava bé- ;-)
EliminaPetonets, Mimi.
"Eso que dicen debe ser importante", jajajaja. La foto es muy buena, e hiciste que me fijara en los rostros "atentos". Un abrazo, Paula.
ResponEliminaPretendía sacaros una sonrisa y si lo he conseguido, perfecto.;-)
EliminaAferradetes, Gil.
Vaquer, tinc la sensació que es fa el guapo... avui hi ha molts que volen atenció, potser també ell :))
ResponEliminaNo t'ho creguis, jo crec que era tot al contrari, se'l veia que passava de tot. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Ell sembla que ve d'una festa i buscant una "disco" s'ha confós de lloc...
ResponEliminaElla no, ella no està de festa.
Petons.
La lectura es va fer a un poble andalús per les festes, crec que més que de cowboy, ell volia lluir un capell andalús per integrar-se. ;-)
EliminaElla no estava per fotos...
Petonets, Xavi.
Una foto genial i una demostració irrefutable que és certa aquella teoria que sosté que les millors històries no són dins dels llibres ni de les pel·lícules, sinó a la vida mateixa. En aquest cas, traient el cap (amb barret) des de la fila del darrere. :-))
ResponEliminaAbraçades!
Moltes gràcies!
EliminaSi, les històries de tota la gent que ell se mirava encantat i la seva pròpia. ;-)
Aferradetes, Mac.
En buen lugar se ha situado, para ser el perfecto protagonista de tu historia.
ResponEliminaSaludos.
El lugar para mí genial, para él no le quedó más remedio al quedarse sin silla. ;-)
EliminaAbrazos, Antonia.
La foto oportuna i l'escrit fantàstic.
ResponEliminaAferradetes, Paula!
Molt agraïda, Joan!
EliminaAferradetes.
Jajajaja, es que ese hombre estaba pidiendo el clic a gritos, Paula. Mientras todos parecen estar donde deben y haciendo lo que corresponde, él está en otra película y, además, parece saberlo. Esa mirada directa a cámara y esa sonrisa socarrona lo convierten inevitablemente en protagonista, aunque solo ocupe un pequeño lugar entre tanta gente. Me encanta ese contraste entre la solemnidad del acto y tu inesperado personaje de western. Hiciste muy bien en no dejarlo escapar.
ResponEliminaY, por supuesto, la banda sonora termina de ponerle espuelas a la escena. Con For a Few Dollars More ya solo faltaba que alguien gritara “¡acción!” 😄. Una elección perfecta para rematar la fotografía y la historia. Aferradetes.
Cierto, él estaba totalmente en otra película. Lo que no supe fue si era un turista perdido por un pueblo andaluz de difícil acceso o si residía allí y le gustaron los sombreros andaluces. ;-)
EliminaFuera como fuese pedía el "clic" a gritos.
¡Muchas gracias!
Aferradetes, Gumer.
Un cowboy simpatiquíssim i que sembla que s'hi va posar bé per tal que l'immortalitzessis!
ResponEliminaM'encanten aquest tipus d'imatges.
Aferradetes Paula
No tenia altra lloc per estar, no hi havia cap cadira buida i així era molt visible per a tots. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep.
Buenísima imagen. No quiso desaprovechar la ocasión y hizo clic. Me encantó. Besitos
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaRar és que no porti una càmera a sobre i aquest moment no el podia perdre de cap manera.
Petonets, Núria.